Cercador
El concursant (I)
Un relat de: JondalarJa fa uns mesos que m'he llicenciat en una carrera de lletres, i segueixo a l'atur. Entrevistes i diners en benzina. Mirar la tele. Hi ha un concurs cultural a la cadena pública que segueixo habitualment.
Un dia m'apunto les dades que demanen per anar-hi a concursar. Les apunto amb l'autoexcusa conscient de enviar-les per apuntar algú altre. (No, si no les apunto per mi, és per fer una broma... imagina't, jo en un concurs de la tele... quina tonteria...).
El dia seguent eliminen un concursant aparentment bastant fluixet que s'emporta uns 1300 . Aquell fet em fa decidir-me. Escric la carta i adjunto la meva fotografia, el número de DNI, l'adreça i el telèfon. En el mateix moment en que diposito el sobre tancat amb la meva intimitat ciutadana en la bústia, recapacito... Realment vull concursar?
Al cap d'uns dies, un vespre truquen al telèfon.
-Hola, et truquem del concurs. Tens 5 minuts per respondre unes quantes preguntes?
Dubto....
I si els dic que ara no puc, que truquin més tard i em preparo amb tots els Atles, diccionaris i enciclopèdies que pugui recopilar entre els veïns?....
En realitat, si haig d'anar al concurs millor ser espontani.
Recapacito i contesto:
-Si, puc respondre... Però segur que seràn 5 minuts, és que estic esperant una trucada de feina molt important... (mentides que fan dir els nervis, i una excusa futura si no paso el filtre, segons vaig psicoanalitzar després).
-Qui va pintar Las Meninas? Qui va escriure El Cid? Quina és la velocitat de la llum? I la del so? Com es deia el cavall d'Atila...
Responc algunes be, altres malament i algunes no les se.
Tot i el sabor de mediocritat que em deixa l'exàmen, al dia següent em truquen i em citen pel següent dijous.
Sóc concursant!! Que be... o no?...
El concurs s'enregistra el dijous i el divendres. En dos dies graben 9 programes de una 1/2 hora cadascún. Si passo els primers programes em paguen l'hotel, per no haver de tornar a casa.
Quins nervis...
En el meu cas podria tornar, perque visc a 100 km. de Barcelona, però als concursants de Galícia o Madrid l'hotel els és necessari.
-Algun consell?, pregunto.
Si:
-Que porti varies mudes de roba. Si grabo 4 programes amb la mateixa camisa algú sospitarà, i pensarà que el programa és en directe... Cal mantenir les aparences, millor que et facis una bossa amb varies camises o jerseis, em diu la productora.
-No, si jo no volia, segur que em tombeu a la primera...
-Els pantalons o els mitjons o les sabates no cal que siguin diferents. Gairebé no apareixen en pantalla. Molt important que no portis cap camisa amb quadrets petits. Les camises de quadrets o línies fines no són fotogèniques, creen unes aigües en la imatge televisiva que no queden be, i la imatge, tot i ser un programa cultural, també hi és...
-Be d'acord... Fins dijous, responc, però la productora ja havia penjat. No m'ha donat temps a comentar-li questions més personals. Em sento fatal, amb fred i calor alhora.
El dijous, amb l'optimisme que emanen les 6 camises que m'he endut, vaig cap a Barcelona. Em paguen la benzina i els peatges, i l'hotel si tinc éxit, i haig de quedar-me més d'un dia. Bé, al menys les condicions són millors que les d'una entrevista de treball....
Continuarà...
Comentaris
-
certament[Ofensiu]subal | 31-03-2005
el començament és molt prometedor! Aviam si aconsegueixo seguir-te malgrat el soroll i la sobreproducció!
Essent de l'empordà, segur que li fots fort. (no tinc res a veure amb aquelles terres, tot sia dit)
Endavant!
ps. no valoro numericament, gràcies.
s. -
Gràcies pels ànims[Ofensiu]Jondalar | 30-03-2005
Tens raó Isabel , que ximple, que no tonto! ;-) Però és que en el fragor creatiu em traeix el bilinguisme... Però en certa manera, a banda de la incorrecció, el fet de no poguer corregir els relats un poc publicats te la seva gràcia. Accepto i demano totes les puntualitzacions i crítiques, i us dono les gràcies pels vostres comentaris i lectures, aviam si estic a l'alçada...
Una abraçada de teletubi. Us llegeixo. -
un tema ben diferent...[Ofensiu]ROSASP | 30-03-2005 | Valoració: 9
Crec que molta gent s'ha plantejat aquesta possibilitat, doncs en haver acabat la carrera les ofertes de treball, no solen ser fascinants ni molt abundants.
El tema que toques en el relat sembla prou interessant i realista, ja veure'm si tindrà l'oportunitat de posar-se les sis camises...
Apa, fins la propera!
Valoració mitja: 9
l´Autor
14 Relats
36 Comentaris
27629 Lectures
Valoració de l'autor: 9.35
Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.
Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.
pgentzen@hotmail.com