Pèrdua de temps

Un relat de: intratable

La Pamela reconeix l'estiu (el de veritat, el de les vacances) quan es desperta i veu la calitja en els raigs de Sol que s'esmunyen pels forats de la persiana. Mira el rellotge i, encara sense les ulleres, dedueix que són les 11:33. A les 11:44, com en Llàtzer a l'Evangeli segons Sant Joan, la Pamela s'aixeca.

No sap si esmorzar o dinar. Clar que no sabrà ni com es diu fins que es prengui un cafè. Per tant, se'n va a la cuina posa aigua i cafè a la cafetera, encén el foc i, cigarreta en mà, espera. En acabar de fer-se el cafè n'omple una tassa i hi afegeix llet freda. Un glop. Es diu Pamela.

De cop i volta, no només pren cafè i consciència de sí mateixa: també en pren de la seva vida. Una altra vegada l'assetja aquell neguit que rau en saber (o creure) que està perdent el temps, com si descansant no s'aprofités el temps per descansar, per exemple.

He d'aprofitar el temps, sí, he de fer alguna cosa, quina?, he de passar-m'ho bé, clar, he de fer alguna cosa de profit, he de quedar amb algú, sí, per què no amb la Nicole, va sí, la truco, vinga, no contesta, per què no contesta, agafa el telèfon Nic, ara, hola Nicole!

Després d'acaçar-la durant una bona estona, aconsegueix quedar amb la Nicole per anar a prendre una cervesa que es convertirà en unes quantes cerveses i unes tapes, a un quart de 14. Ràpidament se'n torna a la seva habitació i mentre es treu el pijama rumia que masturbar-se la podria ajudar a treure's aquest mal karma que duu a sobre. Decideix que no, ara no, que si perd el temps triant vibrador no en tindrà per triar la roba. A més, no està gaire inspirada avui. I encara s'ha de pentinar.

La Pamela arriba al bar (que duu per nom Bar bar i que té un propietari d'humor dubtós) a les 13:11. La Nicole arriba a les 13:22, just quan la Pam apaga la cigarreta. El cel fa una estona que és gris i amenaça una interessant tempesta d'agost, però per sort elles són a recer.

Parlen i parlen d'un munt de temes que van apareixent com si tinguessin musses. No diuen res, però no callen. Riuen, beuen, mengen (patates braves, segons la carta del bar, i d'altres tapes). Però a les 14:55, la Nicole diu que se n'ha d'anar, que ha quedat amb el Paul per anar a comprar al centre comercial. La Pam diu que convida ella i que ja quedaran.

Sola, asseguda davant dels plats buits, la Pam encén una altra cigarreta. Fa un senyal al cambrer, que s'apropa i es detura davant seu. Un cafè i el compte, sisplau, li demana. I pensa que està perdent el temps un altre cop. De fet, creu que també l'ha perdut mentre hi era la Nic, perquè què han fet de profit? Tot el que fa és una pèrdua de temps?

I per un moment pensa que la sensació d'estar perdent el temps se la crea ella mateixa i que, en realitat, no el perd. Només quan pensa que l'està perdent és quan el perd. Se'n va adonar un dia que llegia un relat anomenat Pèrdua de temps, ara ho recorda, perquè just en acabar va pensar que havia perdut el temps llegint-lo.

Però tot plegat li fuig del cap quan el cambrer s'acosta amb el cafè i el compte. Són 22,66€.

Després de dinar amb la Nicole, la Pam truca al Joe. Potser avui la colla té ganes d'anar a fer un volt pel centre comercial, pensa. Però no. El Joe la convoca amb els demés a una hora inusual, a les 17, al Bar Rock. No li diu perquè.

El Bar Rock fa honor al seu nom amb la decoració perquè està ple i recarregat d'ornaments rockers. Fins i tot l'Elvis es sentiria cohibit fins al punt de pensar que ell es dedicava a cantar flamenc. O que li hauria anat millor al món si ho hagués fet. Al Bar Rock, a més, sempre t'hi pots trobar algú prenent un Jack Daniel's. A qualsevol hora i sempre el mateix algú. Potser està contractat.

La Pamela va de bar a bar, i tiro que faig tard, passejant pels carrers ara sense ànimes que els transitin. Dóna voltes a què nassos pot estar tramant el Joe. Potser li ha tocat la grossa (és a dir, la Jenny, encara que tothom creu que un nom tan petit no li fa justícia i que seria millor anomenar-la Jennifer Patrizia Vanessa J. Lastkraftwagen, que d'altra banda és el seu nom) o potser torna a dir-los que es vol suïcidar però que necessita ajuda i que si algú li faria res acompanyar-lo en aquest camí fosc i desconegut que és la mort. De fet, quan parla de la mort gairebé sembla un anunci i que hi tingui comissió. Clar que si les religions la plantegessin com el Joe no tindrien tant èxit perquè només hi hauria Paradís.

Arriba al bar i el Joe ja és allà prenent-hi una cervesa. Amb la Jennifer Patrizia Vanessa J. Lastkraftwagen. Ai-ai-aaaai, pensa la Pam. Es saluden mitjançant un hola, un somriure, dos petons recíprocs cadascú, què vols prendre, una cervesa i què és allò que no m'has dit per telèfon, ja ho diré quan hi siguem tots amb somriure d'orella a orella.

Poc a poc, amb comptagotes, arriben els demés: la Kath, l'Alex i l'Axel. I la Nic i el Paul (agafats de la mà!). Cervesa, Seven Up, Cervesa, Seven Up i Cervesa, respectivament. I ja entaulats el Joe comença a parlar. Diu d'anar a una cabana del seu oncle que es troba a la Vall de Tal, a dues hores en cotxe d'allí mateix i estar-s'hi dos o tres dies. Per anar bé, tenen menys d'una hora per fer les maletes i començar a tirar. A tots els sembla, encara que només sigui per matar el temps. Per anar matant alguna cosa.

Al voltant de dos quarts de 19 el cotxe de la Jenny, que té una Jennifer Patrizia Vanessa J. Lastkraftwagen per conductora i tres dones més de passatgeres, i el cotxe del Paul, que és dipositari de la part masculina de l'expedició, es troben a la gasolinera de la sortida de la ciutat. Decideixen que el cotxe d'en Paul anirà al davant guiat pel Joe.

