Serem cosins per sempre.

M'agradaria veuret, saber si as cambiat, si as crescut, o si continues igual de baixet. M'agradaria saver si em trobes a faltar, si t'enrecordes de mi. Saber si encara t'agrada tan aquella serie, la nostra serie preferida, jo encara la veig, i sempre m'enrecordo de tu. Vui saber si t'enrecordes de la meva cara, de la meva veu, del meu somriure, perque per desgracia, a mi se m'ha oblidat. M'enrecordo de moments junts, a la pisccina, a la carabana, al parc, jugan a "cuinetes" a casa teva. M'enrecordo dels 11 anys que hem pasat junts, i ara ploro. Ploro perque et trobu molt a faltar, perque sento que he perdut una persona important per mi, perque tu estas pagan per algu que no tens culpa. No hi puc fer res, estas allà i jo aquí, Tan sols estem a uns quilometres, pero et sentu tan lluny, que em fa mal. M'agradaria sentir que penses en mi, en els records que tens, perque jo en tinc molts, i et trobu a faltar. Vui tornarte a veure, vui poder parlar-te, esplicarte perque tot ha cambiat, pero no se com trobarte. Necesito sentirte al meu costat, perque encara que no ho sapigues, jo penso en tu, i en la teva germaneta, la pesada de la "peke", que ara ja no deu ser tan petita, a crescut, com tu, com jo. Hem crescut i u em fet separats. Tan de temps junts, tans moments i aquell dia de cop, res, ja no hi ha res, sols records. Si hagués sapigut que eren els ultims dies junts, el ultims moments amb tu, tot auria sigut diferent. Ara, escrivint aixo, vull demanar-te perdo, perdo per les baralles, les paraules que ens em dit, perdo per no donarte cap explicació.
Vull tornar, vull que tornis, que tornem a ser nosaltres, junts de nou. Perque et trobu molt a faltar i vull sentir que tornem a ser familia, perque ho som.
No vull que t'oblidis de la meva cara, ni del meu somriure, pero se que es aixi, pero siusplau no t'oblidis de mi, de la teva cosina, que t'estima, t'estima molt.

1 any i 4 mesus sense veuret, savent que hi ets, que vius, es dur, molt dur.