Remeis Casolans

Moltes vegades penso en com eren les coses abans... Ara mateix, que estic ben costipada i em fa mal el coll, em recordo de l'àvia. Ella ja m'hauria preparat un dels seus remeis casolans...Pel mal de coll feia una bona tanda de segò ben calent, embolicat amb un drap i me'l posava al coll. Allò cremava molt, però al cap d'una estona el mal de coll desapareixia, era tot un èxit.
A totes les classes d'aquella època hi havia un racó amb herbes ramalleres, aiguanaf i aigua del carme pels desmais, oli de neu per les cremades, oli de llangardaix per les trencadures, el de rata pel mal d'orella, i, sobretot aigua de cop per als blaus o ferides, i l'aigua "sanativa" per la febre...
Tots aquests medicaments casolans es transmetien de generació en generació.
Molts d'ells ens semblen absurds, no cal dir-ho! però es ben segur que alguna cosa en positiu hi podem treure, i eren eficaços...
Tot seguit us presento alguns remeis casolans, trets d'un llibre que em va regalar fa molts anys la veïna, i d'altres propis de la meva tia Clareta.
Per el mal de ventre es solia untar la planxa amb llard i vinagre ben calent que es posava damunt dels ronyons, com una llesca de pa de nou lliure, torrada i xopada amb vinagre per guarir el mal de coll.
Per als espants, es bullia pega de sabater amb aigua o vi i es recomenava prendre mitja xicra en dejú.
El mal de queixal marxava també rossegant ceba i se n'empassava el suc; o també es podia prendre un all rostit tan calent com podia, i se'l posava damunt del queixal adolorit.
Per les cremades, un tall de patata crua o bé pell de ceba.
Un dels remeis més particulars era el de ficar el dit malalt, durant uns quants dies, dins el cul d'una gallina i, en acabar, s'havia de matar la gallina i fer-ne un brou... jajajaja.
També la llet de burra, especialment, era molt estimada com a remei, sobretot per les malalties de pit, amb preferència la llet de burra negra.
També. el cas de les llavors de carbassa es ben curiós i el vaig viure intensament...
Teníem un veï molt apreciat i digne de tots respectes, un dia ens va arribar en un paquet i diriginse al meu pare li va dir:
-Mira Pep, què porto!
-Què portes?
-Mira, en aquest paquet hi porto llavors de carbassa...
-Ah si! i per què són?
-Mira, diuen que fan sortir la solitària...
-Fan sortir la solitaria...
-Si noi si, la dec tenir eh! segur!
-Però per què ho dius segur
-Dons mira, jo estic molt prim i menjo molt, i m'han dit que segurament es això...
-I què faras?
-Posaré les llavors a sol i serena nou dies...
-I, després que?
-Ah noi! després ja t'ho dire...
I després de vetllar-ho nou dies, el nostre veï va anunciar que es posariaa fer el que li havien recomanat: omplir una palangana d'aigua calenta amb les llavor dintre i sentar-se sobre rebent així l vapor de l'aigua... Li havien dit que sortiria la solitària, i allí sentat, espera que esperaràs...Encara l'esperem ara... així és que com veuran, no sempre els remeis casolans són efectius, o bé no tenia la solitaria...
Ara els temps han canviat, i estic segura que prenem moltíssimes coses d'aquestes envasades, que segurament són prou higièniques, ja ho sabem...però reconeguem que aquella gent s'ho rumiava molt...