Reflexions seguint Punset.

Un relat de: Jondalar

Com diu Eduard Punset, vivim en una época que experimenta un creixement exponencial de les diferents esferes de coneixement social i cultural.

Aviam, això s'ha de païr...

Imagineu una conversa amb un amic vostre, l'any 1995. Ell us explica que en el futur la gent tindrà uns telèfons petits que permetràn trucar a qualsevol lloc del món des de la platja, prenent el sol. Que seràn una mena de transistors petits i lleugers i sense fils.

No hauriem donat crèdit, o hauriem pensat en la següent entrega de la Guerra de les Galàxies de George Lucas.

Una persona, avui, el S. XXI, rep més informació en un dia que una persona del S. XIX en tot un any.

La generació de menys de 35 anys viu en un món en el que internet és un fet quotidià, gairebé natural. El fet és que per arribar a internet han hagut de passar 12.000 anys de neolitització... uns quants de milers de generacions...

En la història de la humanitat, cada gran invent comunicatiu (l'escriptura, la impremta, el telèfon, la televisió...) ha generat impulsos de progrés espectaculars. La cultura (la interpretació de l'entorn) s'ha pogut emmagatzemar i difundir amb més celeritat, eficàcia i efectes colaterals inherents a tots els nivells de la vida quotidiana de les persones.

Però el fet nou de la revolució comunicativa avui, al meu parer, és la manca de temps per la reflexió. L'increment exponencial d'informació no es veu compensat per un increment de temps dedicat a la reflexió.

Gutemberg inventa la impremta l'any 1445. L'any 1492 es descobreix Amèrica. La descoberta d'un nou continent és un fet d'una magnitud descomunal, vista des de l'any 2005. Però llavors no hi havia el dia del llibre. La gran majoria dels pocs habitants d'Europa era analfabeta.

Els 100 anys que passen de 1492 a 1592, s'editen poquissims llibres dedicats a la difusió del descobriment d'Amèrica.

Avui, l'home ha arribat a la Lluna. A Mart hi ha dos robots operant, Opportunity i Spirit. Hem fotografiat, espectrografiat i gravat el so de l'aire de metà de Tità, una lluna de Saturn, que està a 3.500.000.000 kilòmetres de nosaltres gràcies a la sonda Huygens, transportada per l'enginy Cassini.

Aquests fets, equiparables tècnicament a la gesta del descobriment d'Amèrica fa 500 anys, els hem seguit on-line, a temps real.

Huygens (1629) i Cassini (1625), astrònoms europeus s'en farien creus. I nosaltres, europeus alfabetitzats, ho llegim com ressenyes breus en les pàgines d'una edició puntual dels diaris, en un marc de creixent laicisme que no es correspón amb un increment de formació ético - cultural dels ciutadans.

No creieu que necessitem més reflexió i menys economia exclusivament de mercat? Menys competitivitat i més competència?

Penso que la humanitat ha de superar el paradigma econòmico social del S. XX per entrar en una gestió de sostenibilitat. Necessitem treballar menys i reflexionar més. La tècnica ens ho possibilita. Menys bens materials i més temps de reflexió.

Som uns micos que pensem un xic mes que altres micos. Aprofitem-ho en el benefici i benestar de tota l'espècie, que també inclou sindromes de Down. Si no és així, penso que no fem honor als milions d'anys d'evolució que han generat la intel.ligència, no creus? O penses?


Com s'entén que en els moments de màxim benestar d'Occident els índexs de creixement demogràfic siguin negatius? Serà que pensem que els nostres fills no seran feliços?

Continuarà...

Comentaris

  • Jo, en canvi,[Ofensiu]
    El follet de la son | 28-03-2008

    passo dels llibres d'autoajuda, i més si són escrits només per diners. Com diu en Risto Mejide: "S'ha d'acabar amb aquesta patranya que l'únic que fa és crear-te més frustració."

  • La teoria, la tens.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 30-09-2007

    Ho veiem gairebé d'igual manera. Ara la idea seria explicar com ho fem; i em refereixo a com ho fem sense violentar la llibertat individual, perquè una solució que prescindeixi de la llibertat de cada individu no durarà (només cal mirar els resultats del comunisme a la URSS). Com ho fem per a convèncer als sis-mil milions de micos, que no ho siguin tant, que no tinguin gaires coses, que frueixin d'allò que no val diners, que no intentint tenir més (sobretot quan l'instint de tenir més i d'anar més enllà està als seus gens). No és fàcil; i per això crec que només se solucionarà amb una catarsi d'aquelles que només permeten la supervivència dels qui tenen alguna mena de mutació que no els fa tan imperialistes des del punt de vista econòmic. Quan hagin hagut un munt de catarsis que hagin destruït un altre munt de civilitzacions consumistes, arribarà un dia en què alguna de les civilitzacións emergents i supervivents no arribarà a la catarsi, perquè la mutació "esperada" l'haurà fet més harmònica amb l'entorn.
    Ah, i una altra cosa, i que quedi entre nosaltres ara que no ens sent ningú, el senyor Punset de vegades em fa sentir una mica de vergonya aliena, pel fet que intenta fer veure que sap més del que sap, i sovint se li escapa alguna ximpleria pseudocientífica d'aquelles que fan enrojolar.

  • Xitus | 20-08-2007 | Valoració: 10

    Ja ho crec, necessitem reflexionar, meditar, sinó no té sentit, ja podem anar avançant que perdrem l'essència del propi benestar.

    molt encertat.

  • Molt ben pensat![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-04-2006 | Valoració: 10

    "Menys competitivitat i més competència". No podies haver-ho dit millor.

    Cal que les companyies pensin menys en mastegar-se a sí mateixes a costa del que sigui, i més a oferir bons productes als usuaris. I això vol dir, per exemple, menys marketing salvatge.

    Endavant!

  • molt encertat![Ofensiu]
    Marcel Jorba Jorba | 22-12-2005 | Valoració: 9

    Tot el que dius és molt encertat. A mi també m'agrada, el Punset. El que més m'ha agradat és la frase "Som uns micos que pensem un xic mes que altres micos". Una perla.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Jondalar

Jondalar

14 Relats

36 Comentaris

27632 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.

Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.

Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.

pgentzen@hotmail.com