Mama, perquè no vas a la platja?

Un relat de: Beka
Quin día d'estiu més maco! Acabat l'institut i encara tinc l'horari al cos. Però aprofitaré el día! La mama ja esta aixecada, fent la cafetera a la cuina. El pare veient les noticies de bon matí. Les meves germanes petites dormen en un sol llit. Ja passa això cada divendres! Comencen les dues a xerrar i veure videos i es queden dormides alhora!
El tete repasa els was del mòbil. Segur aquesta tarda de dissabte marxa amb els amics.
Mama! Desperta les petites i marxem a la platja!. Dues frases que tenia al cap. Sort abans de dir-les m´ho vaig repensar. La mama mai no ha anat a la platja. Faré divuit anys i encara no he vist ma mare amb un banyador. El pare és el que ens portava fins i tot a la piscina.
Entro a la cuina. Ajudo la mama a posar els cafés. Els portem cap a la taula del menjador. El pare s'aixeca del sofà i seu amb nosaltres. Mon germà s'incorpora amb el mòbil a la mamà. Vaig esperar que la mama es prengues el primer glop del tallat i vaig preguntar: Mama, perquè no vas a la platja?
La mama em va mirar, i el papa la va mirar amb ella. El papa li agafa la mà i li diu que un día ho hauria de saber. El meu germà deixa el mòbil a la taula. Aquell silenci li va fer saber que alguna cosa pasa!
- No m'agrada la platja.- La resposta de la mama. -
- Però perquè?- Vaig insistir.
Només preguntar ja ho sabía. La ment bloqueja records i amb el temps ens enganya i fem veure que no hem viscut certes coses. No va dir res. Jo no vaig tornar insistir. Acabat l'esmorzar, agafo els banyadors. El de tots i el de la mama. Marxem a la platja. La meva mare no ha d'amagar les cicatrius que porta al cos. Ni la del braç, ni la de la cama, ni la de l'esquena. Són cicatrius per protegir els seus fills. Per protegir-me a mi d'un home que un día em va engendrar. Jo ja tinc un pare que desde que tinc once anys m'estima, em cuida, em protegeix. Aquell home que de fa més de sis anys que no vec no és ningú. Ens va fer molt de mal i ens va treure moltes coses. Però no li treura,després de tants anys sense veure'l , que la mama vagi a la platja.
La mama vindrà la platja, posarà els peus al mar, sentirà la brisa salada a la cara i veura els seus fills feliços amb el home que realment es el nostre pare.
Aquell día m'ho vaig prometre, no ens treurà res més!

Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 31-05-2021

    m'ha agradat molt. Moltes respostes es donen quan ha passat molt temps. Potser s'ha necessitat aquest temps per fer les preguntes.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Beka | 29-05-2021

    És precisament això un crit a l esperança

  • Poema a l'esperança[Ofensiu]
    Prou bé | 29-05-2021 | Valoració: 9

    Això he vist al teu escrit que gairebé m'ha arrencat un plor. Resolució i esperança. També molt d'amor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: