Senta els anys sobre l'arena

Un relat de: Emelkin

Senta els teus anys sobre l'arena
i enterra els ulls als núvols,
que escriuen poesies amb mala lletra
tapant els dies frívols.

Avui les seves glòries seràn
la carn dels teus poemes de migdia.

Riu-te'n de la mar que sols porta gotes
esgotades, que busquen un port sota les roques:

Avui les teves llàgrimes
seràn l'enveja de les ones.

Senta els teus anys sobre l'arena
i cala foc a les cales i al mar.
Roba verbs imperfets a la marea
i agafa les utopies de la mà:

Avui la seva sorra serà
camí per un nou dia.

Comentaris

  • Vaig flipar i ara hi torno![Ofensiu]
    angie | 14-08-2006

    M'agrada el teu estil i que em dediquessis a altres hores de la matinada un poema, pel meu aniversari, diu molt de tu... El títol em fascina i sembla mentida com els anys no ens separen, ens apropen... Hi ha versos que són abraçades d'amic...
    Moltes gràcies Gerard!

    angie