Recorda incerts

De vegades encara recorda les tardes que passaven junts. Les hores eternes de somriures mentre els seus ulls brillaven. Les ganes de viure que ella l'hi transmetia. Les passejades per la ciutat. Els desitjos que demanaven als estels i els somnis que creia que junts farien realitat. Els jocs de bons moments.
De vegades encara tanca els ulls i creu que la té al seu costat. Que l'abraça i que es deixa estimar. Que caminen junts per la platja un matí d'hivern o que corren per prats verds un vespre d'estiu. Que busca els seus ulls verds entre la gent. Que van al cinema i que l'hi explica el que l'hi preocupa. Que el cor l'hi batega en força cada cop que la veu acosant-se des de l'horitzó.
De vegades encara pensa que eren feliços. I és torna a preguntar per què es va acabar i per què ella va marxar sense que ell pogués fer res per evitar-ho, potser sense que ell pogués adonar-se'n que la perdia. És tan fàcil tancar els ulls quan no vols veure una veritat que fa mal...ella n'era experta, d'autoenganyar-se i a ell, no l'hi va costar aprendre'n.

Ell encara creu que allò era amor; ella encara recorda aquella soledat amb una fiblada a la pell.