QUIN GALIMATIES DE CORONACIÓ, NO?

QUIN GALIMATIES DE CORONACIÓ, NO?

Em fa gràcia – vull dir que no me’n fa gens – el que està passant amb els partits catalans amb això de la coronació del Borbonet. Crec, honestament, que la postura més clara i més coherent era la de CiU quan va dir que s’abstenia. El discurs llavors podia ser molt simple: com que nosaltres no ens considerem espanyols no ens volem involucrar en l’elecció del seu cap d’estat.

En aquest sentit la postura negativa d’ERC em va semblar equívoca: votar que no, no volia dir, en el fons, posar per damunt el seu republicanisme que el seu independentisme? És a dir, posats a triar, ERC que triaria: una Catalunya independent però monàrquica o una Catalunya espanyola però republicana? En el meu cas ho tinc claríssim: una Catalunya independent però monàrquica, tot i jo no ser monàrquic, em sento moltíssim menys espanyol que republicà.

El president Mas va continuar sent coherent quan va dir que no assistiria a la coronació. Malauradament no va dir que no assistiria a la coronació perquè la cosa no va amb ell, sinó que va venir a dir que no hi assistiria perquè tenia feina als USA. Finalment, però, algú li ha fet decidir que hi havia d’anar. Ell ha dit que per raons de respecte institucional i no sé què del bon veïnatge, però tothom sap que és una baixada de pantalons importants i feridora per a la dignitat de molts catalans.

Sembla, però, que no tot és negatiu. Es diu que en Duran – que es veu que volia votar entusiàsticament que sí el Borbonet – ha decidit plegar. Jo no m’ho crec, però si això fos així seria fantàstic. També es diu que ha decidit presentar la seva candidatura a president de la Generalitat si hi ha unes eleccions plesbicitàries. Això em semblaria sensacional: la democràcia posa tothom al seu lloc i finalment sabríem quin és paper que, pels catalans, ha de tenir Duran i Unió.

Per cert, si us volen encolomar banderes republicanes espanyoles i sou independentistes catalans, digueu que no, si us plau. No es pot ser les dues coses a l’hora.