Regal celestial

Sentir com les fredes gotes d’aigua xoquen contra la meva encara més freda pell. Em sento lliure.

Lliure de les penes, lliure de les preocupacions que no són per res més importants que tot això. Feia temps que no queien més de quatre gotes del cel, que el sol no s’amagava durant un dia sencer dels nostres ulls. M’agrada la pluja, m’agrada aquesta pluja. Enfadada, se nota.

Ara el cel em cobreix, el cel fa que no estigui sola, i que les meves llàgimes tenguin altres companyes amb les que abraçar-se i fondre’s tan feliçment. No com jo, …jo segeuixo plorant, el cel segueix plorant, però mai ens podrem abraçar a causa de la distància. Però això ara poc importa.

Vull seguir disfrutant d’aquesta intensa mostra d’estimació cap a mi. Perquè a pesar de les meves preocupacions, avui, ploro d’emoció per aquest gran regal que m’ha vingut (mai millor dit) del cel. Del meu cel, que d’alguna manera, m’estima.