Resurrecció

La nit que Jesús va morir, l’entrada de la seva tomba, tapiada amb una pedra rodona, era custodiada per dos soldats romans.

De sobte, entre la bardissa, es va sentir un xiulet i els dos guàrdies van caure a terra. Un grup de persones, abillades amb vestimentes de guerrillers del futur, va sortir del seu amagatall.

Al mig d’ells, una figura de pas noble i regi s’acostà a la pedra i, sense tocar-la, amb un sol moviment de la mà, la roca circular va cedir. L’home altívol va entrar al sepulcre: Crist jeia estès. El nouvingut s’hi acostà i, tocant-lo amb un dit, aquest va ressuscitar.

—Benvingut —digué l’home regi.

Jesús s’incorporà sense pronunciar cap paraula.

—Marxem —ordenà l’home.

Van sortir de la tomba, on la tropa els esperava. L’home abocà el vi que tenien els soldats romans damunt seu.

—Sempre hem de cobrir les nostres petjades —digué el cabdill.

Tot el grup s’apiñà i, a la veu de: “Ja hi som tots”, una llum encegadora davallà dels cels, teletransportant la milícia amb Jesús. Durant el viatge, l’home altívol, fent-li una clatellada a Jesús, li digué:

—Sembla mentida que siguis tu qui et saltis la llei de no intervenir en els afers dels humans.