RECONTRUIR-ME

T'acompanyo fermament en l'esperança que transmet el poema. A tots , a voltes ens manca definició i força per anar en una direcció.Has possat l'accent en coses a fer: muntar, refer, arrebossar i finalment gaudir, després de tot aquest tràfec, difícil i que requereix una gran força interior, fruit del primer bri d'il.lusió, gaudir de la plenitud que ens dóna Déu, reposar després de reconstruir-te i habitar-te, aquest darrer verb em sembla molt encertat i ple de significat...molt bo , no sé que més dir-te . Una abraçada i ens llegim. Personalment també em cal arrebossar . pintar i refer, si més no lluitar i esperar. Gràcies. En podem parlar, conec també l'infern....

Com n’és d’edificant aquest poema que esta fet des d’una pèrdua. Quanta força i valentia que transmet... Admiro les paraules que sorgeixen del teu interior tot marcant-te el camí, encara que costerut, no et manca energia.

Una forta abraçada i endavant.

m'agrada llegir-te perquè tens una vitalitat desimbolta i alegre. I encara que al poema ens parles de la casa trista que s'ha de refer, ho fas amb força i saviesa, amb una vivacitat que emplena tot l'escrit. Desallotjar el silenci. Que bé ho has sabut expressar. Una abraçada

a

Reconstruir-te. Cimentar les teves estructures i créixer cap a les altures. Com un edifici sense fissures és aquest poema, senyora arquitecte de les paraules i dels sentiments.

Després d’uns dies amb problemes de connexió i d’altres circunstàncies agravants, avui he pogut tornar a entrar a RC, i per tant, a llegir-te i a comentar-te.
He arribat al teu espai amb ganes de retrobarme amb la teva prosa, o amb el teus versos... i he obert de seguida el poema, devorant-lo d’una sola mossada, amb llepolia.
Després, l’he tornat a llegir amb més calma, degustant-lo.
I cada vegada m’ha deixat millor sabor a la boca, ja que malgrat el fons que es dexa endevinar, l’esperança transcendeix la pantalla i lletra a lletra es dibuixa la il.lusió de futur.
I això em fa feliç, doblement feliç : per tu bàsicament, Aurora, i per mi i tots els que gaudirem del fruit

T’envio una abraçada habitada d’afecte sincer i admiració constant,
Unaquimera

que avui és Santa Aurora. No sé si ho celebres peò tan se val. Jo et desitjo moltes felicitats, benvolguda Aurura !

que bonic Aurora, reconstruir-te com qui fa una mudança i deixa trastos, i pell, i coses viscudes i posa rumb de nou... mes enllà
felicitats¡

Amb amor, vas omplint i recordant.... vas omplint i tot estimant.... invites a jugar en positiu els grams moments de viure: passat-present-futur.

Ets realment una gran manobre de lletres. Aquesta poesia està tan ben construïda, tran ben escrita que traspassa parets. Gran paròdia d'un món personal, autocrítica sincera i voluntat de sortir-ne. Una meravella molt ben acabada. Felicitats! Una abraçada.

Aleix

em poses una llàgrima a l'ànima...
Un petonàs,
Montse

...hem de reconstruir-nos, hem de fer un repàs i com l'au fenix sortir de les cendres i volar. La vida no deixa de ser una escola en que cada dia rebem lliçons.
Una abraçada.

Impecable poema, de bellíssima factura i paraules, de concretíssim ritme que es pot llegir amb melodia.
Majúscul programa, com la font del vers final. Esperança i alegrança!!!

franz

no amaguen l'intens dolor que t'envaeix, Aurora. M'agradaria estar en aquests moments, molt aprop teu i sense cap mot, transmetre't tota l'energia que necessites per a "Refer parets, pintar-les de somriures,espolsar les golfes d'enyorances... I desallotjar el silenci..."
Preciós ! Que ben aviat puguem tornar a somriure amb els teus relats humorístics carregats d'enginy.
Una molt forta abraçada, benvolguda Aurora !

Des de l'inici a la cloenda, gaudint de les profundes reflexions que duen els teus versos, he reviscut els temps de recança i enyorança i he sentit amb tu l'intens dolor que sent el cor per anar tancant la ferida i guardar en aquell espai tan seu, el seu record, la seva essència.

RECONSTRUIR-ME
HABITAR-ME

Magnífiques paraules plenes de desigs i de fermesa.

Sé que ho sabràs fer, estimada Aurora, tot l'Amor que has donat et compensarà.

Un poema emotiu, potent i molt intens.

Una càlida abraçada,
Núria

Si interpreto bé el contingut d’aquest poema (ja saps que em costa llegir poesia) discrepo amb un dels versos: ” feble l’estructura de l’empenta”.

Quan un perd un ésser estimat, ha de tirar endavant intentant que no decaure pel buit que aquest ésser deixa al cor i a la quotidianitat.

Celebro tornar a veure’t per aquí, Aurora.

Ens seguim llegint,

Núria

És de suposar que, amb aquestes paraules intentes alliberar tensions internes. Paraules però, plenes de serenor i d’esperança.
Un petó ben fort, Aurora.
—Joan—