No és el primer cop que fan separació de sexes. És la manera perfecta que tothom es posi al dia. Així, al cotxe femella, la Kath reconeix que el Joe li va al darrera però que ella sempre li diu que s'hi posi fulles. Mentrestant la Jenny, que està penjada del Joe calla. Per la seva banda, la Nic explica que divendres passat va gaudir d'un sopar supersuperromàntic amb el Paul i que al final ell li havia dit que està enamorada d'ella. I que la nit va acabar amb un petó quan ell la va acompanyar a la porta de casa seva. Les noies exclamen queguais i quexulos i queforts mentre es pregunten per què els sembla estar veient una pel·lícula romàntica de serie zzzzzzz.

Al cotxe mascle, el Paul relata com de bona és la Nic al llit. I a la primera cita! Ell va ser molt romàntic entre polvo i polvo (que diu que van ser tres i mig) perquè un cop, quan es va aixecar a pixar, la va amantar tot fent-li un petó al front. Amb aquest tema en tenen per les dues hores de viatge. Un viatge dur (en algunes parts) perquè tots van empalmats d'imaginar-se les diverses escenes.

A quarts de 21 ja s'està fent fosc, i més a la vora de les muntanyes escarides després que el foc les devorés l'estiu passat. Just ara veuen la tartera, ja estan arribant. L'Alex la retrata i és queda aterrat quan li sembla veure un home mort en la petita pantalla de la càmera.

Arriben a la cabana que toquen les 21. És bastant gran. A la planta baixa hi ha la cuina, una sala d'estar enorme i el lavabo. Entre el lavabo i la cuina unes escales pugen al primer pis on s'hi troben les tres habitacions. Una té un llit de matrimoni, una altra té tres lliteres (que feien servir els tres fills de l'oncle del Joe quan hi anaven) i en l'altra no hi havia res.

Es reparteixen les habitacions. La Pam, que dormirà amb la Kath i la Jenny a l'habitació de les lliteres, pensa que ha fet bé de no agafar els consoladors. Amb dues companyes d'habitació no els podria fer servir. Amb la comoditat i intimitat que a ella li agrada, clar. Mentre desfà una mica la maleta li dóna voltes a la història de la Kath, la Jenny i el Joe. Ella sap que la Jenny està penjada pel Joe però pensa que el Joe fa més bona parella amb la Kath. Clar que potser és imparcial perquè la Kath li cau bé i la Jenny no. Té la sensació que hi haurà alguna discussió en algun moment d'aquests dies que els esperen. Bah! Ja s'ho faran. La que després no es menja un rosco sempre acabo sent jo, pensa.

El Joe, l'Alex i l'Axel, que comparteixen l'habitació buida, són els primers en baixar a la cuina. Comencen a discutir sobre si val la pena afegir ingredients a les pizzes congelades que han comprat o no. El Joe i l'Axel volen afegir orenga i algun formatge dels que han portat a la margarita. L'Alex prefereix afegir-hi orenga i pernil. El Joe li diu que amb pernil ja tenen la prosciutto.

Després baixen la Pamela, la Jessica Etc i la Kath. La Jessy s'afegeix ràpidament a la discussió pizzera: vol que hi posin de tot a tot arreu i del que sobri fer-ne entrepans. I també vol saber què faran per acompanyar, de pica-pica, de postres, de ressopó i per esmorzar. La Kath, en canvi, es posa de part de l'Alex només per portar-li la contrària al Joe. La Pam s'ho mira tot plegat i decideix encendre el forn.

Els últims d'arribar són el Paul i la Nicole. I a ells no els importa gens ni mica el que facin amb les pizzes sempre hi quan ho facin ràpidament perquè pensen en menjar-se altres coses. De fet, s'uneixen a la Pam i comencen a treure les pizzes de les caixes de cartró i no s'esperen a introduir-ne la primera al forn sense modificar-la gens ni mica. Perquè quan més triguin en acabar de sopar, més trigaran en anar al llit.

Sopen (només les pizzes, malgrat la Jessy) i després, mentre prenen uns whiskys, decideixen què faran demà. Faran l'esmorzar i prepararan entrepans per dinar. Un passeig pel bosc, fins al riu. Un bany despullats a l'aigua freda del rierol. Un prendre el sol per eixugar-se. Un tornem a casa a emborratxar-nos. Un ves a saber quan estiguem borratxos què coi farem.

I se'n van a dormir encara que els costa agafar el son. Però tots s'adormen, gairebé alhora, quan les molles del llit de la Nic i el Paul deixen de fer soroll.

Ara, que ja és l'endemà al matí, són tots amb cara de son a la cuina preparant l'esmorzar i el dinar i també esmorzant, mentre es
dutxen per torns. Després, vestits per anar al camp com només ho sap fer la gent de ciutat, surten de camí al rierol.

El sender més curt cap al rierol passa per una arbreda que tal com segueix muntanya avall esdevé una atapeïda baga. El dens brancam n'és el culpable i la foscor que s'hi endevina, fins i tot ara prop de les dotze del migdia, descoratja a qualsevol que no dugui una llanterna a endinsar-se en tal boscúria. Per això segueixen un camí lleugerament més llarg que voreja el bosc però no s'hi interna, a l'hora que es fan bromes els uns als altres que els ajuden a desvetllar-se.

Quan arriben al rierol es despullen. El Joe és el primer que es fica a l'aigua freda i anima a tothom a acompanyar-lo. La Jenny se'l mira amb lascívia, gairebé obscenament, ignorant que el Joe només té ulls per la Kath que es despulla lentament com si volgués que l'escalfor del Joe evaporés el riu sencer. La Pam, per la seva banda, mira les diferents titoles ara descobertes i pensa que la de l'Axel no està pas malament. Durant un milisegon oblida que hi ha més gent i es sorprèn (a temps que no la vegi ningú, creu ella) passant-se un dit per sobre de les calces sobtadament humides. Calces que tot seguit es treu per anar corrent cap al riu que li calmarà l'excitació per xoc tèrmic.

Tots són dins l'aigua que els arriba, més o menys, per sota de la cintura. A aquesta alçada del riu la corrent és fluixa perquè encara resten uns quants quilòmetres per a que el desnivell sigui més acusat i l'acceleri. Juguen tirant-se aigua. Intenten nedar. I fan bromes sobre els petits peixos capaços d'introduir-se pels anus humans. En aquest moment, la Kath surt de l'aigua sense dir ni mu. Tots i totes, sense excepció, li miren el cul; per una banda per pur goig estètic i per l'altra per intentar demostrar-se a sí mateixos que els suposats peixos anals ho tenen molt més fàcil amb la Kath com fa temps que es rumoreja. La Pam ha fet bé sent temerària i quedant-se al riu tot i que li sembla haver vist uns peixos menuts amb cara de Peixos Assetjadors de Pameles Que Utilitzen Boles Xineses Anals (Pamelannalis Pececitus).

