Qui m'ho dirira?

Que seria en la teva mirada, altre cop en la que em perdria, que serien els teus ulls amb els que embadaliria, les teves mans les que tornaria a desitjar... la tarda que menys m'esperava, trobar-te plantat allà, cúmuls de sensacions s'apoderaven de mi, mentrestant... els teus ulls buscaven la meva mirada, feia tant que no o feien, feia tant que no et veia, tant que no podia mirar-te, i llavors es quan em somrius, quan em veus, i veig que no puc seguir així, no puc continuar sense tenir-te al meu costat, i em faig forta, i veig que el temps no es deturarà, seguidament amb tu vaig a parlar, sapiguessis el que significa, per mi el moment en el que ens tornem a retrobar..