Apunts des de Budapest

Un relat de: intratable

Budapest és una ciutat que, com Viena, és creuada pel Danubi. Concretament Budapest eren originalment Buda, Óbuda i Pest(*). Buda i Óbuda a una banda del riu i Pest a l'altra. Una mica Ankh-Morpork, tot plegat.

No aneu a Budapest a l'agost. Una de les primeres coses que notes a Budapest a l'agost és la calor, la xafogor i la sensació de ser un llobarro al vapor. De totes maneres, no és aquest el major problema tèrmic sinó el pas d'un clima que fàcilment associaríem a una olla a pressió al carrer cap a un clima més de glaçó a l'interior d'una beguda de cola (com la Coca-Cola) a l'interior dels edificis, i a l'inrevés. Clar que això a Barcelona també passa, però no és tant exagerat. Amb tot, només puc recomanar-vos que no aneu a Budapest a l'agost: proveu sort en un altre mes de l'any, probablement a la primavera. Tampoc aneu a Barcelona.

Així, caminant per Budapest m'he convertit en un míster samarreta suada --no és un concurs de bellesa sinó de suor-- que es pregunta per què l'enorme quantitat de cotxes embussats en ple centre té l'aire condicionat posat i en canvi molts edificis semblen a punt de caure. Per què tothom té mòbil, ipod i roba pija, i en canvi el terra de les voreres està fet a trossos, de nyap en nyap. Per què la pintura de les portes principals dels edificis és sovint anecdòtica i en canvi s'obren amb un codi i no pas amb clau. Per què en un lloc on encara no han aconseguit entrar a l'euro s'encenen les llums dels portals quan passes pel davant.

Que Hongria encara no formi part de la zona euro implica que el Buenafuente hongarès no ha fet cap miniprograma del tipus Camí de l'euro. I, per tant, encara mantenen la seva moneda anomenada fòrint, nom que per a un informàtic pot donar sensació de bucle. En conseqüència el primer que faig és buscar una regla de conversió, estil Paula Vázquez, i no ho dic per les operacions de cirurgia estètica. És fàcil: per passar d'euros a fòrints has de dividir per 4 i multiplicar per 1000, per passar de fòrints a euros has de multiplicar per 4 i dividir per 1000. I pels que encara treballen mentalment en pessetes, que n'hi han: per passar de fòrints a pessetes s'ha de multiplicar per 2 i dividir per 3, per passar de pessetes a fòrints s'ha de multiplicar per 3 i dividir per 2.

Deixant de banda les qüestions matemàtiques, passejant per Budapest també hi ha moments per recordar Rubí (com diu la típica cançó cubana: Rubíííí patria querida-aaaaaaaaa). Per exemple el carrer Hajós (Hajós utca), que és un carrer per a vianants, el devia dissenyar la mateixa persona que va fer alguns dels carrers renovats del centre de Rubí, perquè tenen exactament les mateixes llambordes. Bé, a Rubí són totes grises i a Budapest n'hi ha també de vermelles, probablement perquè les grises deuen escassejar per culpa de Rubí que n'és el principal consumidor mundial i, potser, universal.

Ara bé, no és aquest l'únic motiu per sentir-se com a casa. Prop del funicular que duu al Castell de Buda hi trobem dues banderes, una és la d'Hongria. L'altra té una franja vermella, una groga, una vermella, una groga, una vermella, una groga, una vermella, talment una altra bandera coneguda però retallada com un Estatut. Però que ningú es faci il·lusions: és la bandera de Budapest.

El que sí que tenen són matrícules europees. M'adono que les matrícules dels cotxes duen una 'H' on els cotxes catalans duen una 'E'. Evidentment, la H no ve d'Hongria, perquè la E no ve de Catalunya. La conclusió és, doncs, que la H ve d'horiünd(sic) de tal manera que saps que és d'aquí (i no d'allà). La E dels cotxes catalans ve de... no ho sé, potser d'Europa.

Passejant per Budapest, creuant el pont d'Elisabet (Erzsébet Hid) hi trobem l'estàtua de Sant Gellért, patró de les culleres, dalt d'un turó. Sant Gellért, segons explica la llegenda que jo mateix m'he inventat, era un home del segle XVI que sobrevivia a base de la sopa de goulash que preparava la seva mare. Quan aquesta va morir, enrabiat, va començar a doblegar culleres (de fusta! miracle!) amb la força de la ment (és a dir, amb el cul dels adverbis formats a partir d'adjectius en forma femenina). Més tard va agafar totes les culleres doblegades i va tunnejar el seu carro enganxant-les arreu. Ah! I era bona persona.

A l'hora de dinar, i tenint en compte que començo a desvariejar, cerquem un restaurant. No gaire lluny del Castell de Buda, al carrer de la Fortuna (Fortuna utca), hi trobem un restaurant anomenat Pestbuda. No és un joc de paraules (bastant dolent) sinó que és el nom que s'utilitzava per fer referència a l'hora a les poblacions de Buda, Óbuda i Pest abans de la seva unió, a l'època de l'Imperi Austrohongarès. De totes maneres dinem a un pub anglès de la cadena John Bull: no és moment de morir menjant goulash amb la calor que fa.

Per sopar, en canvi, anem a un restaurant que diu que fa cuina mediterrània. Quan en sortim, tenim la intenció de fer una passejadeta però hem de tornar ràpidament cap a l'hotel. La causa és un vent molt (molt, molt, molt) pitjor que el que fa normalment a Viena. I calent, a més. I brut. Passant pel costat del Cafè Callas(**), que queda al costat de l'Òpera, veiem com els cambrers i cambreres corren esparverats per arreplegar tot el que el vent s'endú. Mentrestant, dins el Cafè, hi sona una lenta cançó de jazz que proporciona una imatge paradoxal i ridícula. Potser còmica: molta gent riuria en cas que sortís a una pel·lícula de Woody Allen. Encara que no fes gràcia.

Finalment arribem a l'hotel, al King's Hotel tot i no ser reis. A la dutxa, l'olor del sabó em retorna al Rubí de la infància i joventut, quan encara em tallava el cabell. Té la mateixa olor que un aftershave que hi havia a la barberia del Flabiano. Era un aftershave taronja amb una etiqueta que recordava els temps de la guerra. Dels fenicis. Una olor ideal per a començar una guerra, de fet.

Però és la pau de la nit la que em condueix al descans dels somnis a la bella i vella ciutat de Budapest.

----

(*) No crec que tingui res a veure amb el seu anagrama pets.
(**) A Budapest, quan uns amics volen quedar per prendre alguna cosa i no saben a on, sempre hi ha algú que diu: ¿Por qué no en el Callas?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

intratable

40 Relats

52 Comentaris

71886 Lectures

Valoració de l'autor: 8.30

Biografia:
Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.



R en Cadena

"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"

(descobreix què és "R en Cadena")