Cercador
El viatger dels somnis
Un relat de: LordNess- Compartir:
El viatger dels somnis (versió eròtica)
La primera vegada va creure que era un simple somni humit. Es va acariciar en silenci, evocant la imatge d’una companya de classe. La seva respiració s’accelerava, la calor li pujava per la pell, i en tancar els ulls la va veure allà, real, nua davant seu en un llit impossible, amb llençols que semblaven fets de llum.
Ella el mirava sorpresa, però aviat la vergonya va donar pas a un desig compartit. Quan la va penetrar en aquell món oníric, el noi va sentir alguna cosa diferent: no era fantasia, era tan intens i real com la vida mateixa. En despertar, els seus dits encara tremolaven, i ella, a la realitat, el mirava a classe amb un rubor estrany, com si també recordés.
Ben aviat va comprendre que cada vegada que es masturbava obria un portal de plaer compartit. I no va trigar a invocar no només una, sinó diverses.
Una nit, mentre es deixava portar pel moviment de la seva mà, va imaginar dues noies alhora. El somni el va arrossegar de cop, i allà eren: una a cada costat, besant-lo, lliscant-se sobre la seva pell com si fossin flames. Una s’inclinava per mossegar-li suaument el coll, mentre l’altra li acariciava el pit i el guiava entre les seves cuixes humides.
El noi, atònit, va descobrir que no hi havia límits. Les mans, les llengües, els cossos s’entrellaçaven en un torb whirlwind de desig, i en aquell món tots els sentits es multiplicaven: els orgasmes eren més llargs, els gemecs s’estenien com ecos celestials.
Amb el temps, les invocacions es van convertir en orgies. Quatre, cinc, sis cossos nus lliscaven sobre ell i entre ells, tocant-se, llepant-se, obrint-se els uns als altres en un festí interminable. Allà no hi havia pudor ni regles, només plaer que es desbordava com un riu.
Algunes dones es resistien al principi, molestes de ser convocades sense permís. Però tan bon punt sentien la intensitat del món oníric, moltes s’hi lliuraven, jadejants, fins a perdre’s en aquell frenesí compartit.
—Això no és un somni —xiuxiuejaven entre orgasmes—. Això és més real que la vida mateixa.
El noi ja no es masturbava per fugir de la solitud, sinó per regnar en el seu propi univers de desig, on cada invocació era una festa de cossos i ànimes, on el sexe es convertia en una religió i ell en el seu profeta.
El viatger dels somnis (Segona part)
Amb el temps, el noi va aprendre a dominar aquell poder. Ja no era un accident: quan es tocava, decidia qui vindria i com. I cada nova nit era més atrevida que l’anterior.
Una vegada va invocar tres noies alhora. Es van trobar tots quatre en una sala circular, amb parets de seda roja que tremolaven com si respiréssin. Elles reien, descalces, juganeres, i el van empènyer suaument cap a un llit immens.
Una li besava els llavis amb fam, mentre una altra li baixava pel pit fins a agafar el seu sexe amb avidesa. La tercera, darrere, li acariciava l’esquena i li xiuxiuejava paraules dolces a l’orella. Els seus gemecs es barrejaven, i el plaer multiplicat feia que cada carícia es convertís en un terratrèmol.
Ell entrava en una, mentre una altra s’asseia sobre la seva cara i la tercera jugava amb el seu cos, besant-los i acariciant-los a tots dos. Tot era calor, suor, llengües i cossos enganxats, un laberint eròtic on ningú no volia escapar.
Però les nits següents van ser encara més extremes. El noi va descobrir que podia cridar no només tres o quatre, sinó una multitud. En aquell món oníric, el seu desig convocava dones que es fonien les unes amb les altres, que es besaven entre elles, que es perdien en jocs de llengües i dits abans d’unir-se a ell.
Hi havia orgies en jardins daurats sota dues llunes, amb cossos nus estirats sobre l’herba humida; altres vegades, en palaus infinits on desenes de dones l’envoltaven, passant-se’l de boca en boca, cavalcant-lo fins a extasiar-se, buscant alhora el seu plaer i el seu esperma com si fos un tresor sagrat.
Els crits de plaer es convertien en cors, els orgasmes en onades que recorrien tot el món dels somnis. Ell es deixava portar, bevent d’aquella font inesgotable de desig col·lectiu.
I, malgrat l’excés, sempre hi havia una mirada que es repetia entre el mar de cossos: la d’alguna dona que el seguia amb atenció, com si volgués més que sexe, com si busqués amor dins aquella bogeria eròtica.
El noi començava a comprendre que el seu do podia donar plaer infinit… però també podia lligar cors i ànimes. I això era encara més perillós que qualsevol orgia.
