Cercador
Un món Ok
Un relat de: LordNess- Compartir:
UN MÓN OK
En un món molt petit a vàries dimensions de la nostra i vivia una petita i senzilla gent que es dedicava a recol·lectar, sembrar, caçar i pescar també es feien la roba amb pells i plantes tot era correcte tot era ok be sempre no, en Pisco que era un noi molt eixerit que ho volia entendre tot i el que no entenia era per que a vegades tot era abundant i d'altres ratllava l'escassetat, Tanta era la seva curiositat que es va jurar que no pararia fins a entendre-ho, el primer que se l, hi va acudir va ser anar a veure el savi del poble, un home vell ,potser massa que l'únic que feia era balbucejar i tirar-se pets, en Pisco aguantava la respiració, no podia aguantar la pudor de ranci i podrit de la cabana de l'ancià.-Venerable ancià- va dir en Pisco- Que em podria respondre a una pregunta?–L'ancià es va remoure sobre el coixí on era assegut i va deixar anar– Politre derta gtre nomrtre–tot seguit d'un sorollós pet, no cal dir que en Pisco va sortir cames ajudeu-me després de l'aire pestilent que es respirava a la cabana.El curiós homenet sense cap ànim de desistir es va dirigir al bosc de les fades on van respondre amb un–No ho sabem, però si vols et diem com volar- van dir les fades-No tinc temps ara per això- va dir en Pisco.Tot seguit va agafar el camí a les muntanyes foradades per trobar-se amb els trols que li va contestar-No ho sabem pas però si vols t'ensenyem el secret de les pedres-En Pisco tot dona'n la volta va dir- No estic per pedres ara-L'únic que l'hi faltava era la muntanya de neu, on deien i vivia el Gran Mestre Birru, tot pinxo es dirigí cap el cim de la muntanya de neu a cada pas que feia s'enfonsava un peu fent molt costos l'ascens, amb la llengua fora i esbufegant va trobar el Gran Mestre assegut en una pedra.-Bon dia-digué en Pisco-Bon dia- va respondre en Birru-Que l'hi puc fer una pregunta? -Va preguntar en Pisco-Clar home, ara només fa falta que la respongui- Digué en BirruEn Pisco es va acostar al Birru i li va preguntar- Per què de vegades les collites eren abundants i altres minses?Doncs no ho sé, però el meu Mestre Telco de ben segur que ho sap- va dir l-hi a en Pisco.En Birru l'hi va explicar que el seu mestre vivia en una cova a el vessant de la muntanya rocosa del costat, tots dos van agafar el camí, en arribar a un precipici es van arriar per unes cordes fins a arribar a la cova es van endinsar dins d'aquell fosc forat, van caminar i caminar en mig de la foscor era tal la foscor que en Pisco I en Birru es van agafar de les mans, així se sentien més segurs, caminant ,caminant i camin .. Badabum!!!.Ostres!!! ,Ostres!!! quina puntada de peu –va dir una veu que sortia del terra- evidentment era el Mestre Telco, després de fer les degudes presentacions van plantejar el dilema.En Telco se'ls va mirar una estona amb cara de tenir ell el dubte-Doncs si tinc la resposta aquest dubte-va dir en Telco.- Pero haureu de confiar en mi- prosseguir.Es van ficar en rotllana agafats de les mans en Telco va pronunciar una serie de paraules màgiques llavors el terra de la rotllana s'obri i tots tres van caure per el forat, Plis!!! Plas!!! Flush!!! I van aparèixer davant d'un pavelló esportiu.–Ala !!! Si que deuen ser grans els que viuen aquí- Va dir bocabadat-Vosaltres seguiu-me i confieu amb mi – Digué en TelcoVan entrar en aquella cabana gran, , semblava que en Telco estigues a casa seva doncs els homes amb vestits estranys que eren a la porta el saludaven com si fos de la família, mentre en Birru no deia res, el que veia el sobrepassava i en Pisco no parava de preguntar.-Com han ficat els estels aquí dins?–Per que es tan alt el sostre?-Que es aquest terra que brilla?En Telco el va respondre amb- un tingues paciència tot al seu temps per ara anem agafar lloc i van seure.I va arribar l'hora i varen sortir els jugadors d'hoquei.En Pisco tot esverat cridava –estan volant, aquestes persones volen!!!--No- deia en Telco– són patins que van amb rodes, però això no es l'important Pisco, L'important és que l'equip vermell, que és teu posi aquella piloteta negra dins d'aquells tres Pals, per què no se per quins designes del destí si els vermells guanyen,les collites van bé i si perden doncs van malament- exposar en TelcoEn Pisco es recolzar al seien i es va quedar com si estigues fora d'ell, intentava entendre.-Pisco!!! – Van cridar els dos Mestres- Que no animes?-Animar el que?-digué en Pisco-Que jo sàpiga t'hi va la collita- sentencia en TelcoCom si tingues un coet al cul es va aixecar i va començar ha cridar– VERMELLS!!! VERMELLS!!! VERMELLS!!!Ara en Pisco ja es al poble on es passa les tardes al prat colpejant una pilota feta de draps i cordills amb un tros de branca torta i quan algun veí se l'hi acosta i l'hi pregunta per que fa allò.En Pisco contesta amb un rotund – NO VULL PAS QUE EM FOTIN LA COLLITA!!!
