Prop d'Osnabrück

Un relat de: Jondalar

Plom, plom, plom, és el soroll de les gruixudes gotes de pluja que cauen en l'asfalt gris. Conduiexo en un Renault cap a Osnabrück, al nord d'Europa, per qüestió de treball. Plou a hi ha boira a les 7 del matí a l'autopista... l'autobahn A20....

-El conductor redueix la velocitat. De 100 a 80 per hora...

Plom, plom, sonen les gotes en la fina capa de metall que enbolcalla el conductor. És un dia habitual gris plom i plujós a l'A - 20, al nord d'Alemanya.

-Dono les gràcies a l'inventor del limpia parabrises...

La via enquitranada és una línia que es torna difosa quan uns metres més enllà del morro del vehicle, la vista intenta escrutar, sense aconseguir-ho, la opacitat de la boirina que tapa l'horitzó.

-Coi de temps!! Desaccelera!... 70 km/h. Ara puc mirar pels vidres de la dreta i l'esquerra...

De quan en quan, ombres traslúcides. Apareixen en la llunyania, més enllà dels marges de la carretera, siluetes negres i fines de sagetes hanseàtiques, que són els campanars de les esglèsies, fars terrestres escolpits en un ambient de plom, la interpretació i senyalització humana de l'entorn. Anys, segles i milenis de preguntes que configuren la religió i modelen el caràcter col.lectiu dels homes, i el paisatge arquitectònic.

Els campanars son símbols fàlics. Contrasten amb unes tonalitats fosques en la humitat blanca en suspensió... hi ha vaho en l'anvers del parabrises...

-I cada cop és més dificil conduir! Ja vaig a 60 km/h. Em sembla que em paro a la seguent àrea de servei...

Sorprén la verdor intensa d'arbres i herbes i camps que flanquejen les barres d'acer de les proteccions del voral, als marges de l'autopista. Verdor que es pot imaginar que continua més enllà de la boira en boscos i prats que tot i la llum grisa son capaços de complir la funció fotosintètica.

L'evolució haurà dotat les coníferes al nord del paral.lel 40 d'un refinament en el sistema d'intercanvi de la llum, d'una clorofila més sensible que la de les botàniques mediterrànies o tropicals.

-Ja en tinc prou, vaig a 50 km/h., i tinc massa temps per pensar. Em desconcentro, no vull tenir un accident. M'aturo.

Plom, plom. Milions de gotes esclaten i contribueixen a densificar la boira, el gris i la humitat del paisos que imaginen éssers que s'amaguen al bosc, elfs, nans i gnoms.

Els contes d'Andersen. El senyor dels anells i les mitologies escandinaves de Thor i Odín només s'entenen quan es viuen dies, setmanes i mesos en l'acuari flanquejat per vidres de boira i pluja, quan el Sol només s'intueix, un focus filtrat, una llum indirecta.

Gris plom, boira d'acer, Jack Nicholson en el laberint del jardí del resplandor de Kubrick.

-Desisteixo de tornar a iniciar la marxa, i els meus pensaments es radicalitzen...

La llegenda de la pedra filosofal, aquella fòrmula que l'alquimista cercava per convertir el plom en or ha de tenir un orígen nòrdic. I deu ser una metàfora, els alquimistes devien cercar la manera de tornar el color de la boira en l'or de la llum mediterrània, i encara la cerquen, i de moment la solucionen amb vols barats de Londres i Dublin i Hamburg a les costes mediterrànies. És aquesta l'aproximació més acurada a la fòrmula de la pedra filosofal que han trobat els moderns alquimistes de l'economia neocapitalista?

-Si, he llegit el Codi da Vinci-

Occident és econòmicament anglosaxó i protestant. Weber i el seu anàlisi de l'esperit del protestantisme i el capitalisme. Plujes de guanys serveixen a un Deu que s'interpreta com l'acumulació de benefici.

Europa no és tradicionalment laica. Els boshimans també tenen religió. Atapuerca i la trinxera, el primer europeu, prop de Ideas de Guarros... no, perdò, Ibeas de Juarros...

Ratzinger i la Curia...

Plom, plom...

-Desisteixo de seguir conduint en aquestes condicions... a més, ja no em queden 60 euros per omplir el dipòsit. Decideixo escriure el que penso, tot i que Osnabrück és només a 23 km, i en portava 1231 des de Barcelona...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jondalar

Jondalar

14 Relats

36 Comentaris

25681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Sóc de l'Empordà, suposo que un xic tocat per la Tramuntana.

Penso que la sensació mes intensa que es pot tenir en aquesta vida és l'abraçada a una persona que estimes.

Molt agraït per la teva lectura i els comentaris.

pgentzen@hotmail.com