Que no es pagui tan car ser un heroi

-Per què no has utilitzat preservatiu?- va preguntar mentre encara era incapaç de parlar.
-Per què no ho has fet tu?- va respondre amb aquell somriure sempre desitjós.
I van esclatar a riure, els dos recordaven com i on havia començat tot i no podien evitar excitar-se altre cop.
Apassionats i autodestructius, ho sabien perfectament mentre s'acariciaven l'un a l'altre i començaven altre cop a bufar-se.
Els dos sabien el què sentien i incapaços de transmetre-ho en paraules, només encertaven a llepar-se i a investigar - se amb el tacte.
-Això no està bé, per què ?- preguntava l'un, mentre la llengua de l'altre ja era al seu entrecuix.
-Cal que t'ho expliqui, cal que t'ho digui?- sospirava l'altre, mentre les seves mans perdien el control quan s'apropaven a l'escalfor del cos desitjat.
-Sí, ho necessito- responia el primer mentre apartava el fantàstic tacte que l'acariciava.

I van seure bé mentre es resignaven i ja no tocaven.

-Parlem, si és el que vols- va contestar
-Ho vull - va dir, amagant la incertesa.

I els dos van quedar per un moment immòbils un molt a prop de l'altre.

- No canviaràs mai veritat?- preguntava, mentre era incapaç d'afrontar qualsevol altra mirada.
- No, no canviaré, ja ho saps- va respondre amb melangia.
- Bé..... què vols saber?- va preguntar altre cop el primer.
- Només vull saber si a la fi et quedaràs amb mi- i amagava la mirada mentre ho expressava.
- Sí - va respondre sense més explicació.

I la tensió va tallar l'aire.

-Doncs, malgrat no cal que ho entengui tot, aquesta vegada no callaré i et responc que no ho entenc - va quasi cridar.
-Doncs jo tampoc, però aquí estic i no vull marxar- va respondre sense pensar.

I les mirades encreuades van buidar l'estança.

-T'he d'explicar alguna cosa més?- va preguntar mentre la seva mirada suplicava.
-Potser no, potser tens raó, potser només he de deixar-me portar i deixar (per fi) de ser jutge i advocat- va respondre esperançat.
-Jo no et demano tant, només vull que sàpigues que estic aquí, avui i al teu costat- va respondre amb sinceritat.
-No hauria de preguntar tant veritat?- verbalitzava mentre s'acostava.

I es van besar sense deixar-se respirar.

La última nit va ser la millor.
Sobrava l'orgull i la resignació.

I ja no va pensar, només va gaudir sense interrogar -se.

-No vull que em deixis - li va semblar sentir mentre l'orgasme l'embolcallava- T'ESTIMO.
-No et vull deixar- va contestar.

Però ja era massa tard.
La mort el va trobar.