Recuperant el temps perdut

-Tu creus que va ser el Paul?
-Jo diria que no. Però té guasa això del semen.
La Pam i l'Axel tornen de declarar al judici de la Kath, acusada de matar la Jenny. La Pam ha hagut de parlar de les fotos de la Kath despullada que li venia al Joe, mort poc abans que la Jenny i trobat sota d'ella, més que res perquè en Paul li ha demanat les fotos sovint. Tot plegat, entra dins de la jugada que l'advocat de la Kath considera mestra i que té la intenció de mostrar al Paul com a un degenerat.

L'advocat defensa que en realitat va ser el Paul qui va matar la Jenny i després es va masturbar veient els cossos morts i despullats del Joe i la Jenny. I si aquesta hipòtesi no és prou convincent en té una altra que diu que es va masturbar veient com la Jenny es follava al Joe ja mort (o agonitzant per culpa del verí) i que el ganivet li va clavar després. Segons l'advocat el punt fluix de la seva hipòtesi és que la Jenny pogués produir efectes afrodisíacs a algú. Per això vol deixar clar, a l'espera de l'informe psiquiàtric, que si a algú li posen els morts, també li pot posar la Jenny viva. I viceversa. També espera que el jutge sigui prou estúpid per no veure la fal·làcia. I que els pares de la Jenny no el vulguin matar a ell, per malparit.

Han quedat callats un moment, pensatius, mentre es dirigeixen al bar Retina. Un ull mordorià presideix el cartell de sobre la porta del bar. L'ull duu posat una gorra vermella en forma de bossa que és típica de ves a saber on, potser de Númenor. Segons el propietari del bar, la gorra original de l'ull de Sauron era verda, però la Coca Cola la va tenyir de vermell per a fer un anunci.

Passat l'ull que tot s'ho beu de l'entrada, seuen a la barra i demanen respectives cerveses.
-És curiós. - obre la conversa l'Axel.
-Què?
-Que avui és dimecres feiner i hi ha molta gent al carrer. Em pensava que tothom estaria treballant, com fem nosaltres normalment a aquesta hora.
-No és tan curiós. Hi ha molts motius pels que una persona pot no ser en un lloc de treballa ara mateix. - li diu la Pam, que comença a estar una mica farta de l'Axel, un cop ha comprovat que no pot superar el seu vibrador.
-Ja ho tornes a fer.
-El què?
-Portar-me la contrària.
-Jo no et porto la contrària.
-Que sí.
-Que no.
-Mira, ja portes uns dies que trobes pegues a tot el que dic.
-A tot, no.
-És igual. Vaig un moment al lavabo, que m'estic cagant.
L'Axel s'aixeca i enfila el camí cap al Mont del Destí on s'alliberarà de la càrrega que cada moment que passa es fa més feixuga. Quan el veu traspassar la porta, la Pam fa un últim glop de cervesa, apaga el mòbil, diposita dos dòlars a la barra i marxa. Aquest és tan bon moment per deixar l'Alex com qualsevol altre, pensa.

Al carrer, la llum pàl·lida del Sol de l'hivern realça la decadència dels edificis del centre i mostra apagats els colors de la roba dels transeünts. La Pam gira a la dreta després de sortir del bar i segueix caminant fins a la següent cruïlla. Torna a girar a la dreta i avança fins la parada d'autobusos. Hi paren el 32, que va al barri Xino, el 37 que va al barri Xano, i el 12 que acaba el seu recorregut a dos carrers de casa seva. Decideix que agafarà el primer que passi i que baixarà a la parada que faci vuit. I espera que no sigui el 12, perquè la vuitena parada és just davant de la feina.

No triga ni un minut a arribar un autobús. És el 37 i hi puja just quan l'Alex, que venia corrent des del bar, ha estat a punt de veure-la. La Pam seu a la penúltima fila de seients, a la dreta, i comença a mirar la resta de passatgers. El vehicle conté, a part del conductor i d'ella, dues dones d'uns cinquanta anys que no callen i un home d'uns setanta anys que duu un bastó. Res que li interessi, doncs. Potser a les següents parades hi pujarà algun home que li faci el pes. Però no, arriba a la vuitena parada i res. No li estranya que la gent prefereixi anar a les discoteques que anar amb autobús.

Baixa de l'autobús i mira a dreta i esquerra. No veu res interessant. Decideix caminar cap a l'esquerra. Arriba a un portal, el número 12 del carrer del General Tresper Quatre. Truca a tots els timbres de l'intèrfon. Sí, digui, qui cony és i similars sonen per l'altaveu. Correu comercial, diu. Algú li obre.

