SALUDA A LES TEVES NUVIETES DE LES MEVES PARTS

Un relat de: Jaumedelleida


Saluda a les teves nuvietes, de les meves parts.

A títol individual i pel que fa pel sentit de l’humor, hi sol haver gent de tota mena, és cert, però trobar-te a una dinastia en què gairebé tots els seus membres, tinguin el do de l’oportuna ocurrència bromística, de frases enginyoses en el moment adient, sigui quin sigui el motiu de la conversa, és quelcom que em meravella.

A mi, sempre m’ha agradat el sentit de l’humor, sobre tot, si és refinat i substanciós, i tinc la sort de conèixer a un par de germans, dels quals, el més gran és coetani d’un del meus i el petit, és de la meva generació.

Sempre, sempre que em trobo a un o a l’altre, diria que mai puc prendre una conversa seriosament perquè, donat el moment escaient i oportú, va i et solten la corresponent ocurrència, que es pot basar bé amb el mateix tema del què parlem, o que la provoqui qualsevol incidència o vianant (més aviat viananta, diria jo) que passi en aquell precís moment vora nostre.

I la veritat , que m’ho passo molt bé quan xerro amb ells. Tant és així, que m’agrada impregnar-me de les seves ocurrències, si bé la memòria no sempre m’acompanya quan voldria rescatar-les i fer-ne ús. Però de les moltes que m’han anat dient durant tota la vida, n’hi ha dues que em van marcar molt i, (sense permís d’ells, no crec que s’enfadin per això, perquè trairien llur sentit humorístic) les faig anar sempre que puc.

La més antiga fou quan el fill d’un d’ells, era a casa, i en haver-se’n d’anar per fer-se tard, li va dir amb un to molt seriós: “Va vinga, marxem que tu tens feina i jo tampoc”, i l’última i més recent en acomiadar-nos d’una fortuïta trobada, (i atès el meu estat de continua solteria): “saluda a les teves nuvietes, de les meves parts”. Evidentment, ni que el rerefons del seu significat fos basat en una realitat, només amb la gràcia i l’oportunitat en què ho expressà, no podria pas sentir-me mínimament molest.

Així dóna gust anar per la vida. Aquestes persones, (jo voldria assemblar-m’hi) no crec que pateixin mai del fetge.

Comentaris

  • Misteri extrany[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-09-2014 | Valoració: 10

    Potser ho interpreto malament, no en tinc ni idea: jo hi veig un sarcasme contra el seu sarcasme... si la cosa va d'humor... em pilles en una altra gal.làxia!

    En tot cas, les interpretacions dubtoses són a vegades confusions, i el relat està molt ben amanit, però, psicològicament... bé... en definitiva... no acabo d'entendre el relat.

    L'expressió m'ha semblat genial.


    Sergi : )

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com