En tres cartes

Un relat de: intratable

3 de gener. Rebo una carta d'ella, després de sis mesos. Llavors, quan ens vam conèixer, ella tenia dubtes sobre si continuar amb la seva parella. I l'endemà d'anar-nos-en al llit em va dir que havia decidit continuar amb ell. Així va acabar la millor setmana de la meva vida.

Em sorprèn que es dirigeixi a mi per carta, tanmateix no em sorprèn que el sobre contingui quinze folis escrits per davant i per darrera amb lletra menuda, numerats per pàgina. A la meitat de l'anvers de l'onzè foli -- pàgina vint-i-una -- s'hi aprecia un canvi de bolígraf. No em sorprèn perquè així de llargues eren les nostres converses. Eren nits senceres mirant les estrelles sentint tan sols les nostres veus sobre el lleuger xiuxiueig de fons de la ciutat adormida. Fins l'alba i més enllà. Excepte l'última nit, clar.

Llegeixo la carta. Comença preguntant-me com em va la vida i després explicant-me una mica com li va la seva. Em diu que troba a faltar les nits de l'estiu que ens vam conèixer. Com jo des que no l'he tornat a veure.

Com a les nostres converses, la carta passa d'un tema a l'altre, analitzant-ho tot a la cerca dels ets i els uts provant de trobar la manera de fer que les coses funcionin, encara que sigui en el pla teòric. Fins i tot, algun cop fa servir frases com "tu diries això", com volent dir que, en el fons, aquesta carta és un diàleg entre nosaltres dos.

Parla de la violència al món, dels problemes econòmics, de molts temes que també deuen haver ocupat les columnes d'opinió dels diaris. Coses concretes i coses més abstractes. Estats Units contra el món. Espanya i Catalunya. Colòmbia, Nicaragua, la Xina. Els telèfons mòbils. Les farmacèutiques que posen els diners per davant de la salut.

Mentre llegeixo ja vaig pensant en tot el que li respondré, en el que crec que té raó i en el que crec que no en té. Fins que arribo a l'última pàgina on hi llegeixo que em troba molt a faltar. No diu res de les nostres converses: em troba a faltar a mi. Dedica tres línies i mitja per dir això, com si no s'atrevís a dir-me que m'estima o com si s'ho estigués pensant. De cop, la resta de la carta perd importància. És com si no l'hagués llegit. Acaba enviant-me tres petons d'angloparlants en forma d'ics. I després una postdata que diu: "PS: Etc".

Etc? Com que etc? Què vol dir amb etc? Per què no diu, per exemple, "estic tant confosa..."? Jo estic tot confós, ara. Ah!, penso, potser ho està dient. No són la e, la te i la ce les tres primeres lletres de "estic tant confosa"? Un dia, recordo, vam parlar dels acrònims i dels acròstics. Que si ara era quan Renfe volia dir, més que mai, Roguemos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados (i ho vam intentar canviar per alguna cosa que fes referència a les catenàries, sense èxit). També que era molt trist que tanquessin una pàgina d'humor d'internet on hi deia que Sgae significa Siempre Ganamos Algunos Euros.

O sigui que bé podria ser que aquella postdata fos un missatge amagat. Per exemple, mantenint-me en el possible rerefons romàntic de la carta, etc potser vol dir El Teu Cony. O no, perquè no és exactament romàntic. Això voldria dir que ella es considera el meu cony (perquè jo no en tinc pas). També podria voler dir, seguint en aquesta línia, Els Teus Collons potser perquè els troba faltar des d'aquella nit, per a mi, màgica. O Els Teus Cagallons. No, això no.

Poc a poc començo a pensar que aquest etc no implica res romàntic. Potser té a veure amb algun dels mil temes de què ha parlat a la carta. A veure... potser Espanya T... Catalunya. Quins verbs comencen per T? Tenir, tutelar, tiranitzar, teologitzar, terroritzar, transformar, transfigurar, trastocar, tirotejar, tresorejar, trepitjar, tombar, trencar, torbar, tòrcer, trair. Vaja, tots els que m'han vingut al cap fan quedar malament a Espanya. Espera... no. També hi ha tranquil·litzar. O millor encara: trempar. Espanya trempa Catalunya. No ho veig clar, no.

Oh! També podria ser un parent d'E.T. l'extraterrestre. Potser en la tercera versió, la versió C. Tenim l'ET-A, l'ET-B i, finalment, l'ET-C. L'extraterrestre que parla basc. Uf! No. Massa suat això. Potser una matrícula de cotxe? No, no pot ser: a les matrícules espanyoles de tres lletres no hi apareixen les vocals. Potser està parlant de la teoria de la relativitat? La e bé podria significar Einstein o Energia i la ce és, evidentment, la c al quadrat de la famosa fórmula que s'ha estampat en nombroses samarretes. Recordo haver-li dit a ella, en broma, que potser Einstein només volia ser dissenyador de samarretes. Com el Che, que va ampliar el repertori a pòsters i adhesius. Einstein Transmet Coneixement? Eh, Tu, Che?

Una altra possibilitat és que utilitzi anagrames (perquè estic convençut que això és un missatge en clau). Etc no en té gaires que vulguin dir res, em sembla. Ect, Tec, Tce, Cet, Cte. De les cinc possibilitats només dues crec que poden tenir sentit: Ect i Tec. I, per ser sincers, l'única cosa que em ve al cap d'ect és que sigui l'abreviatura d'ectoplasma. O sigui que hauríem d'anar per tec que, llegeixo al diccionari, pot voler dir a) Menjada abundosa, b) 1) Un arbre caducifoli que bla, bla, bla o b) 2) La fusta de l'arbre de b) 1). D'entrada em decanto per a) fins que m'adono que es refereix a argot d'hoteleria i jo amb un petit entrepà de fuet en tinc prou per sopar.

Ofuscat, sense treure l'entrellat de la misteriosa etc, decideixo escriure-li una carta.

Estimada Txell Corominas,

estic terminantment content. És tan curiós, és tan colpidor, el teu comunicat... Espero, tal com esperes tu (crec), explicar, transmetre, com estimo terriblement cada estona teixida, conviscuda en tan compenetrada, especialment tendra, companyia. Etcètera.

Teu,

Carles.


---

19 de gener. Em torna contesta. La carta pesa menys, em sembla que li ha sortit més barata en segells. L'obro. Hi diu:

Estimat Carles,

veig que has entès el missatge. Estic segura que no t'ha costat gens adonar-te que, amb aquella postdata, estava recordant la nit que acabàvem totes les frases dient etcètera. Recordes com vam riure? Va ser un moment meravellós. Ara estic convençuda que estem fets l'un per l'altre. He deixat al Josep. Truca'm al [número censurat perquè no vull que la molesteu].

T'estimo,

Txell.


En realitat no recordava això de l'etcètera. Efectivament, recordo (i sé de fa anys, com tothom) que etc vol dir etcètera però no vaig recordar aquest moment meravellós. Potser perquè per a mi no va ser gens meravellós. Només una gracieta. D'altra banda tots aquells dies van ser meravellosos i en conseqüència decideixo trucar-la. El telèfon comunica.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

intratable

40 Relats

52 Comentaris

74160 Lectures

Valoració de l'autor: 8.30

Biografia:
Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.



R en Cadena

"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"

(descobreix què és "R en Cadena")