Söstre

Un relat de: Far de Cavalleria


Ara farà cosa d’un mes. Em vaig despertar emprenyat ja que al sostre de la meva habitació hi havia dues taques ben fosques. Al migdia, vaig picar als veïns de dalt i els vaig fer baixar a casa per tal que comprovessin els desperfectes. Em van prometre que ells no havien estat els causants. A la tarda, vaig trucar a l’asseguradora que tinc contractada. Tres dies després es va presentar un perit de la companyia. Va veure les taques i em va dir que allò no ho cobria l’assegurança ja que deia que allò del sostre era una autèntica dièresi. També em va dir que no tractés de pintar-la, rascar-la ni polir-la, ja que em tornaria a sortir. No era el primer cas que veia. Tenia un pis amb dièresi, com ungüent, veïna o traït.
Ara farà cosa d’un mes i encara estic bocabadat. Ja em podia haver sortit un interrogant, que fa més goig.

Comentaris

  • bon crítica![Ofensiu]
    liudmila | 25-03-2012

    :), un somriure amb dièresi...

  • Humor absurd,[Ofensiu]
    allan lee | 16-03-2012

    molt divertit, molt ben escrit. Trobo el teu relat encantador. Felicitats.

    a