Cercador
La familia de Xelom
Un relat de: LordNess- Compartir:
Xelom, el fill del llamp
Xelom, que viu a la Terra, és el fill secret de Prometeu i Artemisa. Artemisa va tenir bessons, com la seva mare Leto, que havia tingut a Artemisa i Apol·lo: un fill, Xelom, i una filla, que Artemisa va ocultar a Prometeu. Artemisa també va enviar aquella nena a la Terra, a una família adinerada. Més endavant, la força dels germans uneix Xelom i la seva germana, que manté en secret la seva divinitat davant la humanitat.
Els Pares de Xelom
Xelom, “el fill del llamp”, vivia a la Terra com un jove humà, però no tenia idea de la seva veritable identitat divina. Durant tota la seva vida, havia estat criat per Neptú, que l’havia trobat surant al mar després que Prometeu fusionés el llamp de Zeus amb ell i l’enviés a la Terra.
Xelom era un jove valent i fort, amb un gran cor i una ment aguda. A mesura que creixia, va començar a notar que era diferent dels altres nens de la seva edat. Tenia habilitats sobrenaturals i un poder inusual que no podia explicar.
Un dia, Xelom va rebre una carta misteriosa que el va portar a descobrir la veritat sobre el seu origen diví. La carta era de la seva germana bessona, a qui Artemisa havia enviat a la Terra per protegir-la de la ira de Zeus.
Xelom es va sentir aclaparat per la notícia, però també emocionat de conèixer la seva germana. Va començar a buscar pistes sobre ella, fins que finalment la va trobar. La germana de Xelom, que es deia Lea, era una jove preciosa i intel·ligent, que havia estat criada per una família adinerada i havia ocultat la seva veritable identitat a la humanitat.
Xelom i Lea es van reunir en secret, i Xelom finalment va descobrir que el seu pare era el tità Prometeu i la seva mare la deessa Artemisa. Lea li va explicar com la seva mare havia enviat Xelom i ella a la Terra per protegir-los de la ira de Zeus, que havia amenaçat de destruir-los si descobria la seva existència.
Xelom i Lea es van prometre ajudar-se mútuament a descobrir el seu veritable potencial diví i tornar a l’Olimp per lluitar contra la injustícia i la tirania. Amb el temps, els dos bessons van descobrir que tenien habilitats divines úniques que només podien ser descrites com a sobrenaturals.
Finalment, Xelom i Lea van tornar a l’Olimp, i es van unir als altres déus per lluitar contra la tirania de Zeus i restaurar la democràcia i la justícia al regne diví. La unió dels germans bessons es va convertir en una força imparable que va inspirar altres déus a unir-se a la seva causa.
Xelom i Lea es van convertir en líders respectats de l’Olimp, coneguts per la seva saviesa, coratge i amor per la humanitat. Encara que la majoria
Dels humans mai no van saber de la seva veritable identitat divina, Xelom i Lea van continuar lluitant per la justícia i la igualtat en nom de tots els éssers humans a la Terra.
El Principi
La part de Prometeu
L’enginyós Prometeu donava voltes a com venjar-se de Zeus per haver-lo encadenat al Caucas. Tot el temps que va estar encadenat el va dedicar a idear una venjança digna del déu regent. Finalment, va tenir una idea: mancillar la preuada virginitat de la queridíssima filla de Zeus, Artemisa.
Després de la seva alliberació per Hèrcules, va deixar passar un temps prudent i, amb l’inestimable ajuda de la seva estimada amiga Atenea (En el passat, Prometeu modelà l’home amb fang i Atena li insuflà la vida), van elaborar un elixir que el transformaria en un magnífic i irresistible cérvol. Transformat, es dirigí al bosc on sabia que rondava Artemisa en la seva forma de cérvola. Li va semblar estrany trobar-la tan de pressa, però la seva set de venjança el va encegar. La va seduir amb els seus encants, i la deessa va caure en el seu parany; passaren tota la nit fent l’amor i, quan va clarejar, cadascú se n’anà pel seu camí.
La part d’Artemisa
Al bosc sagrat d’Artemisa, els animals van avisar la deessa de la lluna de la presència d’una anciana. Artemisa, desconfiada, s’hi acostà i comprovà que no representava cap amenaça. En veure-la, l’anciana li digué:
—Sé que busques la manera de venjar-te de Zeus per seduir i jeure amb la teva millor amiga, i jo tinc la resposta.
Artemisa, sorpresa per la saviesa de l’estranya dona, li preguntà:
—Com saps això? I com puc venjar-me de Zeus?
