Regal celestial

Un relat de: Marteta
Sentir com les fredes gotes d’aigua xoquen contra la meva encara més freda pell. Em sento lliure.

Lliure de les penes, lliure de les preocupacions que no són per res més importants que tot això. Feia temps que no queien més de quatre gotes del cel, que el sol no s’amagava durant un dia sencer dels nostres ulls. M’agrada la pluja, m’agrada aquesta pluja. Enfadada, se nota.

Ara el cel em cobreix, el cel fa que no estigui sola, i que les meves llàgimes tenguin altres companyes amb les que abraçar-se i fondre’s tan feliçment. No com jo, …jo segeuixo plorant, el cel segueix plorant, però mai ens podrem abraçar a causa de la distància. Però això ara poc importa.

Vull seguir disfrutant d’aquesta intensa mostra d’estimació cap a mi. Perquè a pesar de les meves preocupacions, avui, ploro d’emoció per aquest gran regal que m’ha vingut (mai millor dit) del cel. Del meu cel, que d’alguna manera, m’estima.

Comentaris

  • Adolescència complicada oi?[Ofensiu]
    Annalls | 23-04-2013 | Valoració: 10

    Les persones tan sensibles... tenim aquest handicap!!!
    M'encanta el teu ull... Busca altres adolescents sensibles , podràs compartir, riures i llàgrimes.Es molt important.
    Un peto
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96