Records d'ahir, el Portell

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Sant Ramon Nonat se li diu el no nascut, perquè va néixer després de morir la seva mare, després de la mort li van fer cesària perquè el nen pogués néixer. Ramon significa (protegit per la divinitat) RA= divinitat, MON= protegit.
San Ramon va néixer a Catalunya, concretament a Portell (Lleida), Poblet de la Segarra a l'any 1204.Molt jove va entrar a la congregació dels Pares mercenaris, que es dedicaven a rescatar captius, que els mahometans havien portat presos de Argel. El va rebre el mateix Sant Pere Nolasco, fundador de la comunitat.
Pocs anys després de haver entrar de religiós, va ser enviat amb una gran quantitat de diners a rescatar els catòlics que estaven empresonats pels musulmans a l'Àfrica. Allí es va gastar tots els diners alliberant tots els cristians que va poder.
Quan se li va acabar els diners, es va oferir ell mateix a quedar-se com esclau, alguns catòlics que estaven en grau de perdre la seva religió per causa de la duresa dels càstigs dels moros.
Entre els musulmans estava totalment prohibit parlar de la religió catòlica, y Ramon es va dedicar a instruir a religió als seus companys d'esclavitud, i alguns moros li van donar pallisses fins casi la mort.
El cap dels moros , tenia la esperança de que Ramon tornés a Catalunya i li portés diners per rescatar els esclaus cristians, i el va deixar en llibertat. Sant Ramon nonat es va dedicar a parlar de la nostra religió a unes quantes persones més, tantes com va poder. Això va fer enfadar els moros i el van tornar a encarcelar. A la fi Sant Pere Nolasco va enviar a alguns dels seus religiosos amb una suma molt important de diners i van pagar per el seu rescat, i per ordre dels seus superiors, va tornar a Catalunya.
Diuen que era confessor de reis i de papes, un dels comptes Catalans se'l va endur a mallorca dons pensaven estar-se una temporada llarga, el compte cada vegada que es confessava, era del mateix, i Sant Ramon va arribar un dia que li va dir que allò no estava bé i que es tenia que corregir, li va amenaçar que marxaria cap a Barcelona, el compte li va pregar que no senanés, que tenia raó i que ja ho faria, però inclòs la ultima vegada el compte es va confessar del mateix. Sant Ramon se'n va anar al moll, i el compte el va seguir i Sant Ramon amagat va tirar la seva estola a l'aigua i ell si va pujar a dalt i així va arribar a Barcelona.
A Sant Ramon se li invoquen totes les dones que estan esperant un fill, perquè les protegeixi d'un mal part.
Era un dia memorable, el dia de Sant Ramon. La Raval de Guissona estava plena de carros i camions, podies enfilar-te el que volies, tothom anava amb romeria a dalt d'aquells carros, cantant i rient. L'avia volia anar a dalt d'un camió mentre jo em xiflava per pujar en un carro, que a més a més anaven guarnits amb cintes i flors.
Sant Ramon era fill de Portell, allí hi ha un gran monestir de frares sota la protecció de Sant Ramon, recordo bé que hi ha un claustre amb un pou al mig, tots anàvem amb cantirets i contínuament anàvem donant voltes al pou. Era un dia de disbauxa, a l'havia no li agradava gaire els cantis, i només buscava una pedra que cada any ens sentavem per dinar. Recordo la quantitat de esbots que hi ha, molt bonics, els esbots son uns trossets de fusta d'uns 40 cm per 20, que allí si representen les malalties de la gent, i en aquest cas, són acció de gràcies de Sant Ramon.
Cap a la tarda ens vam enfilar al carro sota un cel rogenc, una posta de sol, ens il·luminava el camí que ens portava a casa.
Un dia molt maco per recordar

Comentaris

  • Records d'abans d'ahir[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-04-2007

    He entrat en aquest text teu pel títol, que comença amb la paraula "Records" i em trobo que en acabar-lo parles " d'un cel rogenc, una posta de sol, ens il·luminava el camí...Un dia molt maco per recordar".
    Sembla que m'hagis endevinat la pensada! M'explicaré...

    En el darrer comentari que em vas fer anomenes la teva visita a la casa de Pierre Loti a Rochefort i amb aquesta al·lusió vas despertat en mi tot un munt de records!
    Jo vaig visitar la casa que aquest escriptor tenia a la part vella d'Estambul, concretament darrere de la mesquita d'Eyup, a dalt de tot del turó. Aquell petit edifici de fusta, d'estil oriental arquitectònicament i decorativa, gaudeix d'una vista fantàstica sobre la ciutat i "el Cuerno de Oro" al caure la tarda!
    El panorama és tan bonic que la vista no té força per dirigir-se cap a algunes mostres de ceràmica que hi ha per l'interior i que em sembla recordar que són mostres típiques d'Iznik.
    Aquí, on l'escriptor francès es va deixar seduir per la ciutat i va establir la seva residència, s'ofereix avui dia cafè turc o té de mil aromes diferents als visitants que volen tenir una estona de tranquil·litat i contemplació. I tu m'has tornat a transportar a aquell moment... caient la tarda, el cel rogenc, l'aigua plena de reflexes, l'aroma càlid de la infusió i el sorollet cruixent dels festucs comprats al basar...
    Per cert, ben a prop hi ha l'Esglèsia de San Salvador en Chora, on es troben alguns dels mosaics més bells que he vist; te'ls recomano si vas per allà perquè m'ha semblat que t'agraden. Si ja has anat, els recordaràs, sens dubte. Ets una dona amb molt bona memòria!

    Fas molt bé, trobo, de redactar els teus records i deixar constància escrita de les teves evocacions, fent-nos a tot partíceps d'aquesta manera d'un passat que de vegades és compartit. Gràcies!

    T'envio una abraçada ben maca, molt afectuosa,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

314388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com