Es dirigeix cap a les bústies i comença a comptar vuit d'esquerra a dreta i de dalt cap a baix. Jimy Hope i Joanna (de Jimy Hope). Com deu ser en Jimy?, es pregunta la Pam. És atractiu? És amable i ben educat? Es bo al llit? Potser sí, potser no. La Pam es treu les calces de sota la faldilla i les fica dins la bústia dels Hope, amb l'esperança que les trobi la Joanna. Després treu una llibreteta de la bossa i un bolígraf. Obre la llibreta i hi escriu: "Les recordes, Jimy?". I signa com a Jenny. Llavors introdueix la nota a la bústia.

Surt del número 12 i camina cap a l'esquerra, com si desfés el recorregut de l'autobús. Arriba a la cruïlla amb el carrer dels Elfs i decideix buscar el número 11. És un altre edifici residencial i torna a emprar el mateix mètode per a entrar. Compta vuit bústies, altre vegada: Mickey Mot'o i Minnie. Segur que el Mickey li fot les banyes a la Minnie, pobra Minnie. Sobretot si la Minnie té les tetes com el seu nom, pensa. La Pam es descorda el sostenidor i se l'acaba traient per una màniga del jersei. Escriu una nota on hi diu: "Hola Minnie, al teu marit li agrada més aquesta mida". Signa com a Kath, fica la nota en una de les copes del sostenidor i el fa entrar a la bústia.

S'ho està passant bé però no li queden peces de roba íntimes per enviar per correu, perquè no pensa treure's les mitges. Així que se'n va a dinar a un restaurant de tapes que està molt de moda, que és molt car i que es diu Teipas. Té dos pisos i la fan pujar al pis de dalt. Li donen una taula petita just al costat del lloc on el terra és de vidre, de tal manera que permet veure l'altre pis. Allà sobre s'hi atura mentre el cambrer li agafa la jaqueta. Després seu i mira la carta. Demana, li porten, comença a dinar.

Mentre dina sent aplaudiments que venen del pis de baix. Li pregunta al cambrer a què vénen i aquest li diu que hi ha el client cent mil al qual li acaben de donar un val per un sopar per a dues persones. Quina sort que tenen alguns, pensa ella, que menjaria tapes per dinar i per sopar cada dia. I per esmorzar, també.

Un cop ha acabat de dinar decideix que és hora de passar per casa on hi té un munt de roba interior que fa temps que no es posa. Decideix agafar el metro mentre pensa amb qui podria tornar al restaurant ara que ha deixat a l'Axel. Un cop dins el vagó seu amb les cames obertes. Ho fa expressament. Una mica més enllà un home gran li mira fixament entre les cames fins que li dóna un atac de cor. Ella tanca les cames immediatament i se sent una mica culpable.

Arriba a casa seva i el primer que fa és obrir la bústia. I si algun home atractiu m'hi ha deixat uns calçotets? Però no. Espantada, n'observa el contingut. Hi ha una foto d'ella entrant al portal 12 del carrer Tresper Quatre. Una altra foto d'ella entrant el portal 11 del carrer Elfs. I, a més, una altre foto del seu cony mentre un cambrer l'ajuda a treure's la jaqueta. I una nota: "Jo també sé fer fotos. Dóna'm les de la Kath i jo no faré arribar aquestes al Jimy i al Mickey". La signa el Paul.

Mira a dreta i esquerra per mirar si algú l'està seguint. Entra a casa i seu un moment al costat del telèfon. Finalment decideix trucar a l'advocat de la Kath:
-El senyor Harold Cows i Dick?
-Sí, sóc jo.
-Hola, sóc la Pam...
-Ah! Hola Pam, digues.
-Miri, li volia comentar que, bé, he rebut una cosa per correu.
-Què has rebut?
-Doncs, a veure, és una història una mica llarga. - llavors decideix que el Teipas li ha agradat prou com per repetir i que l'advocat no està pas malament - Què li sembla si ho parlem sopant?
-Per mi perfecte. Tens algun lloc pensat?
-Sí, suposo que el coneix, es diu Teipas.
-Hi vaig anar fa un temps, sí.
-Doncs ens hi podem trobar a la porta. A les 9, si li va bé?
-Perfecte. Però convido jo.

Quan la Pam arriba a la porta del Teipas, l'advocat Cows i Dick l'està esperant. La deixa passar al davant. Un cambrer els porta fins a la mateixa taula que la Pam ha utilitzat al migdia. Seuen. Un altre cambrer els porta les cartes.
-Ah! Senyor Cows! M'alegro de tornar-lo a veure. No li calen les cartes, vostès tenen el menú especial Climent.

L'advocat es gira cap a la Pam per fer algun comentari però ella l'interromp:
-Suposo que li agradarà saber que aquest cop porto calces, oi, filla de puta?

S'aixeca i se'n va.