Quan es cansen de jugar surten i prenen el sol per a eixugar-se. L'Alex i l'Axel comencen a treballar en la confecció de porros de maria. La Pam s'encén una cigarreta mentre ressegueix amb la mirada el contorn de les muntanyes, quan s'adona que fa estona que no pensa que està perdent el temps. Merda. Ara hi torna a pensar.

El Paul i la Nic, per la seva banda, intenten no mirar-se ni tocar-se massa, perquè hi ha més gent. El Paul, per fer-se baixar la cosa, decideix que el millor que pot fer es mirar la Jenny. La Jenny se n'adona i se'l comença a mirar mentre es mossega el llavi i es pentina el cabell, mig insinuant-se en la mesura de les seves possibilitats. El Paul somriu i pensa que ho porta clar la LKW aquesta (tot i que nota un principi d'erecció). Però la Nic veu els gestos de la Jenny i com el Paul somriu, i es posa gelosa.

La Kath i el Joe entren al bosc fins que els amics ja no els poden veure. La Pam rep el porro de mans de l'Axel però li cau a terra per culpa dels tremolors espontanis que li han vingut només de creuar-hi la mirada. Un calfred, diu i somriu mentre recull el porro. L'Axel també somriu.

Una estona més tard, la Kath i el Joe tornen amb els demés i abans que ningú pregunti res proposen començar a dinar. L'Alex, mig rient, li pregunta al Joe si amb la Kath el que han fet és parlar de la lignina i el Joe li diu secament que sí. L'Alex calla. Deu ser una broma de botànics, pensa la Pam.

Mengen els entrepans, es vesteixen i tornen a la cabanya. A la cuina veuen whisky i fumen porros. Poc a poc van anant cap al respectiu llit, llitera o el que els hagi tocat, endormiscats per l'efecte de la marihuana i l'alcohol. Tots excepte el Paul, la Jenny, la Kath i el Joe que resten a la cuina fins que baixen altre cop els demés.

És hora de sopar i els macarrons a la bolonyesa (de sobre) van a parar a una gran olla. Tenen molta gana però també molta son, diuen tots. Així que sopen, es fumen un parell de porros i pugen, en teoria, a dormir. Tots excepte el Joe que s'ofereix a rentar els plats.

La nit ja ha caigut sobre la cabanya fa una bona estona. I comença una matinada en la que ningú, quan dorm, dorm bé. Per això tots fan mala cara quan el Paul els desperta al voltant de les sis del matí i els diu que el Joe i la Jenny són morts. El ganivet a l'espatlla de la Jenny fa pensar, fins i tot al més beneit, en un assassinat. O potser dos.

Els morts són a la cuina. El Joe resta estirat a terra, amb cara d'haver mort o patint o gaudint, i amb els pantalons abaixats. La Jenny és a sobre del Joe i pel que sembla havien mort mentre practicaven sexe. Que la Jennifer Patrizia Vanessa J. Lastkraftwagen fos a sobre ho converteix en una pràctica amb risc, no pas sexual sinó d'aixafament. Al voltant del ganivet que la Jenny té clavat a l'esquena no hi ha massa sang, probablement perquè l'estocada ha anat directa al cor.

Es troben pràcticament darrera de la porta. A l'esquerra dels cadàvers hi ha la taula que han fet servir per menjar. A sobre hi ha el portàtil del Joe amb l'estalvi de pantalla posat i un got amb una mica de whisky a la dreta.

Els vius, que també són a la cuina, semblen tristos. La Pam i la Kath fins i tot ploren.
-Són morts? - pregunta la Nicole.
-Tu què creus? - li diu la Pam.
-Potser dormen.
-Has vist el ganivet, oi, Nic?
-Sí… Ah! doncs deu ser morta, clar, és que encara no m'he despertat, saps? I el Joe també és mort o només és que no es pot treure la Jenny de sobre?
-Les dues coses.
-Merda. - es queda pensant un moment i diu: - Mmmm. Doncs no sé quina de les dues coses és pitjor. Per cert, i qui els ha matat?
-I jo què sé?
-Potser aquesta nit ha entrat algú que volia robar, se'ls ha trobat aquí i els ha assassinat- suggereix en Paul.
-No ho crec - diu l'Alex. - El Joe va tancar amb clau i la va deixar posada, o sigui que no es podia entrar a la casa.
-Per tant, l'assassí o assassina és un de vosaltres - diu la Pam.
-O tu, maca - li respon la Kath.
-Això, o tu, Pam. - la recolza la Nic.
-Jo no he sigut - es defensa la Pam.
-Ni jo.
-Ni jo.
-Ni jo.
-Ni jo.
-Ni jo.
-Ni jo.
-Tu ja ho havies dit, Nic.
-Ho repeteixo perquè quedi clar.
-I ara què fem? - pregunta la Kath.
-Cafèm.
-Què dius?
-Hi, hi. Era un joc de paraules entre "què fem" i "cafè"… "cafèm"! Ai, com es nota que encara dormiu- riu la Nic mentre es dirigeix a la cafetera.
-A tu no t'afecta que estiguin morts? - li diu la Kath.
-Dona, clar que sí. Però si et dic la veritat la Jenny no em queia massa bé. I el Joe sempre deia que es volia suïcidar…

La Jenny prepara els cafès, que se'ls prendran a la sala d'estar. Allà, asseguts, ningú diu res. Alguns pensen en qui creuen que ha estat. D'altres no. Continuen en silenci. I així continuen, mirant-se els uns als altres, intentant esbrinar què ha passat per inspiració divina. Fins a dos quarts de set.

Algú truca a la porta. L'Axel s'aixeca i s'hi dirigeix. Gira la clau i obre.
-Bon dia! Sóc el Joseph, l'oncle del Joe. He vingut a veure si necessiteu alguna cosa.
-Aahhh, mmmm. Passi, passi. Veurà… és que… bé… vingui a la cuina.

