Relats al metro

Un relat de: Lady_shalott

Dos quarts de sis. Subnormalitat a les cares de la gent. Silenci compartit acompanyat per certs moviments autòmats. Dreta, esquerra. Tornem-hi, una altre cop i els gestos dòcils, semblem tots penjats d'un mateix fil, com titelles ensopits i de poca qualitat. Pot ser hi ha alguna parella dolça, es besen i reemplacen paraules per carícies. La noia del meu costat se'ls mira de reüll, llegeixo el desig en els seus ulls i un sospir que se'ns dubte significa: Ai, què tendres... Em centro amb la lectura del nou llibre que m'he comprat, em sembla que fa cinc minuts que llegeixo la mateixa línia. Només m'ho sembla però ho torno a provar.

- La mierda también puede ser tierna-

La mirada se'm escapa cap a la parella. Somric i m'adono que davant meu hi ha una senyora amb les cames aparatosament creuades i enviant-me un gest de fàstic que suposo pretén ser despectiu. Hi estic acostumada, estic a punt de dir-li, no es preocupi. Però callo i veig el seu posat de reprovació, les mans unides subjectant una creu damunt la falda.
No he aixecat els ulls del punt i apart, però sé que l'ambient s'ha transformat sobtadament. Una bafarada d'alcohol deixa un regust de fàstic en l'aire que respiro, puc notar com els llavis del davant es tiben i es tiben llargament fins que una pal·lidesa d'un morat divertit els cobreix completament. Em mira mig espantada mig desafiant. Vol mantenir la postura davant meu, s'allisa els plecs de la faldilla, es retoca una vegada i una altra el mocador del coll que l'ofega i als dits els anells li ballen amb nerviosisme. Llavors la curiositat em pot i a desgrat alço els ulls.

No puc negar que no em va sobtar, abans que la imatge el moviment. Un moviment hieràtic i d'una naturalesa maquinal em va captivar a l'instant. L'home, mastegava el xiclet amb tanta força que semblava voler retenir el gust, com si encara hi hagués certa part que s'escapés del seu paladar. A cada queixalada demostrava una ferocitat seductora, jo podia imaginar-me el xiclet blanc. Insípid. Cada tres o quatre mossegades deixava anar un renec estrany, però posseïa tanmateix certa elegància que em va atraure. Semblava tret d'un anunci. La senyora anava fent petits bots cada vegada que se sentien els murmuris intel·ligibles, i la vaig mirar amb compassió fingida. Ara al vagó hi havia un silenci mastegat i expectant, tot mig barrejat amb una curiositat mal dissimulada.

L'home del xiclet, no semblava ser conscient del protagonsime que havia anat adquirint i jo, un cop amortitzada la sorpresa vaig fixar-me més en el seu rostre. Els moviments de mandíbula eren esmorteïts per una barba rossa, espessa, i llargament recargolada, els ulls blaus mig atapeïts per les celles adquirien un caire irònic. Vaig fixar-me que la noia inconscientment imitava el moviment que feia l'home i jo vaig tornar amb somriure. Encara tenia el llibre oblidat a les mans i per molt que ho intentava els meus ulls només volien desaparèixer sota aquella barba arrissada.
Ja feia estona però, que l'histerisme contingut de la senyora havia passat a fer-se clarament visible. Ja tenia mig cos fora del seient negre i l'home se la mirava amb sorpresa. Llavors, sense deixar de mastegar es va acostar per dir-li alguna cosa. Em va semblar, que la dona ja no aguantava més i va mirar-me suplicant, com demanant ajuda. Tot el maquillatge li regalimava fastigosament per la cara, blanca i més arrugada que una fulla morta. Pobreta. Però el que vaig fer va ser intentar continuar amb la lectura. Semblava realment impossible, per què de sobte sento un crit agut i em veig la dona al terra. S'havia tirat enrere quan l'home del xiclet havia intentat aixecar-se. Per estúpid que semblés no vaig saber reaccionar, estava tan encaparrada per acabar la lectura que em vaig disposar a continuar.

-Ahora se decide quien soy yo: un caballero, como cree Galka, o una mierda como aseguran todo los demás. Así que me levanté, me acerqué...-

I fent honor a les paraules del llibre vaig baixar amb l'home del xiclet a la parada Les Corts, deixant la dona al terra i una munió de murmuris rabiosos contra mi i el meu acompanyant. Els dos, com en comprensió mútua vam mirar-nos i vam començar a riure.

En el seient del costat de la finestra, una noia mastegava amb un gest involuntari i enèrgic quelcom invisible.

Comentaris

  • Encara que no l'he acabat d'entendre...[Ofensiu]
    pivotatomic | 16-05-2006

    (culpa meva, sóc curtet) l'estil em sembla molt prometedor. Bon us del llenguatge, imatges molt aconseguides, petits detalls d'aquells que fan creíble la trama i demostren la capacitat observadora de l'autor...

    Tot plegat, una troballa. Apunta't un triple.


    Tingues per segur que et seguiré llegint.

    Ps. compte amb les faltes d'ortografia, n'hi ha un parell que fan mal als ulls...

  • mmm...m'agrada[Ofensiu]
    sergi monserrat | 12-05-2006

    Una historia urbana de metro ben explicada i amb un final diria que bohemi i simpàtic.

    Costa trobar un relat original i fresc com aquest, que defuig d'un vocabulari carregat, pompós o pedant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson