Sense control

La gent critica a les nenes que es veuen grasses, diuen que tenen problemes, que no s'aceptena elles mateixes, pero jo no ho vec aixi, perque jo sóc una d'aquestes nenes.
Vaig comensar, un dia al mirall, pujada a la tassa del water. Em mirava i em veia grassa, tenia "mixelins" per totes parts i pensava que em sobraven uns quilos. Vaig decidir que havia d'acabar amb aixo. Pensava que estan tan grassa ningú m'estimaria mai, no tindira amics, em deixarian de banda i em quedaria sola per sempre. No volia que em pases aixo i vaig mirarme al mirall, em vaig aixugar les llagrimes i vaig anar a la cuina. Intentava no menjar, no aproparme a la nevera, pero no vaig poder." MENJA, MENJA, MENJA" em repetia alguna veu a la meva ment. Quan vaig acabar de menjar, vaig tornar al labavo, no podia ser, u havia tornat a fer, menjat, no podia menjar i u vaig fer. El temps anava pasant, i jo cada dia em veia mes grassa. Un cop vaig decidir acabar amb tot aixo, amb els pensaments que tenia sobre mi, la meva autoestima era cada cop mes baixa i, si u vaig fer, vaig bomitar. Assentada al terra del lavabo, vaig deixar anar tot el que tenia. Pensava que u controlaria, que u faria en moments concrets, pero no va ser aixi. Cada cop mes sovint u feia, formava part del meu dia a dia, i em vaig donar compte, era bulimia. Al cap d'uns mesos, vaig cambiar, no se com, em veia guapa, prima i vaig deixar de bomitar, se que em vaig equivocar, m'arrepenteixo, pero no ho puc cambiar.