L'oncle va cap a la cuina. El segueixen els demés, que també s'han aixecat. A la cuina, veu una mica de Joe, tapat per un molt de Jenny. I s'aguanta les llàgrimes.
-Què ha passat? - pregunta.
-No ho sabem. El Paul els ha trobat cap a les sis i ens ha despertat a tots. - diu l'Axel.
-Ha sigut el Paul - acusa l'Alex.
-Què? - diu el Paul sorprès.
-Sí, tu has sigut el primer de veure'ls morts. Jo crec que has sigut tu.
-Ves a la merda. Et penses que si jo fos l'assassí vindria corrents a avisar-vos.
-En principi no, clar, però precisament per això sembla una coartada. Estàs jugant amb nosaltres, Paul?
-No siguis imbècil. Potser has sigut tu, que ara intentes colar una fal·làcia per endinyar-me els morts.
-Sabia que diries això: és típic dels assassins psicòpates com tu.
-Ei, tio, que al final t'ho creuràs.
-Pareu, pareu - els interromp l'oncle del Joe. - Anem a la sala d'estar… Per cert, això què és? - afegeix assenyalant al costat dels cadàvers.
-No ho sé. - diu l'Alex.
-Sembla semen - diu la Kath - però n'hi ha molt poc.
-Vol un cafè? - li pregunta la Nic.
-Sí, amb llet freda i sense sucre, gràcies… Semen?
-Si ella diu que és semen és que és semen - li surt a l'Axel.
-Què vols dir?- diu la Kath.
-Res, res, només que tu… doncs, que tens molt coneixement en el context del semen.
-Tio, com et…
-Silenci! - ordena el Joseph que està examinant els cadàvers sense tocar-los. - Anem a la sala d'estar, si us plau.

La Nicole li prepara el cafè ràpidament i surten de la cuina junts. El Joseph s'atura, treu el telèfon mòbil i fa una trucada. Entra a la sala, on els demés estan ja asseguts altre cop. La Kath, la Pam i l'Axel al sofà. L'Alex, el Paul i la Nic a les cadires al voltant de la taula. L'oncle del Joseph seu en una de les dues butaques que queden lliures i diu:
-Acabo de trucar al jutge. Encara trigarà un parell d'hores a venir, es veu que és a l'hospital per no sé què d'una ampolla de vidre i el seu cul, no ho he acabat d'entendre, i diu que no toquem res.
-I no vindrà la policia? - pregunta l'Alex.
-Ja és aquí. Sóc el policia.
-El policia?
-Sí, no hi ha gaire jovent al poble… Bé, mentre no arriba el jutge intentarem esbrinar què ha passat, d'acord?

Ningú contesta. Treu una llibreta. Els demana que li diguin els seus respectius noms i així ho fan.
-A veure… Pam, tu què creus que ha passat?
-Doncs, no sé. Suposo que el Joe i la Jenny estaven fo… fent l'amor i algú ha matat la Jenny, que deu haver caigut sobre el Joe esclafant-lo o alguna cosa així. Es deu haver quedat sense respiració, no sé.
-I tu, Alex, què en penses?
-Home, el que diu la Pam és bastant factible. Però no ho veig del tot clar: crec que el Joe deu haver tingut un atac de cor. Per molt que pesi la Jenny, no crec que el deixés sense res
piració.
-Molta casualitat, no? - intervé l'Axel.- Algú ha clavat un ganivet a la Jenny just en el mateix moment que el Joe tenia un atac de cor?
-I a sobre és el ganivet que hem de fer servir per obrir els pollastres del dinar. Però ara em fa cosa fer-lo servir. - diu la Nic.- Ja en trobaré un altre.
-I tu què en penses, Nicole? De l'assassinat.- li pregunta el Joseph.
-Mmmm. Jo hi estic d'acord.
-Amb qui?
-Doncs amb els dos. Crec que un dels dos té raó. No se m'ocorre cap altre explicació.
-Jo també crec que ha d'haver passat alguna cosa així. És el més plausible - diu la Kath.
-Jo també - diu el Paul. - I vostè què en pensa?
-Sí, sembla ben bé això, oi? Però em sembla que les dues versions tenen molt de casualitat pel mig. Seria més fàcil d'explicar si hi hagués un temps més llarg entre les dues morts.
-Això sí que seria estrany - diu l'Axel.
-Per què?
-Per una banda, si primer hagués mort la Jenny, el Joe se l'hauria tret de sobre i s'hagués trobat cara a cara amb l'assassí…
-O assassina - l'interromp el Paul.
-… o assassina, - continua l'Axel - i si hauria enfrontat, o hauria cridat o alguna cosa així. Però ningú ha sentit res. Si pel contrari, el Joe hagués mort abans voldria dir que la Jenny estava, conscientment, follant-se un mort…
-Hòstia, quin fàstic.
-… sí. I com ho ha fet perquè estigui empalmat si estava mort?
-Uf, doncs ho ha d'haver fet molt bé. De professional, diria - diu la Kath bromejant.
-Sigui com sigui, res del que hem dit fins ara explica la presència del semen - exposa el Paul.
-Potser la Kath si l'olora d'a prop ens en pot dir alguna cosa - ataca l'Axel.
-Ja hi tornes? Què et penses que sóc una gossa?
-I una mica marrana, també.
-Seràs fill de puta…
-Ei! Si us plau. Deixeu aquest tema. Intentem explicar perquè hi ha el semen.
-Probablement sigui del Joe - suggereix l'Alex.
-Per què?
-Per proximitat? A més, no em puc imaginar al Paul o a l'Axel cascant-se-la mirant els morts.
-Clar que no -diuen a l'hora el Paul i l'Axel ofesos.
-Doncs per això diria que és del Joe.
-I si estaven fent un trio? - diu la Kath - Potser el Joe, la Jenny i l'assassí…
-O assassina - torna a corregir el Paul.
-No, en aquest cas només pot ser assassí, perquè el que vull dir és que potser el semen és de l'assassí.
-Interessant - diu el Joseph mentre rumia - I llavors ha matat la Jenny per l'esquena… Però i el Joe? Com ha mort?
-Potser l'ha estrangulat.
-No tenia marques al coll.
-Ah. Doncs no sé.
-Quedeu-vos aquí. Ara vinc.

El Joseph surt de l'habitació. Al cap de pocs minuts torna.
-Kath, tens un cos perfecte - diu només arribar.
-Gràcies, però enca… però no m'ha vist pas despullada, no?
-Resulta que sí. He donat un cop amb el bolígraf a una tecla del portàtil. Ha marxat l'estalvi de pantalla i endevina què ha aparegut…
-No foti - diu la Kath. - Hi sortia jo despullada?
-Sí.
-Una pregunta. Què passarà amb l'ordinador després? Ho dic perquè com a millor amic del Joe - diu l'Axel - potser me'l podria quedar. No ho dic per les fotos, eh? És que m'aniria bé per la feina i aquestes coses. El meu s'ha quedat una mica ant…
-A veure, Axel, primer em tractes de puta i ara vols les meves fotos?
-Una cosa no treu l'altra. I, a més, ja he deixat clar que no vull el portàtil per les teves fotos, sinó com a record sentimental del Joe.
-Abans no has dit això.
-Perquè m'has tallat, Kath, guapa.
-Porc.
-Puta.
-Malparit.
-Escalfabraguetes.
-Cabr…
-EEEEEEEEEEEH! Pareu, collons! que sembleu crios de deu anys - els talla el Joseph - I ara us explicaré la meva teoria.

I s'espera a que algú li pregunti quina és la teoria. Però ningú li pregunta. En canvi
-I ja s'adona que explicarà la teoria a l'assassí? - li demana la Pam.
-Sí, clar. Però sigui correcta o no, l'assassí no hi pot fer gran cosa, no?
-Potser l'intenta enganyar.
-Potser l'intento enganyar jo a ell.
-O a ella - diu el Paul.
-Sí. O a ella. Bé, tant se val. La teoria - continua amb to de defraudat perquè ningú li havia preguntat - és que el Joe s'estava masturbant mentre mirava fotografies de la Kath, la Jenny l'ha trobat allà i s'ho han muntat.
-No sé si m'acaba d'agradar - diu la Kath.
-Quin problema hi veus?
-Doncs que és una mica fastigós que algú es faci una palla amb la meva foto, no? Clar que també és afalagador, no? Mmmm, no sé si m'acaba d'agradar.
-I de la teoria en sí, què en penses?
-Jo crec que no quadra - diu la Pam. - Ho dic per lo del semen. Si estava s'estava masturbant i ha vingut la Jenny, el semen no seria a terra. O, com a mínim, s'haurien esperat a que el Joe tornés a estar preparat.
-O sigui que estem on estàvem.
-Sí i no - diu l'oncle del Joe. I torna a fer una parada per veure si algú s'interessa.
-Per què? - diu el Paul.
-Perquè ja sé com ha mort el Joe.
-Com?
-Oh Critó, devem un gall a Asclepi. Pagueu el deute, i no el passeu per alt.
-Què? - pregunta el Paul.
-Són les últimes paraules de Sócrates quan el van enverinar amb cicuta. - diu l'Alex.
-I com ho ha sabut? - pregunta la Pam.
-Ho haurà llegit, tonta - li respon la Nic.
-Vull dir que com ha sabut que al Joe l'han enverinat.
-Ah.
-Bé - comença en Joseph - no és el primer mort per enverinament que veig. I la dil·latació de les pupil·les i la posició de les extremitats em fan pensar que no estic errat.
-I amb què l'han enverinat? - pregunta la Kath.
-No ho sé del cert, li hauran de fer una analítica.
-Llavors potser va ser la Jenny - diu l'Alex. - Tots sabem que ella li anava al darrera i que ell no li feia cas. Potser se'n va afartar i el va enverinar. I quan va anar a veure si ja era mort se'l va trobar estirat després de masturbar-se, morint-se. I llavors ella va aprofitar i se li va ficar a sobre. Era l'última oportunitat que tenia.
-Molt bona, aquesta. - diu el Joseph. - I això explicaria el semen al costat: el Joe es deuria començar a sentir malament just després d'ejacular o mentre ejaculava.
-O sigui que al Joe el va matar la Jenny - resumeix la Nic.
-No podem concloure-ho pas això. Però ara digueu-me: qui de vosaltres tenia motius per matar al Joe?
-Jo no.
-Jo no.
-Jo no.
-Jo no.
-Jo no.
-Jo no.
-Jo no.
-Nicole, amb un cop n'hi ha prou. - li diu la Pam.
-De totes maneres algú de vosaltres menteix, per molt que repeteixi que no ho ha fet. Les úniques mentides que es converteixen en veritat (però una veritat falsa) són les dels polítics. - comenta el Joseph.
-És una pena que acabés estudiant Disseny - diu la Nic.
-Hauries preferit fer Polítiques? - li pregunta el Paul.
-No, Biologia.
-No estàvem parlant del que hauríem volgut fer, Nic.
-Ja ho sé, però he pensat que potser us agradaria saber que jo volia fer Biologia. Segur que és molt més xulo que Disseny.
-Bé, estàvem parlant de qui tenia motius per matar al Joe.

Es fa el silenci.
-Ningú?
-Ell sempre parlava de suïcidar-se - li replica el Paul.
-Si s'hagués volgut suïcidar hauria triat una forma menys traumàtica de fer-ho. Més ràpida, no? - diu la Kath.
-Exacte - diu el Joseph - A banda, clar, que a mi m'havia dit que li deia tothom que es volia suïcidar perquè així sempre hi havia alguna noia que acaba anat-se al llit amb ell.
-Ara que hi penso potser la Kath tenia motius? - diu la Pam.
-Què?
-Sí, sempre t'anava al darrera. Estava obsessionat amb tu, Kath. I tu sempre te l'havies de treure de sobre. Potser en vas acabar farta.
-Reconec que una mica farta sí que n'estava, però jo no mataria a ningú. Per cert, Alex, allò que li vas dir de la lignina al costat del riu, de què anava. Ho dic perquè em sembla que tu el burxaves i que per això ell et va contestar amb mala llet. Però no sé de què va.
-Ah! Allò no era res. Només va ser una broma de botànics. La lignina és una substància que dóna duresa a la paret cel·lular de les cèl·lules dels arbres…
-Ho veieu com és xula la biologia?!
-… i fèiem servir aquesta paraula per preguntar si ens havien fet una fel·lació. I, per cert, de què havíeu parlat entre vosaltres.
-Res, ell em tornava a dir que volia sortir amb mi i jo li vaig dir que no. Suposo que això també va ajudar a que et contestés malament.
-Mmmm. Puc veure la meva foto? - diu la Kath.
-Sí.
-I jo? - diuen l'Alex, l'Axel i el Paul.
-Tu per què la vols veure Paul? - li diu la Nic.
-Per curiositat artística.
-Després hem de parlar, tu i jo.