LordNess*
En un món molt petit a vàries dimensions de la nostra i vivia una petita i senzilla gent que es dedicava a recol·lectar, sembrar, caçar i pescar també es feien la roba amb pells i plantes tot era correcte tot era ok be sempre no, en Pisco que era un noi molt eixerit que ho volia entendre tot i el que no entenia era per que a vegades tot era abundant i d'altres ratllava l'escassetat, Tanta era la seva curiositat que es va jurar que no pararia fins a entendre-ho, el primer que se l, hi va acudir va ser anar a veure el savi del poble, un home vell ,potser massa que l'únic que feia era balbucejar i tirar-se pets, en Pisco aguantava la respiració, no podia aguantar la pudor de ranci i podrit de la cabana de l'ancià.-Venerable ancià- va dir en Pisco- Que em podria respondre a una pregunta?–L'ancià es va remoure sobre el coixí on era assegut i va deixar anar– Politre derta gtre nomrtre–tot seguit d'un sorollós pet, no cal dir que en Pisco va sortir cames ajudeu-me després de l'aire pestilent que es respirava a la cabana.El curiós homenet sense cap ànim de desistir es va dirigir al bosc de les fades on van respondre amb un–No ho sabem, però si vols et diem com volar- van dir les fades-No tinc temps ara per això- va dir en Pisco.Tot seguit va agafar el camí a les muntanyes foradades per trobar-se amb els trols que li va contestar-No ho sabem pas però si vols t'ensenyem el secret de les pedres-En Pisco tot dona'n la volta va dir- No estic per pedres ara-L'únic que l'hi faltava era la muntanya de neu, on deien i vivia el Gran Mestre Birru, tot pinxo es dirigí cap el cim de la muntanya de neu a cada pas que feia s'enfonsava un peu fent molt costos l'ascens, amb la llengua fora i esbufegant va trobar el Gran Mestre assegut en una pedra.-Bon dia-digué en Pisco-Bon dia- va respondre en Birru-Que l'hi puc fer una pregunta? -Va preguntar en Pisco-Clar home, ara només fa falta que la respongui- Digué en BirruEn Pisco es va acostar al Birru i li va preguntar- Per què de vegades les collites eren abundants i altres minses?Doncs no ho sé, però el meu Mestre Telco de ben segur que ho sap- va dir l-hi a en Pisco.En Birru l'hi va explicar que el seu mestre vivia en una cova a el vessant de la muntanya rocosa del costat, tots dos van agafar el camí, en arribar a un precipici es van arriar per unes cordes fins a arribar a la cova es van endinsar dins d'aquell fosc forat, van caminar i caminar en mig de la foscor era tal la foscor que en Pisco I en Birru es van agafar de les mans, així se sentien més segurs, caminant ,caminant i camin .. Badabum!!!.Ostres!!! ,Ostres!!! quina puntada de peu –va dir una veu que sortia del terra- evidentment era el Mestre Telco, després de fer les degudes presentacions van plantejar el dilema.En Telco se'ls va mirar una estona amb cara de tenir ell el dubte-Doncs si tinc la resposta aquest dubte-va dir en Telco.- Pero haureu de confiar en mi- prosseguir.Es van ficar en rotllana agafats de les mans en Telco va pronunciar una serie de paraules màgiques llavors el terra de la rotllana s'obri i tots tres van caure per el forat, Plis!!! Plas!!! Flush!!! I van aparèixer davant d'un pavelló esportiu.–Ala !!! Si que deuen ser grans els que viuen aquí- Va dir bocabadat-Vosaltres seguiu-me i confieu amb mi – Digué en TelcoVan entrar en aquella cabana gran, , semblava que en Telco estigues a casa seva doncs els homes amb vestits estranys que eren a la porta el saludaven com si fos de la família, mentre en Birru no deia res, el que veia el sobrepassava i en Pisco no parava de preguntar.-Com han ficat els estels aquí dins?–Per que es tan alt el sostre?-Que es aquest terra que brilla?En Telco el va respondre amb- un tingues paciència tot al seu temps per ara anem agafar lloc i van seure.I va arribar l'hora i varen sortir els jugadors d'hoquei.En Pisco tot esverat cridava –estan volant, aquestes persones volen!!!--No- deia en Telco– són patins que van amb rodes, però això no es l'important Pisco, L'important és que l'equip vermell, que és teu posi aquella piloteta negra dins d'aquells tres Pals, per què no se per quins designes del destí si els vermells guanyen,les collites van bé i si perden doncs van malament- exposar en TelcoEn Pisco es recolzar al seien i es va quedar com si estigues fora d'ell, intentava entendre.-Pisco!!! – Van cridar els dos Mestres- Que no animes?-Animar el que?-digué en Pisco-Que jo sàpiga t'hi va la collita- sentencia en TelcoCom si tingues un coet al cul es va aixecar i va començar ha cridar– VERMELLS!!! VERMELLS!!! VERMELLS!!!Ara en Pisco ja es al poble on es passa les tardes al prat colpejant una pilota feta de draps i cordills amb un tros de branca torta i quan algun veí se l'hi acosta i l'hi pregunta per que fa allò.En Pisco contesta amb un rotund – NO VULL PAS QUE EM FOTIN LA COLLITA!!!
LordNess*
