S I L V I A

Sempre hi ha alguna persona especial amb qui volem compartir la nostre vida, aquell amic/amiga que ens faci companyia en els bons i els mals moments, aquella persona que sap perfectament el que sentim en cada instant sense haver de donar cap explicació, aquella persona que amb la seva amistat ocupa un lloc molt especial en el nostre cor...
tot tenim la nostre Silvia particular, i està molt bé de tant en tant fer-li saber que és tan especial.

una abraçada,
Jordi.

ja m'agradaria ami que algú em digues algo aixi..

petardi que m'encanta xarrar am tu! jejeje!
que petit que és el món, eh! jo no sabia que anava explicant l'història de la cançó amb la gralla pel mig de les rambles! quina vergonya vaig passar!

el proper dia baixes tu també amb la teva gralla i fem un concert! xDD

res nena, que la vida és injusta i estimar complicat! però me'n alegro d'haver-te trobat per aquí!

sort al curs de monis!!!!

un petonàs ben gran, tendre, dolç i lent....jejejejeje

salut i llibertat!!!

emotiu on es canta els valors més importants d'aquest sentiment sovint poc valorat, però tal volta ben important, com és l'amistat.

Però no només ens mostra l'amic, l'amiga, l'amiga, l'amic... va més enllà. Perquè concreta l'amistat en una relació única, i sovint quan concretem és quan aconseguim universalitzar el contingut d'un relat.

Quina sort que tens, d'haver trobat una persona així!

Salut!

LLIBRE

És molt bonic això que has dedicat a la Sílvia (ullets)... Es veu que entre vosaltres hi ha una bona amistat que perdurarà al pas del temps... ;)
Segueix escrivint coses tant boniques com aquesta, que si puc les aniré llegint!

Petons!!

Gorwilya

tu... ets la REINA!!!
es nota que estimes a aquesta persona... perquè... quan escribim a algú que estimem molt... no sé què cony passa que... se´ns va la rima, se´ns va la mètrica, se´ns van les estrofes, se´ns va la bellesa prepotent de les paraules rebuscades... ( que se´n vagin d´una punyetera vegada!!! je je je )... i llavors, nus... només ens queda el cor... i quatre paraules...
fantàstic, wuapa... la Sílvia estarà plena, ufanosa... perquè li has dit tot el millor que se li pot dir: AMIGA... PRINCESA...
doncs, a mi... no em toca altra solució... que fer una reverència... i dir... "em permet un ball, princesa...?
i a tu... sa MAJESTAT... et diré... que segueixis escribint... perquè els súbdits del teu regne... et necessitem, necessitem sentir els teus sentiments...
Xcert... la "capseta" on guardà aquest tresort... hauria de ser GEGANTINA per a que hi càpiga la PRINCESA je je je
un ptó... una abraçada... ciao, REINA... un admirador teu!

Potser hi ha mes Silvies a la teva vida! ves a saber... el que jo se es que a la meva vida, només hi ha una gemma! Aquella que fa, que passi un munt d'estones el seu costat sense sentir la necessitat d'escapar. Diria que probablement és el més maco que mai m'ha dit ningú. Probablement també, deu ser per què ets una de les poques persones que hem coneix realment.

Saps que sempre sóc aquí pel que necessitis, per tots els moments que passis a la teva meravellosa vida! Ets gran dufi... molt més gran del tu creus.

Moltes gràcies per dedicar-me un relat, trobo que es un regal preciós. És el meu regal de reis! Sense cap mena de dubte...

Aquesta tarda anem a veure els reis plegades?

Cuida't molt princesa meva, saps que sempre serè aquí, per escoltar-te, per regalar-te peixos i per dir-te a cau d'orella... "Ets especial princesa preciosa!"

T'estimo