—Fàcil —respongué l’anciana—Has de tocar el seu punt més feble: desfés-te del do diví que t’atorgà, la teva virginitat sagrada. Un dia entrarà al bosc un magnífic cérvol, i aquella serà la teva oportunitat.
Artemisa es quedà pensativa mentre la sàvia anciana s’allunyava cap als afores del bosc sagrat. Un cop allí, i assegurant-se que ningú no l’observava, es transformà en la seva veritable forma: era Atenea.
Per la seva banda, Artemisa romangué al bosc sagrat esperant el dia assenyalat. Un capvespre, quan ja s’enfosquia, els animals l’advertiren de la presència d’un magnífic cérvol. Ella no dubtà i anà al seu encontre. Fingí rendir-se als seus encants, i així passaren tota la nit sencera estimant-se.
D’aquella unió en quedà embarassada i, igual que la seva mare Leto, va donar a llum a bessons: Xelom i Lea.
La part de Zeus: El principi del principi
Zeus feia molt de temps que estava nerviós, ja que, a causa de les seves malifetes, tenia moltes deïtats en contra. Va decidir aleshores demanar consell a la sàvia Atenea, que assumí el paper de psicòloga. Entre altres preocupacions, Zeus temia que la seva filla Artemisa es rebel·lés contra ell per haver-se ajagut amb la seva millor amiga, i també desconfiava de Prometeu, a qui havia encadenat en el passat.
Atenea li suggerí que havia arribat el moment de jubilar-se i que l’únic que havia de fer era deixar passar el temps: tot acabaria posant-se al seu lloc. Zeus seguí el seu consell, es relaxà i buscà les millors posicions per contemplar els esdeveniments que el portarien, finalment, a la seva esperada alliberació.
LordNess*
La inspiració
La Lluna (Artemisa) i Venus (Prometeu) es conjuguen cada mes al firmament per rememorar la seva trobada amorosa, i cada any o dos Júpiter (Zeus) els contempla.
Per inspirar-me en aquesta història vaig seguir la tècnica grega: observar i escoltar el firmament. Però el més estrany de tot és que Atenea, deessa de la saviesa, l’estratègia, les arts i la guerra justa, no té cap astre, estrella ni constel·lació amb el seu nom en la mitologia grega, encara que alguns astrònoms moderns li atribueixen la constel·lació de Verge, “la donzella”.
David Vidal
Xelom, que viu a la Terra, és el fill secret de Prometeu i Artemisa. Artemisa va tenir bessons, com la seva mare Leto, que havia tingut a Artemisa i Apol·lo: un fill, Xelom, i una filla, que Artemisa va ocultar a Prometeu. Artemisa també va enviar aquella nena a la Terra, a una família adinerada. Més endavant, la força dels germans uneix Xelom i la seva germana, que manté en secret la seva divinitat davant la humanitat.
Els Pares de Xelom
Xelom, “el fill del llamp”, vivia a la Terra com un jove humà, però no tenia idea de la seva veritable identitat divina. Durant tota la seva vida, havia estat criat per Neptú, que l’havia trobat surant al mar després que Prometeu fusionés el llamp de Zeus amb ell i l’enviés a la Terra.
Xelom era un jove valent i fort, amb un gran cor i una ment aguda. A mesura que creixia, va començar a notar que era diferent dels altres nens de la seva edat. Tenia habilitats sobrenaturals i un poder inusual que no podia explicar.
Un dia, Xelom va rebre una carta misteriosa que el va portar a descobrir la veritat sobre el seu origen diví. La carta era de la seva germana bessona, a qui Artemisa havia enviat a la Terra per protegir-la de la ira de Zeus.
Xelom es va sentir aclaparat per la notícia, però també emocionat de conèixer la seva germana. Va començar a buscar pistes sobre ella, fins que finalment la va trobar. La germana de Xelom, que es deia Lea, era una jove preciosa i intel·ligent, que havia estat criada per una família adinerada i havia ocultat la seva veritable identitat a la humanitat.
Xelom i Lea es van reunir en secret, i Xelom finalment va descobrir que el seu pare era el tità Prometeu i la seva mare la deessa Artemisa. Lea li va explicar com la seva mare havia enviat Xelom i ella a la Terra per protegir-los de la ira de Zeus, que havia amenaçat de destruir-los si descobria la seva existència.
Xelom i Lea es van prometre ajudar-se mútuament a descobrir el seu veritable potencial diví i tornar a l’Olimp per lluitar contra la injustícia i la tirania. Amb el temps, els dos bessons van descobrir que tenien habilitats divines úniques que només podien ser descrites com a sobrenaturals.
