SENSE ROSTRE

reflexions sobre el ser que portem endins, que s'està formant dins i de nosaltres?. Molt bo

Sabrà acarar el dolor, pledejar amb l'infortuni.
i en arribar el moment, fugir d'entre els meus dits?
S'oblidarà de mi. De fet és necessari
que l'au fugi del niu batent ales pel cel
del seu destí futur. De fet és necessari
que deixi escalf, caliu, plomatge de la mare.
Que s'oblidi de tot, del bes i les carícies.
Que sigui, sent ben lliure, d'un nou amor, esclau.

Sempre l'amor és una esclvitud dolça i bolguda, i amb un fill fins a la mort.

aquest nou estil de poesia que avui et descobreixo. M'agraden els poemes que escrius, normalment més sintetitzats, però aquest m'ha semblat d'allò més tendre i al mateix temps real i fet amb mots plens de saviesa. El final, m'ha semblat senzillament preciòs.
Una abraçada ben gran, i gràcies pels teus comentaris, que sempre m'arriben amb il.lusió.

Els fills , carn de nosaltres,
un ocell lliure, en un cel inmens.

Semblants o diferents,
seran la nostra espatlla en el dolor,
o seran dolor pel noste esperit ?.

Es un joc incert:
pots jugar bé,
i tenir una mala ma,
o pots tenir sort,
i tenir l' orgull de la teva vida....

Avet

Teresa no et conexia aquesta faceta de poesia.
ets molt bona poetessa saps molt bé el que fas.
AnnaMaria

Hola Teresa!
Molt bo aquest poema teu, tan diferent dels que sols fer, que són molt més minimalistes i simbòlics. Aquest és descriptiu, i a mi m'agrada més aquest tipus de Poesia, ja que, contestant al que em preguntaves fa uns dies, he llegit molta Poesia, i encara ne llegesc, però no em condidere un bon lector de poemes...
De la Poesia més actual, el que més m'ha agradat darrerament és una Antologia de Pere Rovira (1979-2004) editada per Proa. També em va agradar molt la Poesia del grup anomenat "Els Imparables", també editats per Proa, dels qui destacaria Hèctor Bofill, Txema Martínez Inglés, Sebastià Alzamora, Joan-Elies Adell, Manuel Forcano, Isidre Martínez Marzo, etc.. De totes les maneres, haig de dir-te que llegesc molt més els "clàssics": l'Estellés, Ferrater, Martí i Pol, Espriu, Mª Mercè Marçal, etc.. També m'ha agradat, de sempre, els poetes més rars, com ara, Joan Vicent Clar, César Vallejo, Carlos Edmundo de Ory, Blai Bonet, etc.. Dels poetes de RC, m'agraden molt l'Antoni Casals i el Jaume Fuster (Anagnost), que fan uns sonets esplèndids.
Res més, espere haver-te complagut amb les meues preferències poètiques que, com hauràs vist, són ben normaletes. Per llegir m'agrada més la bona prosa, els relats de qualitat d'un Faulkner, Borges, Cortàzar, Kafka, Rulfo, Calders, Pedrolo, etc. que estan farcits de Poesia. Per mi, molts d'aquest texts són més poètics que la majoria dels poemes...
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS I moltes gràcies pel teu comentari, que agraesc en una poetessa com tu, de les més prolífiques i amb més qualitat de RC.

li toca estimar i patir pels fills en silenci i en un segon plà, que ells no ho notin per poder sentir-se lliures plenament i creadors del seu propi món. Però les mares sempre estimem i patim en silenci encara que no ells no ho sàpigan, també guardan l'esperança de que saben entendre i amb el temps, agrair. Els fills desde la gestació ja són un misteri i un niu de preguntes . Cinsideixo amb la Naiade que tenir un fill o filla és el millor que li pot passar a una dona.
Petons

...ben bé, sense paraules. Potser, quan em tornen, te'l comente.
No puntue, des de fa quasi un any, però aquest poema, sentit, pensat...
(Estava escoltant Brel mentre el llegia. El Brel poètic, el Brel seriós...)
No fem cara agra, però! Així que... SALUT I REBOLICA!

L'instin marca el camí, el destí fa la resta.
Però un fill és el millor que et pot passar, quan creix dins teu et sens la dona més afortunada del món, quan el veus, ja ets diferent, sentiments i sensacions incontrolables et fan sentir, amor, protecció, tendresa.................. M'ha agradat i el final és genial.

Una abraçada
Naiade

maternitat a la vida