Retrobada (ella)

Et vaig veure a l'altra banda del pas de zebra. Per un moment vaig pensar a girar cua i agafar un altre camí, però no tenia temps, ja arribava massa tard al cinema, estava segura de que la Laura i la Sara em matarien. El semàfor es va posar verd pels vianants. Vaig travessar tan ràpid com vaig poder perquè no em veiessis. Llavors em vaig adonar que estaves amb algú més, era una noia. No parava de riure, semblava estúpida, tu estaves davant seu i somreies. Em vaig quedar observant a la noia. Tenia els cabells rossos i era prima com un pal d'escombra, semblava una Barbie vivent. Vas deixar de mirar-la i ,per alguna raó, vas fixar la mirada cap a mi. Em vaig quedar gelada, ja no tenia escapatòria, em vaig apropar.
-Hola. - vaig dir-te amb desgana mirant cap a un costat.
Els teus ulls marrons observaven cada part de mi com si m'estiguessis estudiant.
-Hola. - vas dir finalment amb un somriure. - Feia temps que no ens veiem.
-Tens raó. - vaig decantar el cap com feia sempre que parlava amb tu. - Però no és d'estranyar. - vaig pensar.
La noia de cabells rossos ens mirava emmurriada. Tu la vas mirar i vas fer un somriure forçat.
-Et presento l'Anna. - li vas dir assenyalant-me. - Anna, et presento la Carla.
Ella em va mirar. De seguida vaig saber que volia que marxés com abans millor.
Et vaig mirar esperant que diguessis alguna cosa.
-Com estàs? - vas preguntar.
-Bé. - vaig respondre't mentre t'apartava la mirada, no volia que endevinessis tots els pensaments que em passaven pel cap. Tot el temps que no havies estat al meu costat t'havia trobat a faltar i ara que casi t'havia oblidat tornes a aparèixer. - I tu? - vaig somriure't.
-Bé. - vas respondre tornant-me el somriure. - Estic bé.
Ens vam quedar allà, callats. La Carla mig enfadada, tu mirant-me i somrient, i jo, pensant si marxar o quedar-me una estona més. Finalment el telèfon va decidir per mi, va començar a vibrar com un boig i jo el vaig agafar espantada.
Tu em vas mirar esperant que et digués alguna cosa.
-Em sembla que la Sara m'arrencarà els ulls. - vaig dir-te. - Me n'haig d'anar. M'ha agradat tornar-te a veure. - em vaig girar cap a la Carla - Encantada d'haver-te conegut.
Vas abaixar el cap una mica per donar-me dos petons, però jo em vaig apartar, no estava preparada per tornar a sentir la teva pell.
-Tinc pressa. - vaig dir com a resposta a la teva mirada confusa. - Adéu.
-Adéu. - vas dir amb una veu que per un moment em va semblar decebuda.
La Carla no va dir res.
Va ser quan havia fet uns quants passos que vaig sentir la veu de la Carla.
-Qui era aquesta?
-Una amiga. - vas dir tu.
I per alguna raó, quan vaig sentir aquestes paraules el cor se'm va trencar en mil bocins.