Retall temporal

Hola Manel! Aprofito aquest teu relat de fotografia i temps, per explicar-te això de la quinta. El comentari venia del que m'havies dit tu en el relat "Fotografia de carnet", de fotografia i temps, també: "Els que ens movem per aquestes edats...". Vaja, que ni a tu ni a mi no ens donarien el carnet del club super 3 si el demanéssim, no? Una abraçada!

Bell poema, amb un punt irònic ( quin bon detall, l'alopècia arbòria! ) que el fa més lleuger, sense perdre la densitat pròpia que li atorguen els mots.
M'agraden molt les imatges que has creat i com les has anat enllaçant, sense trencaments, amb suavitat, eternitzant el que, en realitat, succeeix en un instant...

Molt adequat aquest moment en què l'he llegit, quan les fulles cobreixen el carrer d'una catifa cruixidora, delatora del nostre pas accelerat per les presses...
Parlant de presses i temps, aquest : "El temps segueix implacable el seu curs, indiferent a la insistència humana per a retenir-lo.", se m'acut que podries presentar-te al Repte Poètic en curs: Tic - Tac!. De fet, tu el vas donar corda i des què es va posar en marxa, no s'ha aturat...

T'envio una abraçada ben sincera, i un petó de tardor, és a dir, càlid,
Unaquimera

Haig de dir que la tardor és, junt amb la Primavera, les estacions que m'agraden més. La tardor té d'especial les fulles que cauen dels arbres caducs, però tb té una màgia per a mí i per molta gent.

Aplaudeixo els poemes que parlen de natura, de les estacions, del temps, etc.

D'altra banda, dir-te que si és veritat que tú vas proposar fer els Reptes Poètics Visuals, vas tenir una gran idea. Des de fa unes setmanes m'he aficionat a participar-hi i ha passat a ser una prioritat meva.

Salut!

Sempre hi ha un misteri per explorar en la fotografia. Cortázar venia a dir que la fotografia és al relat com la pel·lícula és a la novel·la. En el relat, i en el poema -si més no en poemes com aquest- lluitem per condensar la successió de l'esdevenidor en un sol instant revelador. Ens apartem per un moment de la folla cursa i aixequem acta.
Molt bell poema, molt bell retall del temps.
Salutacions,

franz

perquè he entés el poema, tot i les imatges i m'ha agradat l'ús que ha fet d'algunes paraules per crear aquestes imatges (metàfores, si no estic errada)

Bellíssima reflexió. A vegades, la imatge copsada en un moment d'inefable bellesa ens sembla "la cosa", però la cosa és la vida, és la realitat, és el tacte i el perfum. La bella imatge mai no ho podrà abastar.