Rius de sang

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

observem la vestialitat d'uns pocs, i d'aquells que els hi fan cas cegament, i els altres que observem encara tenim la força d'esperit de juntar en un vers les paraules gangrena i estimar... "i aquesta olor de gangrena oberta
em fa estimar el darrer alè de vida."
Paraules d'amor i de mort.
Aquest poema teu posa paraules dins dels crits silenciosos del quadre. Molt bé.

Ferran

encara que sigui motivat pel Guernika, el teu poema és tant punyent,clar que clama per totes les injustes guerres:

naveguen en cossos d'infants doblegats
on l'esperança es dilueix en un instant,

Mariona!
Desitge que t'ho hages passat la mar de bé en aquestes vacances de Pasqua.
El teu poema el recorde del Repte sobre el "Gernika" que guanyares, en el que també vaig participar amb un poema que ja penjaré en quan sol·lucione uns petits (espere) problemes informàtics al meu ordinador. Trobe la teua visió, amb un to dramàtic i descriptiu d'aquella masacre, denunciant aquells fets que, encara avui, hi ha gent que nega (com l'Holocaust nazi, els afusellaments indiscriminats, i tantes i tantes barbaritats comeses pels feixistes...), i m'agrada molt el títol, que em recorda una cançó del Raimon ("Quatre rius de sang"), encara que el contingut era ben diferent. També he vist que el teu "Màscara sobre fons blau"està entre els poemes il·lustrats. També compartirem aquest espai, doncs sembla que m'han il·lustrat el meu "Cubisme", encara que no podré anar a Premià de Dalt, ja que per mi hi ha un bon tros, i és dia de pantaló vell...
En fi, l'enhorabona per totes aquestes circumstàncies i fins una altra ocasió.
Una forta abraçada!
... I molts petons!

FRANCESC

el dolor i la ràbia en cada vers. Esgarrifa pensar que tants i tants sers humans han hagut de patir les barbàries de gent que es volia imposar per la força sense tenir en compta ni el dolor ni la mort de tots aquells que els hi barressin el pas.
Has aconseguit descriure amb tota l'emoció que es mereix una imatge com la del quadre.
Una abraçada, gypsy

Has pintat un Gernika amb paraules tan encertades, tan dures i crues com el que va ser.
Admiro aquesta capacitat tan gran que tens de copsar sensacions i sentiments.

Una forta abraçada

No sé si és dolor, o és ràbia, o són les dues coses alhora, però els teus versos traspuen la força irreductible de qui no accepta la injustícia, ni el dolor inútil de les guerres sempre, sempre, sempre inútils. Els teus versos són un clam, com ho és el "Gernika" de Picasso, contra els qui decideixen per nosaltres quan és just o no envair un país i iniciar un conflicte gairebé sempre més luctuós, més pervers i més injust que les injustícies que suposadament s'havien de redreçar.
La teva veu té la força de captar-nos per a la secta dels qui no es conformen amb les explicacions oficials.
Gràcies.

tot el que els teus ulls miren, tota paraula pronunciada per la teva boca?

Gràcies, d.