Segon intent

Un relat de: Mansuba

Ha de colpejar la tomba del seu estimat tres vegades amb els artells, així havien quedat. Ells sempre miraven lluny, fins i tot més enllà de la mort. Els enterrarien l’un al costat de l’altre i qui se n’anés primer esperaria el que calgués un senyal acordat per al retrobament. Des que ell faltava, ella sovint hi somiava i aquest va ser el seu darrer pensament en vida. Un últim alè il·lusionat.

Avui és el segon intent. L’altre dia s’havia arreglat com si fos la primera cita, però no hi va haver resposta. Aquesta nit els dubtes fan que torni a comprovar el nom de la làpida i faci un volt per les tombes que estan més a la vora. No sap que busca, però s’atura quan veu la tomba de la peixatera. Com se’l mirava, la mala pècora!, pensa. I gira cua, ara ja sap el que ha trobat. Ell li reia totes les gràcies! I ella sempre feia broma amb els dies de la setmana i el seu número preferit.

Quan arriba de nou davant la tomba del seu estimat, les cabòries ja han fet niu dins seu. A veure quina cara posaràs! I colpeja amb els artells set vegades.

Comentaris

l´Autor

Mansuba

20 Relats

69 Comentaris

5739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.