Castells i Camins

Un relat de: Beka
Divendres, primer curs de cicle aprovades totes, estiu lliure, i ara què?
Ara, diu la mare, disfrutar!
Coi, que fàcil!
Demà és dissabte penso mentres l'Empordà sona en els meus auriculars. Platja? Passeig per la rambla? Avui tinc assaig de castells!
S'acaba la cançó i comença un altra. Camins. Els records s'acumulen a la meva ment.
Castells, camins...
Quina sort vaig tenir!
Recordo ser una nena de dotze anys atemorida per un personatge. Recordo la lluita de la mare per fer-lo fora de la meva vida. Recordo la falta d'autoestima. "Camins que ja no hi són"
Recordo el meu bateig a la colla per el meu primer pilar a plaça. Emoció. Les gralles tocant el toc de castells, gallina de piel. El meu primer 2d6 qquin fart de plorar quan es va carregar i descarregar. "Camins vora les estrelles"
Com la meva familía ma donat forces i com la meva colla ma donat moral.
Els castells són força, equilibri, valor i seny. Tot el que a mí em mancab per fer front el meu mal.
Força per plantar cara aquell malparit que em va donar el cognom.
Equilibri per poder portar els anys de lluita sense enfonsar-me.
Valor qu he acumulat durant aquets anys per poder denunciar-ho.
Seny per veure que no és culpa meva.
Quina lliçó de vida els castells!
Quina gran familia els castellers!
Ara sí....
Toco el cel amb la mà!

Comentaris

  • L'avi[Ofensiu]
    Prou bé | 03-07-2021

    He llegit el teu comentari a meu relat adéu amiga! Igual que el que em vas fer al meu amic, el mar, parles amb enyorament del teu avi. No és dolent enyorar si els records són bons. Ens fan reviure sentiments i ens fan companyia. Desitjo que aquest sigui el teu cas. Amb total cordialitat

  • No saps mai[Ofensiu]
    Prou bé | 23-06-2021

    D'on et vindrà la salvació. Dels castells? Potser hi ajuden. Tu t'has salvat de tu mateixa. Enhorabona ! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: