Ràbia

Vull enfonsar-me en foscor,
En la més negra, en el no-res.
No parlar, perquè parlant cridaria,
I no respon la meva ment,
Doncs ara el pit em marca els actes.
Silenci, doncs res no vull dir,
Que digués el que digués,
Dit ara, tan sols seria ràbia.
Dolor, por ira...
Incomprensió, temor, tristesa...
I cap a tothom, i cap a ningú,
I amb raó, i sense.
I seria un error...
Un error llençar tals dures paraules.
No han d’aparèixer, no han d’existir,
No les he d’estimar... allí s’han de quedar,
En la cel•la impenetrable,
D’ossos, venes, sang...
I silenci. Molt silenci.
Per no fer esclatar el món.
I, a més, en va.