Finalment, Xelom i Lea van tornar a l’Olimp, i es van unir als altres déus per lluitar contra la tirania de Zeus i restaurar la democràcia i la justícia al regne diví. La unió dels germans bessons es va convertir en una força imparable que va inspirar altres déus a unir-se a la seva causa.
Xelom i Lea es van convertir en líders respectats de l’Olimp, coneguts per la seva saviesa, coratge i amor per la humanitat. Encara que la majoria
Dels humans mai no van saber de la seva veritable identitat divina, Xelom i Lea van continuar lluitant per la justícia i la igualtat en nom de tots els éssers humans a la Terra.
El Principi
La part de Prometeu
L’enginyós Prometeu donava voltes a com venjar-se de Zeus per haver-lo encadenat al Caucas. Tot el temps que va estar encadenat el va dedicar a idear una venjança digna del déu regent. Finalment, va tenir una idea: mancillar la preuada virginitat de la queridíssima filla de Zeus, Artemisa.
Després de la seva alliberació per Hèrcules, va deixar passar un temps prudent i, amb l’inestimable ajuda de la seva estimada amiga Atenea (En el passat, Prometeu modelà l’home amb fang i Atena li insuflà la vida), van elaborar un elixir que el transformaria en un magnífic i irresistible cérvol. Transformat, es dirigí al bosc on sabia que rondava Artemisa en la seva forma de cérvola. Li va semblar estrany trobar-la tan de pressa, però la seva set de venjança el va encegar. La va seduir amb els seus encants, i la deessa va caure en el seu parany; passaren tota la nit fent l’amor i, quan va clarejar, cadascú se n’anà pel seu camí.
La part d’Artemisa
Al bosc sagrat d’Artemisa, els animals van avisar la deessa de la lluna de la presència d’una anciana. Artemisa, desconfiada, s’hi acostà i comprovà que no representava cap amenaça. En veure-la, l’anciana li digué:
—Sé que busques la manera de venjar-te de Zeus per seduir i jeure amb la teva millor amiga, i jo tinc la resposta.
Artemisa, sorpresa per la saviesa de l’estranya dona, li preguntà:
—Com saps això? I com puc venjar-me de Zeus?
—Fàcil —respongué l’anciana—Has de tocar el seu punt més feble: desfés-te del do diví que t’atorgà, la teva virginitat sagrada. Un dia entrarà al bosc un magnífic cérvol, i aquella serà la teva oportunitat.
Artemisa es quedà pensativa mentre la sàvia anciana s’allunyava cap als afores del bosc sagrat. Un cop allí, i assegurant-se que ningú no l’observava, es transformà en la seva veritable forma: era Atenea.
Per la seva banda, Artemisa romangué al bosc sagrat esperant el dia assenyalat. Un capvespre, quan ja s’enfosquia, els animals l’advertiren de la presència d’un magnífic cérvol. Ella no dubtà i anà al seu encontre. Fingí rendir-se als seus encants, i així passaren tota la nit sencera estimant-se.
D’aquella unió en quedà embarassada i, igual que la seva mare Leto, va donar a llum a bessons: Xelom i Lea.
La part de Zeus: El principi del principi
Zeus feia molt de temps que estava nerviós, ja que, a causa de les seves malifetes, tenia moltes deïtats en contra. Va decidir aleshores demanar consell a la sàvia Atenea, que assumí el paper de psicòloga. Entre altres preocupacions, Zeus temia que la seva filla Artemisa es rebel·lés contra ell per haver-se ajagut amb la seva millor amiga, i també desconfiava de Prometeu, a qui havia encadenat en el passat.
Atenea li suggerí que havia arribat el moment de jubilar-se i que l’únic que havia de fer era deixar passar el temps: tot acabaria posant-se al seu lloc. Zeus seguí el seu consell, es relaxà i buscà les millors posicions per contemplar els esdeveniments que el portarien, finalment, a la seva esperada alliberació.
LordNess*
La inspiració
La Lluna (Artemisa) i Venus (Prometeu) es conjuguen cada mes al firmament per rememorar la seva trobada amorosa, i cada any o dos Júpiter (Zeus) els contempla.
Per inspirar-me en aquesta història vaig seguir la tècnica grega: observar i escoltar el firmament. Però el més estrany de tot és que Atenea, deessa de la saviesa, l’estratègia, les arts i la guerra justa, no té cap astre, estrella ni constel·lació amb el seu nom en la mitologia grega, encara que alguns astrònoms moderns li atribueixen la constel·lació de Verge, “la donzella”.
David Vidal
