Reflexions particulars

Un relat de: Josoc

Anit vaig veure, per la tele una pel·lícula romàntica "P.D. T'estimo" que em va encantar i em va fer plorar. Plorar d'emoció i d'enveja, pels records i perquè sóc viuda... i vella. Em va trobar en un moment especial, en el mes que es compleix conjuntament el meu aniversari de naixement i de casament. Un mes en el que tradicionalment rellegeixo uns apunts que el meu espòs va dedicar-me quan encara érem només promesos. Fa tant de temps de tot això! Tants anys! En tinc tants que per coherència he deixat aquest curs part de les meves responsabilitats en una entitat a la que he dedicat bona part de la vida. Espero sentir-me així alliberada, però també, temo sentir-me ... buida, encara que em dedico també a força altres coses i tinc fills, néts i un besnét nou de trinca.
Rebo molts power-point, molts correus, molts missatges, exaltant les virtuts de la vellesa... Però en el fons, el meu convenciment és que envellir és una "merda", amb perdó!. I ara em podeu dir allò de "La importància de l'ARA" cosa en la què em veig obligada a creure, perquè de FUTUR me´n queda poc i ben galdós i del PASSAT, que en tinc molt, en trec a l'ensems, goig i pena.

Comentaris

  • Dolor[Ofensiu]
    Materile | 04-04-2011

    Estimada Josoc,

    Fa poc que hem encetat un contacte, i que m'agrada, i que m'agradaria continuar, perquè la teva experiència és molt valuosa, i perquè portes un tresor dins que transpua bondat, serenor, sinceritat, equilibri, amor...

    M'agraden els teus escrits; n'he llegit uns quants, i vaig contestar les opinions que em vas dedicar a cada un dels meus escrits però en el meu espai, la qual cosa em fa pensar que no els vas llegir. Encara no sé gaire bé les tripes d'aquesta web i, per tant, la meva ignorància em fa fer coses equivocades o sense resultat.

    Comprenc els teus sentiments, que tan bé saps expressar, i crec que si continues escrivint, encara que et sigui dur, et trobaràs millor.

    Una abraçada de tot cor,

    Materile


  • Feia dies que no passava pel teu racó.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-12-2010 | Valoració: 10

    Feia dies que no passava pel teu racó.
    He llegit el teu escrit com si fos directament per a mi. Com si estiguessis fent-me confidències. No he servit mai per a donar consells, però crec que el fet de treure’t els “dimonis” de dins ja és un xic alleugeridor.
    Continues escrivint en un to, tan i tan personal...
    —Joan—

  • Sobre l'envellir[Ofensiu]
    Frida/Núria | 09-12-2010

    Tens raó, envellir és una merda, però forma part d'un procés, pel cual no ens ensenyen cap lliçó. Encaixem com podem les limitacions del propi cos i costa més acceptar les pèrdues. Per a mi, hi ha dues maneres d'encaixar-ho: una vivint al moment i gaudint del que tenim i l'altra, estar emmurriada tot el dia. Ara sóc aprenent de la primera.
    Una pel·lícula que em va impactar va ser una que fa poc van fer a la TV que es titula Elsa y Fred. Et deixo l'enllaç per si vols veure-la per YouTube (he de copiar-te tota l'adreça perquè no sé fer enllaços aquí a relats)

    http://video.google.com/videoplay?docid=8652388703327698645#

    M'agrada llegir el que escrius

  • gràcies a tu...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-09-2010 | Valoració: 10

    pel teu contacte tan amable i pels teus relats i rreflexions, jo també t'aniré llegint... i estic d'acord amb tu envellir, tot i que és sinònim de seguir viu, en el fons és una merda, amb perdó també...
    rep una abraçada de mataró
    fins aviat
    joan

  • Confidència[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-09-2010

    Ara que les vacances són lluny i l'estiu ha deixat part definitivament a la tardor, torno a passejar per RC i a visitar als meus autors favorits per llegir les seves darreres creacions...
    He vingut fins al teu espai, doncs, i m'he trobat amb aquestes reflexions tan particulars, tan personals i sinceres, que em semblen com un regal de part teva que m'estava esperant...
    Et sembla bé que les prengui com a tal?
    És que, en anar-les llegint, m'he sentit com si una amiga em fes una confidència, em fes l'obsequi dels seus pensament íntims amb tota sinceritat... i per a mi, la confiança i la sinceritat són regals autèntics!

    Jo també he vist la pel·lícula a què fas referència, Montserrat, i també vaig plorar en veure-la.
    Crec que més enllà de la situació concreta individual, fa al·lusió a una situació que transcendeix l'àmbit personal: la soledat, la pèrdua, el dolor.
    Si a més, el moment de qui la veu és especial com tu dius... encara toca més "endins", és clar!

    Espero que l'estiu hagi estat bo per a tu en conjunt, i que des que vas escriure aquestes reflexions hagis remuntat l'ànim, és així?

    Mentre espero la teva resposta afirmativa, t'envio una abraçada molt particular,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114564 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.