Cercador
Secrets
Un relat de: ESTEL- Compartir:
Diuen que tots tenim un secret amagat.
Jo penso que més que secrets són situacions; que no hi ha persona que conegui exactament ni com ets ni tot el que fas a la vida, ni com reaccionaries davant de situacions. Ni tan sols tu saps quina capacitat tens...
En aquest cos tan petit comparat amb la immensitat, hi ha molts sentiments, moltes emocions, que et duen a pensar , a anhelar, a tenir inquietuds que vols compartir, i que fora de tu hi ha un món sencer de persones que està al nostre abast.
A cada persona moments diferents..., entregues diferents... de tu, perquè dintre cadascú tenim molt per donar.
I de cada persona, sensacions diferents, necessitats diferents...
Evidentment tot el que dónes, igual que tot el que reps, sent sempre un mateix, amb sinceritat.
No pertanyem a ningú i ningú ens pertany.
No hi ha una única persona que pugui donar-te tot el que necessites, quan penses que és així, possiblement estiguis depenent o fent a l'altre presoner de les teves necessitats.
Comentaris
-
Secrets guardats [Ofensiu]Avet_blau | 14-02-2009 | Valoració: 10
A vegades no fan por el secrets coneguts,
sino aquells que ens porta la vida devant de situacions noves... i no sabem com reaccionarem .
Aquell brot de geni, o aquella passivitat
que ens atenaça el coneixement .
El secret me s ben guardat es aquell que dorm i no apareix, perque el mantenim
anonim.
Avet -
secrets ..[Ofensiu]Nyanga | 14-02-2009 | Valoració: 10
Els secrets a vegades no els sabem ni nosaltres mateixos...aixi que millor que no els sapiga ningu!
Gracies pels teus comentaris! Seguire llegint els teus secrets i comartint els meus.. ;) -
"No pertanyem...[Ofensiu]Mercè Bellfort | 12-01-2009 | Valoració: 10
a ningú i ningú ens pertany"
Un petit gran assaig. Comparteixo les teves reflexions i em quedo amb la frase triada i les tres darreres línies que em semblen rodones.
Rep una abraçada, ESTEL.
Mercè -
Confidències[Ofensiu]Unaquimera | 12-11-2008 | Valoració: 10
En obrir avui la teva pàgina, he vist de reüll aquest títol i he pensat: A veure quins secrets ens rebel·la avui l'Estel...
Ara que t'he llegit, crec que estic força d'acord amb tu, és a dir: que jo també penso que ningú, ni nosaltres mateixos, sap amb certesa quins límits tenim, ni quines capacitats podem demostrar davant diferents estímuls.
Que cada persona és com un paisatge i mirant-la des d'un sol punt de vista, és impossible endevinar sense equivocar-nos què hi ha darrere el revolt o a l'altre costat del turó... podem tenir sorpreses considerables!
Després de llegir la teva reflexió, tinc la sensació de què ara et conec una mica més!
Per celebrar-ho, t'envio una abraçada sincera,
Unaquimera
-
Individualitat i amor[Ofensiu]Bonhomia | 03-08-2008 | Valoració: 10
No crec que l'individualisme sigui la solució als jocs de la vida, però crec que és important enfrontar les coses amb individualitat. Està clar que no podem dependre dels altres, que, això si, ho hem de treure de dins nostre per donar-ho, si més no.
Jo crec en l'individualitat i en el pensament perque és el que dóna forma a un nivell d'espiritualitat satisfactòria, tampoc crec que haguem d'anar repartint amor tota la vida, encara que si hi ha sort, el poder de repartir amor també és una de les més grans satisfaccions, però, com dic, hi ha d'haver sort.
Crec que els secrets són molt relatius, que la vida pot ser alliberadora i que hi ha moments que sembla que no sigui necessari tenir-ne. Això també és del millor que pot passar.
Sergi -
Hola![Ofensiu]Magrat | 12-06-2008
Tens raó, en tot això que dius. Cadascú és diferent en diferents situacions, amb diferents persones. Ningú ens pot donar el que necessitem, només nosaltres mateixos, perquè ja ho portem a dins. Cadascú té la responsabilitat sobre la seva pròpia vida...un no decideix què passarà, però sí com reaccionarà als fets.
Jo trio ser feliç, ara i aquí!!
Fins aviat!
Valoració mitja: 10
l´Autor
32 Relats
237 Comentaris
48655 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........