Cercador
Sense res
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Sento que no tinc res,
Que l’aire em rega
Cada matí per primer cop,
Com cada dia essent primavera,
Sense aprendre d’octubres,
O hiverns, o secs estius
Plens de pedres.
Que la meva ànima, per més
Que s’emplena,
És incapaç de retenir
Allò que empleni el món,
O el cos,
O ningú.
Em sento, així, sense res,
Sense res més que la meva ànima,
I sense res més que tu,
I sense res menys que tot.
Que l’aire em rega
Cada matí per primer cop,
Com cada dia essent primavera,
Sense aprendre d’octubres,
O hiverns, o secs estius
Plens de pedres.
Que la meva ànima, per més
Que s’emplena,
És incapaç de retenir
Allò que empleni el món,
O el cos,
O ningú.
Em sento, així, sense res,
Sense res més que la meva ànima,
I sense res més que tu,
I sense res menys que tot.
