Quin és el teu silenci?

Un relat de: Beka
Tinc molta son. A la nit no he dormit gaire.
És curiòs el silenci de les nits. La gent diu que té por de la foscor, però en realitat és el silenci de la foscor el que els hi fa patir.
El silenci que acompanya la foscor. O és la foscor que acompanya el silenci?
Suposo que depen molt de cada persona.
De vegades el silenci el demanem nosaltres. Massa veus, massa soroll, mal de cap...
Altres vegades ens el demanen. La conclusió de la convivència.
Però hi ha un silenci, el pitjor, l'autoimposat. Aquest és el silenci que acompanya a la foscor.
De nit, quan marxem a dormir, estem sols. EL nostre cap no para de parlar i la nostre ment només sent el silenci de la foscor.
Escoltes la teva veu, demà serà un altre dia, queden tres dies per dissabte, sisplau que no torni a vindre. A banda els teus ulls oberts davant l'obscuritat busquen el més petit soroll. Penses en aixecar-te. I si despertes algú? Vas al bany a les fosques. Passes per el passadís i mires l'habitació de les germanes petites, dormen. Un altre porta, aquesta tancada, llum per el filet de sota; els pares estan desperts. L'última habitació, veus el teu germà estirat al llit. Està amb els ulls oberts mirant cap el sostre. Et veu.
S'aixeca i va cap a tu. En veu baixa et diu que ell tampoc pot dormir.
Entres a la seva habitació i asseguts al llit, a les fosques, comença la xerrada.
Que hem fet, que farem, el cap de setmana...
No parles de res important al principi. Però hi ha un moment on a tots dos us penetra aquell silenci. Perquè coi hem de callar?
EStem callant la nostre por? Estem callant la nostre vergonya? Estem callant els nostres actes?
Totes les respostes són NO.
LLavors? Què callem?
Callem els seus actes!
Aquest silenci que acompanya la foscor no és nostre.
El silenci que acompanya la foscor no ens deixa dormir.
La foscor sempre estarà amb nosaltres. Cada nit ens agafarà entrant a cas nostre. La foscor és part de la nostra vida. Però el silenci...
El silenci depén de nosaltres.
Podem escollir quin silenci volen que acompanyi la foscor.
El silenci que necessitem per poder dormir
El silenci que demanen per poder pensar
El silenci que fem nostre per callar el que han fet els altres.
Després d'aquella nit el meu germà i jo hem escollit el nostre silenci. Hem dormit tranquils moltes nits de foscor.
I vosaltres? Heu escollit el vostre silenci o l'han triat altres?

Comentaris

  • El sentit del silenci.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-06-2021 | Valoració: 10

    A mí no em dona por el silenci, les persones humanes sí que em donen. No se sap mai qui potser bona persona o mala persona. O siga: sincer o hipòcrita.
    I et comente que en tinc una sordesa brusca des de l'any 2005 i l'aguante molt malament tot el dia, i té cura. Això m'ho va dir el otorrino. M'he de prendre una pastilla de nobritol per a poder dormir bé. M'ha va aconsellar un neuròleg. No el tinc porc tampoc, però l'aguante, a pesar que se m'apega tots el sorolls dels cotxes.
    Sí, m'ha agradat el teu relat, que és molt per a pensar i expressar-lo.
    Saluts.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Prou bé | 16-06-2021

    Pel teu comentari al meu relat del mar. M'he sentit molt aprop teu tan amb la imatge de l'avi esperant, com tu asseguda sola a la sorra. M'agrada molt el que escrius encara que no sé...ets molt jove? Tens una història punyent,? Són preguntes que em faig en llegir,-te i que evidentment no cal que em responguis. Amb total cordialitat

  • el silenci a les fosques[Ofensiu]
    Atlantis | 16-06-2021

    Un relat que gairebé és un poema, perquè malgrat explica fets, reflexiona sobre el silenci i la por. De fet no hi ha mai un silenci complert. Les paraules, els esdeveniments, els temors i les il·lusions giren al nostre cap quan es fa fosc i és l’hora de callar.

    Millor compartir la foscor i el silenci.

  • Germans[Ofensiu]
    Prou bé | 15-06-2021

    El silencia (i la por) compartit...que bonic que porti a la pau! Amb total cordialitat

  • Admiro ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 12-06-2021 | Valoració: 10

    ... la teva manera de plantejar el silenci comparant-lo amb la por, potser, o bé potser, el sense-sentit; i hi ha un toc del relat que em produeix un efecte d'associació familiar com a anti-antídot per a tot això. És clar que em puc estar equivocant.

  • Realment, ...[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 12-06-2021

    ... els estudis només serveixen per a pujar en la piràmide social sempre en benefici d'altri, i aquest altri és el sistema... i quin sistema tan pèrfid que ens ofereixen! En comptes del parvulari i tota l'educació que ve després, hi hauria d'haver, simplement, l'escola de la vida! Merci pel comentari. Tot seguit et comentaré.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: