Records passats

Dues llàgrimes li van baixar galta avall mentre negava amb el cap, això que li demanava no podia fer-ho.
-I de què em serveix estar amb tu? - va cridar ell. - Si no em pots donar l'única cosa que et demano.
Més llàgrimes.
-Deixa de plorar, vols? - va seguir cridant. - És culpa teva no meva.
I encara més llàgrimes.
-Ho deixem. No et vull tornar a veure.
Ell va marxar tot empipat, sense tornar a mirar enrere, sense tornar a mirar a la noia que fins aleshores havia estat sortint amb ell.
I ella va seguir plorant allà on l'havia deixat, enmig d'un parc, al costat d'un banc i una paperera. Quan ella va deixar de plorar ja havia començat a fer-se fosc i els fanals s'encenien a poc a poc. I llavors va recordar aquell fatídic dia en què un home al parc la va violar.
Es va abraçar a si mateixa tot recordant aquell horrible dia en què li havien robat la seva virginitat. El dolor, la por, la debilitat, la certesa de que no podia seguir vivint, cada sentiment que havia tingut va tornar amb més força que mai. Va acariciar-se una galta, ja no plorava, les llàgrimes feia temps que havien desaparegut d'aquell record, ja no ni quedaven per aquell dia, havia plorat durant tres anys, havia intentat suïcidar-se cinc vegades, i ara estava allà, dreta, en un parc semblant al dels seus records, i acabava de deixar-la un noi que no podia entendre res del que li passava. Era tot tant irònic, era tot tan estúpid.

......................................................

-L'estem perdent! - va cridar el doctor. - Merda, la dosis que s'ha pres era massa forta!
Un doctor i quatre infermeres intentaven que el cor de la noia tornés a funcionar amb normalitat. Mentrestant a poc metres d'allà els seus pares estaven asseguts a la sala d'espera, resant perquè la seva filla s'ensortis del seu sisè intent de suïcidi.