LordNess*
La primera vegada va creure que era un simple somni humit. Es va acariciar en silenci, evocant la imatge d’una companya de classe. La seva respiració s’accelerava, la calor li pujava per la pell, i en tancar els ulls la va veure allà, real, nua davant seu en un llit impossible, amb llençols que semblaven fets de llum.
Ella el mirava sorpresa, però aviat la vergonya va donar pas a un desig compartit. Quan la va penetrar en aquell món oníric, el noi va sentir alguna cosa diferent: no era fantasia, era tan intens i real com la vida mateixa. En despertar, els seus dits encara tremolaven, i ella, a la realitat, el mirava a classe amb un rubor estrany, com si també recordés.
Ben aviat va comprendre que cada vegada que es masturbava obria un portal de plaer compartit. I no va trigar a invocar no només una, sinó diverses.
Una nit, mentre es deixava portar pel moviment de la seva mà, va imaginar dues noies alhora. El somni el va arrossegar de cop, i allà eren: una a cada costat, besant-lo, lliscant-se sobre la seva pell com si fossin flames. Una s’inclinava per mossegar-li suaument el coll, mentre l’altra li acariciava el pit i el guiava entre les seves cuixes humides.
El noi, atònit, va descobrir que no hi havia límits. Les mans, les llengües, els cossos s’entrellaçaven en un torb whirlwind de desig, i en aquell món tots els sentits es multiplicaven: els orgasmes eren més llargs, els gemecs s’estenien com ecos celestials.
Amb el temps, les invocacions es van convertir en orgies. Quatre, cinc, sis cossos nus lliscaven sobre ell i entre ells, tocant-se, llepant-se, obrint-se els uns als altres en un festí interminable. Allà no hi havia pudor ni regles, només plaer que es desbordava com un riu.
Algunes dones es resistien al principi, molestes de ser convocades sense permís. Però tan bon punt sentien la intensitat del món oníric, moltes s’hi lliuraven, jadejants, fins a perdre’s en aquell frenesí compartit.
—Això no és un somni —xiuxiuejaven entre orgasmes—. Això és més real que la vida mateixa.
El noi ja no es masturbava per fugir de la solitud, sinó per regnar en el seu propi univers de desig, on cada invocació era una festa de cossos i ànimes, on el sexe es convertia en una religió i ell en el seu profeta.
El viatger dels somnis (Segona part)
Amb el temps, el noi va aprendre a dominar aquell poder. Ja no era un accident: quan es tocava, decidia qui vindria i com. I cada nova nit era més atrevida que l’anterior.
Una vegada va invocar tres noies alhora. Es van trobar tots quatre en una sala circular, amb parets de seda roja que tremolaven com si respiréssin. Elles reien, descalces, juganeres, i el van empènyer suaument cap a un llit immens.
Una li besava els llavis amb fam, mentre una altra li baixava pel pit fins a agafar el seu sexe amb avidesa. La tercera, darrere, li acariciava l’esquena i li xiuxiuejava paraules dolces a l’orella. Els seus gemecs es barrejaven, i el plaer multiplicat feia que cada carícia es convertís en un terratrèmol.
Ell entrava en una, mentre una altra s’asseia sobre la seva cara i la tercera jugava amb el seu cos, besant-los i acariciant-los a tots dos. Tot era calor, suor, llengües i cossos enganxats, un laberint eròtic on ningú no volia escapar.
Però les nits següents van ser encara més extremes. El noi va descobrir que podia cridar no només tres o quatre, sinó una multitud. En aquell món oníric, el seu desig convocava dones que es fonien les unes amb les altres, que es besaven entre elles, que es perdien en jocs de llengües i dits abans d’unir-se a ell.
Hi havia orgies en jardins daurats sota dues llunes, amb cossos nus estirats sobre l’herba humida; altres vegades, en palaus infinits on desenes de dones l’envoltaven, passant-se’l de boca en boca, cavalcant-lo fins a extasiar-se, buscant alhora el seu plaer i el seu esperma com si fos un tresor sagrat.
Els crits de plaer es convertien en cors, els orgasmes en onades que recorrien tot el món dels somnis. Ell es deixava portar, bevent d’aquella font inesgotable de desig col·lectiu.
I, malgrat l’excés, sempre hi havia una mirada que es repetia entre el mar de cossos: la d’alguna dona que el seguia amb atenció, com si volgués més que sexe, com si busqués amor dins aquella bogeria eròtica.
El noi començava a comprendre que el seu do podia donar plaer infinit… però també podia lligar cors i ànimes. I això era encara més perillós que qualsevol orgia.
LordNess*
