Regust amarg (venjança)

En un poble de la Cerdanya, va tenir lloc una injustícia molt gran.
En Joan, l'hereu de la família Creus, avar i maliciós, va aconseguir fer-se amb les propietats d'en Genís Dalmau, el meu avi patern. Va ser una desgràcia per la família, ja que a pesar de tots els esforços que varen fer, per intentar aclarir l'estafa, no hi va haver manera de poder demostrar-ho.
Pel poble es deia que el meu avi s'havia tornat boig, i certament poc li va faltar, si no hagués estat pel meu pare que el va empènyer a refer la posició de la família, i mitjançant el treball dur i les bones inversions, van poder aconseguir-ho.
Una cosa sí que ens va quedar clara a tots, fins i tot a mi que era un nen.
Els Creus quedaven esborrats del mapa, i a partir d'aleshores, enemics acèrrims nostres. Sempre havia sentit repetir les mateixes coses, aconseguint que s'anés fent dins meu un cabdell d'odi que anava creixent amb l'edat.
Vaig llicenciar-me en Dret de molt jove. Mentrestant s'anava teixint dins meu la idea de la venjança. Volia fer mal als Creus costés el que costés.
A la facultat, vaig coincidir amb l'Eva Creus i allà va començar a agafar forma el que jo volia, encara que no sabia ben bé com.
El primer pas, va ser aconseguir fer entendre a l'Eva que no érem enemics, coses dels avis, que no tenien res a veure amb nosaltres. Haig de reconèixer que vaig aconseguir-ho.
Començava a assaborir el meu èxit, quan vaig saber el que havia de fer, al cap d'un any, ja érem casats. Vaig passar uns mesos, venjant-me dels Creus a traves d'ella, aconseguint que signés uns documents que em donaven ple poder sobre les nostres antigues propietats, però no n'estava gens satisfet, tot el contrari. Em sentia tan mesquí com el seu avi.
La venjança em va deixar un regust amarg. Perquè a més a més, ara l'estimava.