Cercador
112 respon
Un relat de: Beka- Compartir:
Acabo de trucar el 112.
Tinc molta por. Em costa respirar. Crec que tinc un atac d'ansietat.
Fa molts anys que no el veig i ara de cop i volta torna.
Han picat a casa, despenjo el teléfon, sento la seva veu. Sens dir res penjo. L'estòmac es tanca, les cames tremolen i les mans em fallen.
Agafo el mòbil marco 112. Emergències respon.
- El meu pare es aquí! Enviin algú! Tinc por!-
- Te una ordre d'allunyament? Està alterat o nerviòs?-
- No. I no se com està! Però ja ens va fer mal temps enrere! Sisplau ajudim!-
- Enviarem una patrulla. Però si no ha fet res, no podem fer res. Passem l'avís.
Si no ha fet res. Avui no ha fet res. Avui només a picat a la porta. Però fa sis, set, vuit anys..... Quan deixes de tenir por?
"La violència de gènere és una lacra" Aquesta frase em va venir al cap. De cop tots els anuncis. Si ho pateixis no tu callis, denuncia. Truca el 112. Truca el 016. Però això sí un altra día perquè avui no ha fet res. Nomé ha picat a la porta. Jo estic tancada a casa meva, aquest cap de setmana tindre por de sortir. La mama i el papa ( el que m'ha criat) hauran d'acompanyar-me a l'institut la pròxima setmana. Però avui no ha fet res.
Tornen a picar a la porta. Els mossos. Obro. Tot tranquil, no hi ha ningú al carrer. Hem demanen la seva descripció. Veuen que tinc una fitxa oberta per una agressió quan jo tenía dotze anys. Al cap em resona la frase: avui no ha fet res.
Demanen la documentació a la mama. Perquè? He trucat jo! Heyyyyyy! Estic aquí!!!
Ahhhhh, és clar, tinc disset anys!
Tinc disset anys. Es veu que no serveixo. Puc consentir relacions sexuals però no sóc prou adulta per denunciar assejament, maltractament físic i psiccològic.
Dintre del sistema sóc una menor de disset anys que pot "follar" però no pot dir si ha estat víctima de viòlencia. El sistema diu que puc tindre TDAH o Sindrome d'alineació parental o transtorn de la conducta.
El 112 diu que avui no ha fet res.
I jo quan parlo! A mí qui m'escolta!
Llavors és quan calles. Evites que la mama torni a passar per més problems, més cop, més amenaçes. Agafes la por i la fas teva. L'amagues, la guardes, es converteix en part de tu. Pregues per no haver de trucar mai més al 112, perquè saps que el día que truquis, aquell día, potser; és massa tard.
Tinc molta por. Em costa respirar. Crec que tinc un atac d'ansietat.
Fa molts anys que no el veig i ara de cop i volta torna.
Han picat a casa, despenjo el teléfon, sento la seva veu. Sens dir res penjo. L'estòmac es tanca, les cames tremolen i les mans em fallen.
Agafo el mòbil marco 112. Emergències respon.
- El meu pare es aquí! Enviin algú! Tinc por!-
- Te una ordre d'allunyament? Està alterat o nerviòs?-
- No. I no se com està! Però ja ens va fer mal temps enrere! Sisplau ajudim!-
- Enviarem una patrulla. Però si no ha fet res, no podem fer res. Passem l'avís.
Si no ha fet res. Avui no ha fet res. Avui només a picat a la porta. Però fa sis, set, vuit anys..... Quan deixes de tenir por?
"La violència de gènere és una lacra" Aquesta frase em va venir al cap. De cop tots els anuncis. Si ho pateixis no tu callis, denuncia. Truca el 112. Truca el 016. Però això sí un altra día perquè avui no ha fet res. Nomé ha picat a la porta. Jo estic tancada a casa meva, aquest cap de setmana tindre por de sortir. La mama i el papa ( el que m'ha criat) hauran d'acompanyar-me a l'institut la pròxima setmana. Però avui no ha fet res.
Tornen a picar a la porta. Els mossos. Obro. Tot tranquil, no hi ha ningú al carrer. Hem demanen la seva descripció. Veuen que tinc una fitxa oberta per una agressió quan jo tenía dotze anys. Al cap em resona la frase: avui no ha fet res.
Demanen la documentació a la mama. Perquè? He trucat jo! Heyyyyyy! Estic aquí!!!
Ahhhhh, és clar, tinc disset anys!
Tinc disset anys. Es veu que no serveixo. Puc consentir relacions sexuals però no sóc prou adulta per denunciar assejament, maltractament físic i psiccològic.
Dintre del sistema sóc una menor de disset anys que pot "follar" però no pot dir si ha estat víctima de viòlencia. El sistema diu que puc tindre TDAH o Sindrome d'alineació parental o transtorn de la conducta.
El 112 diu que avui no ha fet res.
I jo quan parlo! A mí qui m'escolta!
Llavors és quan calles. Evites que la mama torni a passar per més problems, més cop, més amenaçes. Agafes la por i la fas teva. L'amagues, la guardes, es converteix en part de tu. Pregues per no haver de trucar mai més al 112, perquè saps que el día que truquis, aquell día, potser; és massa tard.
Comentaris
-
Ansietat extrema. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-06-2021 | Valoració: 9
Realment expresses molta por en teu relat. Pensar que has de cridar al 112, et fa un tan entretingut i a la vegada amb una por que s'exalta i va augmentant.
Estar esperant que et contesten és realment molt impacient.
Salutacions -
Realitat[Ofensiu]Ocell perdut | 05-06-2021 | Valoració: 9
Hola, Beka!
Quin relat més...sense paraules. La violència masclista és una realitat, i un sistema polític "democràtic" que no s'aclareix a l'hora de donar llibertats, també ho és. M'ha encantat la reflexió de amb 17 anys puc follar, però no m'escolten si soc assetjada, violada o el que sigui.
Força,
Un ocell perdut -
Por[Ofensiu]Prou bé | 03-06-2021 | Valoració: 8
Por de veritat, por real, por amb causa!me l'has fet sentir, angoixa de no ser escoltada i prou valorada la teva por. Amb molta cordialitat.
Valoració mitja: 8.5