Santuari místic de flors adormides

La nit era tan fosca!
L'omnipotent, ergit entre la sang dels segles
alçava cap al firmament els nostres cossos que es
delien per esdevenir LA UNITAT.

UNITAT…Unitat del zènit, passió secular… Totes les
estrelles, una sola llàgrima; una sola llàgrima
sortida d'un sol cor, que temerós del mil·lenari bategava
sota la terra humida de temps…bategava.,
bategava.

De sobte, entre confusió d'ulls i estels…una petita
espurna resplandeix en el santuari místic de flors
adormides…

Incandescència enigmàtica….llum ancestral provinent
del segle d'on l'ànima va ser arrencada i
transportada

Com ombres religioses meditant en el claustre
atemporal de l'eternitat, els nostres llavis aboquen
oracions fredes dins el calze infinit per no despertar
la còlera del mil·lenari adormit.

Ens acostem cap a l'espurna, oblidem que som indignes i impurs i
recoberts de falsa castedat pretenem recollir una
revelació mística amb mans brutes de passió sexual i
ulls emboirats de plaer carnal.

L'espurna agonitza, resplandeix per últim cop…més
forta,més viva…sent la nostra presència, crida amb un
crit mut i mor….

Poèticament sentencies "Un fill de la nit ha mort!"

En aquell instant, sento,pàl·lida, l'ombra de la mort
esboçada als ulls que anyoren la unió estelar…
…la suor freda de les pedres del monestir impregna
els meus membres rígids, els ossos clamen per dret
suprem, sortint de la pell, el ritual de la
dança macabra:
-L'incestuosa unió del mineral amb la mare terra...-

Sorra, sorra i més sorra…totes les terres i totes les
sorres obren les boques negres d'horror….
Insaciables devoradores de cos sense esperit…

Sóc presonera dels temors de la nit…L'eternitat
Cruel m'allunya per sempre més del teu esperit.

Que no te n'adones? L'espurna celestial, la pols
secular, l'essència confosa en la força
tel·lúrica no era un fill caigut de la falda de la
Nit…
No veus com,
desesperada, miro el meu pit…la mà humana, per
poc temps, palpa el dolor sideral.

Qui m'ha arrencat el cor, que es mor en
el santuari místic de flors adormides?

10 d'abril de 1994