El Joseph i la Kath van a la cuina i tornen al cap de poc.
-Pam ets una cabrona.
-Ups.
-No vam quedar que esborraries les fotos que ens vam fer a la platja nudista?
-Sí i les vaig esborrar.
-I com és que les tenia el Joe?
-És que abans d'esborrar-les me les va demanar.
-I tu per què les hi vas passar?
-Aix. És que… Merda! Li devia diners.
-Quants diners? - pregunta el Joseph.
-Deu mil euros.
-O sigui que una fotografia meva val deu mil euros.
-No. Només en valen cinc cents. El Joe sabia regatejar molt bé.
-Per tant, ara li deus nou mil cinc-cents euros.
-No, no. Ara només li en devia tres mil. Em va comprar les deu. La resta li vaig anar pagant del meu sou.
-Només me'n vas fer quatre.
-Aaaaah, sí… Com t'ho diria? Te'n recordes d'aquell dia que vas acabar borratxa a casa meva.
-Sí, vam arribar i em vaig adormir… Segons em vas dir.
-Bé, i és veritat. Però entre el moment en que vam arribar i el moment en que et vas adormir vam fer una altra mini sessió de fotos.
-Tia!
-I encara sort que et vaig dir que no volia follar amb tu…
-Ei! Això t'ho estàs inventant. S'ho està inventant! A mi no m'agraden les ties! Ets una guarra mentidera. S'ho està inventant! En serio.
-Ah! Perquè quan te la xupen es posa dura, clar, i la lignina és el que fa que els arbres siguin durs! He, he. Que divertida és la Biologia, oi? - diu la Nic.
-Tranquil·la, anaves borratxa.
-Li podries haver dit que sí només per fer les fotos. - li diu l'Alex.
-No. Jo tinc una dignitat.
-La dignitat la tens el cul i te li has ficat mentre buscaves les boles xineses perdudes, mala puta - li contesta la Pam.
-CALLEU! - crida el Joseph. - O sigui que tu, Pam, tenies motius per matar al Joe.
-N
o, només em li devia tres mil euros: amb sis fotos més de la Kath ja l'hagués liquidat.
-Al Joe? - diu la Nic.
-No: el deute.
-I quan me les pensaves fer?
-Ah! Ahir, però només te'n vaig poder fer dues i va haver de ser amb el mòbil, o sigui que suposo que les hauria de vendre més barates.
-Jo et dono 50 euros per foto - diu l'Alex.
-Jo també - diu l'Axel.
-Tu calla - li diu la Nic al Paul abans que ell digui res.
-Jo no he dit res carinyu.
-Sou uns desgraciats.
-Ah! Potser la Nic també el volia matar. - diu l'Axel.
-Jo no.
-Tu sí. El Joe sempre s'estava rient de tu. Més d'un cop havies acabat plorant.
-Però jo no mataria ningú. A més, jo crec que el va matar la Jenny.
-No tenim cap prova que fos ella qui l'enverinés, tot i que l'enverinament és un dels mètodes preferits de les dones que maten, segons el CSI…
-Teniu un CSI al poble? - pregunta la Nicole.
-No, no. Què més voldríem! Ho vaig veure per la tele… - diu l'oncle. - Bé, farem una cosa. Pugem a les habitacions. I regirem tot el que teniu a veure si hi trobem algun verí. Comencem per la de les noies, que sembla que totes tenien motius.

Mentre pugen per les escales la Kath li diu a la Pam:
-No tens por que veiem la teva col·lecció de vibradors?
-De què vas, puta? Què t'has cregut?
-Sí, sí. Jo seré una mica puta, però tu ets una amargada de merda. Com a mínim jo no he hagut de pagar mai per follar.
-… què? Com ho saps?
-M'ho va dir la Jenny.
-A mi també - diu l'Alex.
-I a mi.
-I a mi.
-I a mi.
-Cagum la mala puta de la Jenny. Ja li està bé que… que fos grassa.

Arriben a l'habitació de les lliteres i el Joseph mira a la bossa de la Jenny, però no hi troben res que sigui sospitós de ser verí. Perquè el Joe no tenia cara d'haver mort per sobredosi de xocolatines. També mira la de la Kath i la de la Pam. Res.
-Eeeh. No cal que miri enlloc més - diu l'Alex que cada cop es mostrava més nerviós. - Jo vaig enverinar al Joe. Encara tinc l'arsènic a la motxilla.
-Malparit! - exclama la Kath. - Assassí de merda.
-Però a la Jenny no la vaig matar jo.

- Digues, Alex, per què vas matar al Joe? - li diu Joseph.
- Ets un fill de mala puta! - grinyola la Kath mig plorant.
- Per res - contesta l'Alex.
- Com que per res?
- Bé, si us dic que ell m'ho va demanar us ho creureu?
- No.
- Llàstima. Doncs… bé… no sé per on començar. Potser millor que tornem a baix i us ho explico.

Tornen a la sala d'estar sense dir cap més paraula. Seuen com estaven asseguts abans. El Paul i la Nic s'aparten una mica de l'Alex gairebé sense dissimular.
- Suposo que us pregunteu perquè vaig matar al Joe.
- Només ho suposes?
- D'acord. Sé que us pregunteu perquè vaig matar al Joe… Jo l'estimo.
- Què?!
- Ets gay?
- Sóc bisexual.
- Perdoneu-me, però això és típic. - salta el Paul - Sembla una d'aquelles històries estúpides en que l'autor es creu original perquè de cop i volta, algú reconeix la seva homosexualitat…
- Bisexualitat.
- … i ho fa servir per justificar qualsevol cosa. És una característica clau d'aquests escriptors mediocres que pensen que saben donar girs argumentals i que acaben explicant la mateixa història de sempre. I el pitjor és que sempre hi ha lectors (que només llegeixen un llibre si a la portada hi diu best-seller i el nom de l'autor hi apareix amb lletres més grans que el títol) que fan publicitat dient que "oh! que original! No m'ho esperava gens!". La desgràcia de la literatura són tots plegats.
- Has acabat, Paul?
- De moment, sí.
- Bé, perquè, si això no fos la realitat, - en aquest moment, si fos una pel·lícula l'Alex es giraria a la càmera a l'hora que pujaria una cella, esperant les hipotètiques rialles dels espectadors - resultaria que aquest escriptor que deies encara no hauria acabat el gir. Com estava dient, jo estimo al Joe i a qui volia matar era a la Kath.
- Per què em volies matar?
- Perquè tu eres la meva rival. De fet, tenia dubtes sobre si matar-te o no, però quan li vas fer la mamada al Joe al bosc…
- Només vam parlar…
- I llavors perquè em va dir que sí quan li vaig preguntar per la lignina?
- Potser per posar-te gelós.
- Que cabró! Merda. Bé, la qüestió és que vaig ficar arsènic al got de whiskey que em pensava que beuries tu. Però es veu que no te'l vas beure tu.
- No, no em venia de gust i el vaig deixar a la taula sense tocar-lo.

