Cercador
Retorn
Un relat de: rautortor- Compartir:
al David, mon pare, in memoriam
Quan s’atansa aquell dia,
efemèride de la teua absència,
la ment esdevé memòria,
devessall incessant d’imatges i veus,
temptativa obstinada de recuperar
d’entremig del boirós silenci
la lluïssor que les féu reals.
Només hi ha un objectiu,
tal vegada impossible, inútil,
tan sols un desig, una pretensió,
que, en arribar el moment,
el passat persisteixi, tal com era.
11 d’octubre 1993-2020
Comentaris
-
Nostàlgia[Ofensiu]Ness | 21-11-2020 | Valoració: 9
"tan sols un desig, una pretensió,
que, en arribar el moment,
el passat persisteixi, tal com era." Quins versos! Omplen de nostàlgia i de realitat.
M'ha agradat molt! -
Gràcies Rautortor...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-11-2020
Gràcies Rautortor, per la teua visita i el teu amable comentari, on em dius que és: "Eròtica il.lusionada". És així vivifique la il.lusió de l'amada, en el meu poema "Quina divinitat". Gràcies per dir-me que em envalentesc a fer els poemes més perfectes.
M'alegre de que t'haja agradat.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT -
Recordant el passat [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-11-2020 | Valoració: 10
Un poema, senzill i a la vegada molt sentit que està en la memòria del teu cor i del teu ser, on ton pare és el centre, en el desig del record, pensant el passat i recordant-lo.
Un plaer de lectura, Rautortor.
Saluts i cuida't.
Ah, sí, quan pugues i tingues temps, en la meua pàgina, hi ha una sorpresa. Gràcies.
PERLA DE VELLUT
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
161 Relats
551 Comentaris
95468 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.