Res

Els dies ja no transcorren a través meu,
sinó que passen
(acaben)
amb mi.

Tot fluid del riu va acabar en un gorg estancat i podrit
i jo nedo en cercles intentant convèncer-me
que això és l'Atlàntic.

Intentant frenar els meus particulars i desinteressades
aportacions de H₂O salat,
gota a gota,
últimament en autèntiques cascades en les quals
m’ofec,
m’enfonso,
i no m’importa.

Perquè no,
no m'importa i em nego a creure que aquest bucle sigui un tot,
que aquest Atlàntic no existeix
i que jo,
d’aigua calenta,
haig d'adaptar-me a ser un peix de sang freda.

No,
no tinc brànquies,
i crec que encara no sé respirar.