Hi va haver un moment de silenci. Algú podria dir que era en memòria del Joe, mort per error. Però si aquest algú digués que era perquè estaven intentant pair tota la informació, estaria més a prop del que estava passant.
- Doncs ara només queda saber qui va matar la Jenny - exposa el Joseph.
- Jo crec que va ser l'Alex - diu en Paul. - Un cop comences a matar ja no pots parar, eh, malparit?
- Jo no vaig ser. Jo no vaig sortir de l'habitació en tota la nit.
- Mmmm. Sí. Em sembla que hauríem de seguir per aquest camí. Qui ha sortit de l'habitació durant la nit?
- A veure - diu el Paul - Jo vaig baixar un moment al lavabo i després va baixar la Nic.
- Sí, és veritat. També vaig anar al lavabo, em volia posar les calces de foll… treure'm el maquillatge, volia dir. El Joe sortia del lavabo i em va dir que ja havia acabat de rentar els plats. Jo li vaig dir que bonanit, i vaig pujar. I em vaig trobar la Kath que baixava.
- Jo també vaig anar al lavabo. Quan vaig tornar em vaig trobar a la porta de l'habitació a la Jenny que sortia.
- I jo no he tornat a sortir de l'habitació fins prop de les 6, després que hi anés la Nic. I llavors, m'he trobat el panorama a la cuina quan anava a llençar el condó. - diu el Paul.
- És curiós - diu la Pam com qui té una idea genial. - He sentit, i crec que no he estat l'única, com la Nic i tu follàveu des d'abans que la Jenny sortís de l'habitació. I ens vols fer creure que no heu hagut d'anar al lavabo fins a sis hores més tard?
- Bé, és que hem tingut problemes.
- De fet els has tingut tu. Jo no en tenia cap. És que no se li aixecava.
- Nic!
- Mira, ja no ve d'aquí. L'Alex és un assassí, la Kath és una puta de cuidado, la Pam una reprimida amant dels trastos sexuals, l'Axel encara no és res però temps al temps i el Joseph és… policia! No passa res si ara dic que tens problemes d'erecció.
- T'has oblidat de dir que tu ets més estúpida que un diccionari amb les paraules desordenades. - li diu la Kath.
- Puta.
- Imbècil.
- Prou! - les fa callar el Joseph. - Digues, Nic, i què hi té a veure els problemes d'erecció del Paul amb tot això?
- Ah! Doncs que ens hem passat moltes hores fins que per fi s'ha arreglat. Mentrestant hem estat fent altres coses menys catòliques, i això és el que deuen haver sentit els demés.
- O sigui que l'única persona que ha sortit de la seva habitació després de la Jenny i abans que baixés tothom és el Paul…
- No. La Kath també ha sortit - diu la Pam.
- Sí, és veritat. Vaig anar a l'habitació del Joe, l'Alex i l'Axel.
- I què hi vas anar a fer? - li pregunta el Joseph.
- A veure, si hem quedat que sóc més puta que les dels aparadors d'Amsterdam, que creus que hi vaig anar a fer?
- Amb tots dos? T'has follat uns anagrames? - diu la Pam.
- Amb tots tres. Em pensava que també hi seria el Joe.
- I què vau fer?
- Acabaríem abans si preguntessis què no vam fer. - diu l'Alex.
- I pensar que m'ho vaig fer amb el tio que em volia matar!
- I això dels trios com va? - pregunta el Paul, ple de curiositat.
- I a tu què t'importa? - li diu la Nic.
- Oi que m'has dit que hem de parlar? Doncs després parlem. Ara calla, escolta i aprèn.
- Bé, al principi és una mica estressant - comença a explicar la Kath. - No saps per on començar. Però després, poc a poc, tot es posa al seu lloc.
- Per curiositat, - diu la Pam - hi ha alguna postura tripartita que t'agradi més?
- Sí, ahir em vaig adonar que m'agrada… com explicar-ho? L'Axel i jo estàvem fent un seixanta-nou. I podríem dir que l'Alex ens estava subratllant.
-I aquesta posició no pot donar problemes? Vull dir… si l'Axel estava fent un conill-lingus(*), - diu envermellit el Joseph- llavors l'Alex no podia penetrar-te pel… parrús.
- Exacte.
- Ah! O sigui que el marica de l'Alex et va donar pel cul, he he - riu la Nic - Qui si nó?
- Que sóc bisexuaaaaaal.
- Em va agradar - continua la Kath - perquè al principi no semblava encertar el forat i això em posava més malalta encara. I finalment me la va ficar i no la va treure durant una bona estona.
- És curiós.
- El què?
- Doncs que jo diria que te la vaig ficar dos cops. Un pel… parrús (hi, hi) i un altre pel darrera.
- No. - diu la Kath.
Es fa el silenci. La Kath i l'Alex es miren un moment. I de cop, es giren cap a l'Axel.
- Me la vas xupar!
- Va ser un accident!
- Doncs que sàpigues que no ho fas pas malament - i li pica l'ullet.
- Ei! Ei! Ei! … Ei! Que no! Que vaig estar a punt de potar i tot. Merda.
- Aaaaaah! L'Axel és un xupapolles! - crida la Nic.
- I tu, no?
- No - diu el Paul trist. - No hi ha manera.
- Però si al cotxe ens vas dir que havíeu fet de tot. - diu l'Axel.
- Això els vas dir?
- Ja saps, entre amics, es tendeix a exagerar alguns detalls…
- Hem de parlar.
- Doncs a mi em sembla que ni parlar ni saludar-nos. Que ets una avorrida de merda.
- De què vas?
- I saps una altra cosa? Eh? Doncs ahir no se m'aixecava perquè no podies fer que em sentís com quan la Kath me la va xupar al migdia!

