QUÈ S’HA DE FER AMB INDIVIDUS QUE CRUCIFIQUEN UN GOS?

La veritat és que em costa molt d’entendre i de contenir-me. El mat
eix dia m’arriva la foto d’un gos crucificat i, per televisió, veig un cadell al que han retallat – amputat les orelles. Sento un fàstic i una ràbia intenses. I un desig de venjança enorme, brutal.

Al Principat tenim una legislació protectora dels animals notable. Hem prohibit les curses de braus, però encara no els correbous, ves a saber el perquè ( bé, el perquè ja el sabem: per pur electoralisme ). Hem aconseguit que a les nostres festes majors no es fessin salvatjades amb els animals ( jo n’havia vist fer algunes ). És a dir, sembla que hem entrat, si més no en realació a aquest tema, en la via de la civilització que, en aquest cas, és la via de l’empatia amb els animals.

Jo em defineixo com un animalista moderat i reformista (moderat i reformista com gairebé en tot). No estic disposat a deixar d’alimentar-me d’animals però a l’hora penso que se’ls ha de protegir tant a nivell del seu hàbitat, com a nivell de no fer-los patir, com a nivell de garantir-los el respecte que mereix tot ésser viu. No crec que siguin els animals els que ens ho reclamin, ni penso que es pugui parlar estrictament dels drets dels animals. Penso que és una reclamació que ens hem de fer nosaltres mateixos com a persones civilitzades i conscients de que aquest món i aquesta vida no només són nostres.

Probablement en aquest tema jo tendeixi a un cert bonisme. M’és igual. Penso que més val ser bonista que malista. Que més val optar pel respecte i pel no patiment que no pas per la manca de respecte i el patiment. I que hem d’ententar que tota cosa viva visqui el millor possible. Ja veus.

Per això davant la crueldat humana quedo molt desconcertat. Què s’ha de fer amb uns individus que crucifiquen un gos? Què s’ha de fer amb uns individus que amputen les orelles d’un cadell? Estan malalts o són dolents? És evident que s’ha d’aplicar la llei, però n’hi ha prou amb això? No en tinc ni idea. La maldat cruel, gratuïta i imbècil em desconcerta molt i molt.