Records inexistents

Un relat de: Alex Roa
L'aroma d'una dolcíssima maduixa
grapa el vol de les papallones,
que al vent escapen, dibuixant la seva ànima
com el dibuix de les tulipes a la pell.

Un vel s'estén sobre el cel,
d'atracció ferotge,
l'onatge besa els somnis i desitjos,
aquells que han quedat enrere,
atrapats per les cadenes del temps.
I, sols, moren per l'atracció d'aquells anhels
que temps enrere sentien seus,
i els podien olorar com la més fresca canyella,

però ara, rere tants retrets i malaltisses passions,
han perdut l'essència i s'han esvaït
al pas de la seva pròpia història,
reclosos en la fi del món.

Comentaris

  • Molt bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 19-11-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat llegir aquest poema, i té molt bona qualitat, el veig de categoria, i a la vegada excel.lent. Tan de bo siga així sempre. Bona nit. Rafael Molero Cruz