"És macot l'Axel" pensa la Pam, sorpresa, just en aquest moment.
- O sigui que és veritat?
- Ho sabies?
- El Joe, quan me'l vaig trobar a la nit, em va dir us havíeu quedat jugant a acció o veritat. I que la Jenny va dir que la Kath te l'havia de xupar. I que te la va xupar. Jo em pensava que m'ho deia per fer-me enfadar, com sempre. I el vaig enviar a la merda.
- O sigui que tenies motius per matar la Jenny? - diu el Joseph.
- No, jo em pensava que era una broma.
- Podries estar mentint.
- No menteixo!
- Bé, doncs, seguim. - diu el Joseph. - Tenim que la Nic intenta que al Paul se li aixequi per art de màgia en una habitació. En una altra habitació l'Alex, l'Axel i la
Kath donen ales als seus instints sexuals. I queda una habitació on només hi ha la Pam.
- Jo estava dormint, fins que va tornar la Kath.
- Això és el que dius tu, però no hi ha ningú que pugui assegurar que et quedessis tota la nit a l'habitació.
- Tampoc hi ha ningú que pugui assegurar que en sortís.
- De moment deixem-ho així. I tornem a Can Seixanta(-nou). Què vau fer quan vau acabar de fer coses?
- Bé, jo vaig anar al lavabo a pixar - diu l'Axel - L'Alex i la Kath es van quedar una estona més al llit.
- Vas passar per la cuina?
- No. Però ara que ho dius em va sembla sentir la Jenny gemegant. Vaig pensar que s'ho devia estar fent amb el Joe i no vaig voler interrompre.
- Clar, clar. Sí, home, sí. I si la vas matar tu - afegeix l'Alex - no ho diràs pas tant fàcilment…
- Potser va ser la Kath. Recorda que quan vaig tornar, ella te l'estava xupant…
- Després de ficar-la al cul! Quin fàstic! - diu la Nic.
- … i jo li vaig… fer coses amb les mans. Després jo em vaig estirar al costat i llavors vau follar, diguem-ne normal, fins que vas acabar. I després ella va anar al lavabo.
- Em sembla que així no anem enlloc - interromp el Joseph -. Pel que sembla podria haver estat qualsevol de vosaltres, amb l'excepció de l'Alex, que de totes maners també és un assassí. De pa sucat amb oli, però assassí. I bisexual. D'això en trauràs partit a la presó. Clar que allà seràs monosexual. I endevina qui serà el mono…

"L'Axel sí que és mono", pensa la Pam.
-O sigui que… - continua el Joseph - ah! no hi té res a veure, però com que hem tocat aquests temes, tinc un dubte que potser em podríeu resoldre.
- Quin?
- Em fa una mica de vergonya però com deia la Nic, ja no ve d'aquí. De fet potser tu, Nic, m'ho podries explicar.
- Digues.
- Resulta que la meva dona quan hem acabat de fer l'amor es posa la mà al… parrús perquè no s'embrutin els llençols. Hem provat de posar-nos una tovallola a sota i així ja no és tan desagradable, però el tacte de la tovallola no ens acaba d'agradar, a part que estem pendents tota l'estona que no se'ns descol·loqui i no serveixi per res. Tu tens alguna solució, Nic?
- Jo és que sempre ho fet amb preservatiu i així no s'embruta res.
- Ah, clar.
- Però la Kath segur (i no ho dic per fer-te enfadar, Kath) que en sap més.
- Home, què vols que et digui. És que normalment m'ho empasso.
- I si no acaben a la boca?
- Doncs mala sort.
- I per què vas matar la Jenny?
- Què?
- Per què vas matar la Jenny?
- Jo no la vaig matar.
- T'explicaré la meva teoria. Després que l'Alex (que no va acabar a la teva boca) i tu donéssiu per finalitzar l'acte, vas baixar al lavabo. Vas passar per la cuina i vas veure com la Jenny es follava al Joe que ja devia ser mort. Per alguna raó, vas agafar el ganivet i vas matar la Jenny per l'esquena. Després vas acostar-te més per comprovar que la Jenny era morta i vas veure que el Joe també ho estava. Et vas ajupir al seu costat i llavors, van caure restes de semen de l'Alex. Vas netejar el ganivet, però no vas veure el semen. I vas anar cap a la teva habitació.
- Això no és veritat. Jo no tenia motius per matar-la.
- Sí, va fer que li xupessis al Paul.
- No va ser una molèstia, la veritat.

Truquen a la porta. El Joseph s'hi dirigeix. Obre. És el jutge i camina estrany. També l'acompanyen els dos policies del poble del costat, per si de cas. El Joseph explica la situació i el jutge decideix que detinguin l'Alex i la Kath.
- Jo no he sigut! - crida la Kath mentre se l'enduen.
- Ja veuràs com l'anàlisi d'ADN del semen diu que és de l'Alex - contesta el Joseph-. L'únic que no va sortir de la seva habitació.

El Paul i la Nic pugen al cotxe cridant-se de tot. El cotxe arrenca, segueix per la carretera. Ells continuen discutint. Passada una estona de discussió, callen. El Paul es gira cap a la Nic i li diu:
- Espero que no busquin el condó que no vam fer servir.
- I jo.

La Kath, ara detinguda, veu una possibilitat de salvar-se: que no trobin el condó que (creu) van fer servir el Paul i la Nic. Perquè sinó no haurà servit de res deixar el semen del Paul al costat del Joe i la Jenny. I de cop sent pena pel Joe. L'estima. Al final resulta que l'estima.

L'Axel s'ofereix a portar la Pam a casa, en el cotxe de la Jenny que ara ja no el necessita. De camí, parlen. És tot estrany, diuen. Dos amics morts, dos amics assassins, dos amics que es discuteixen i que sembla que no acabaran bé. I ells dos, que tornen a la ciutat quan el sol es troba al punt més alt en aquest dia d'agost. En aquest dia de vacances del que no sabrien dir si ha estat o no una pèrdua de temps.

Quan arriben a la ciutat, l'Axel li diu a la Pam que la convida a dinar. La Pam li diu que no, que pugin directament a casa seva, que està molt i molt calenta. Enmig de la passió s'estiren al sofà, ell sobre d'ella. I la Pam se sent a sí mateixa dient:
-Toca-m'ho tot, ara, tot, oh! macot.

-
(*) Lingus vol dir llengua (ve del llatí) i conill vol dir… conill (ve del català).

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

intratable

40 Relats

52 Comentaris

71885 Lectures

Valoració de l'autor: 8.30

Biografia:
Amb 27 anys no es té biografia, encara. Com a mínim jo.



R en Cadena

"Llibre em va encadenar i jo he passat la cadena a Herzog i a Jesús Miquel Saldón Andrades"

(descobreix què és "R en Cadena")