Dualitat

Un relat de: 94_desertrose

BLANC - Mira-la!! Ens acabem de sincerar i a la minsa oportunitat marxa en direcció contraria!! uf!! el que daria per no haver-la conegut mai, el que daria per no haver-me sincerat, el que daria per saber callar..... uf!

NEGRE - Quina emoció! Quin sentiment tant desconegut aquest que m'envolta ara! Li noto els ulls clavant-se en la meva esquena mentre m'allunyo, li reconec l'emoció quan em mira d'aquesta manera, li sento la tremolor i ... atrevida, ja no dubto del sublim instant viscut fa uns minuts entre nosaltres.

BLANC - I somriu!! per postres somriu mentre s'allunya alegrament! Per què somriu? Per què? Les paraules se les ha endut el vent, cada pas que fa transmet l'analfabetisme de les seves petjades.

NEGRE - I quin instant! Etern, profund, únic i irrepetible! ... mira-la! Encara està bocabadada!

BLANC - I ara em mira de fit a fit, com si pensés que en té dret. No fa ni mitja primavera que m'he despullat al seu davant i ja li dansen fantasmes de poder al seu voltant...

NEGRE - Oh! això no ho podré explicat mai! Els nostres ulls s'acaben de trobar mentre el cos encara no ens ha alliberat d'aquella màgia que les partícules de l'aire insisteixen a mantenir en suspensió... uf!

BLANC - I jo que pensava que havia estat tant sincera que només restava gravar-me l'ànima... quina tristesa i quina ingenuïtat! ... oblidava el narcisisme natural!

BLANC - Ostres! Acaben de caure les partícules, què ha passat?

NEGRE - Ostres! Què acaba de canviar? Els seus ulls han emmudit, el meu cor s'ha convertit en un rau- rau i la respiració se m'ha accelerat... no, no!! ...

BLANC - Uf!... per uns breus instants pensava que les meves parpelles m'havien jugat una mala passada... un altre cop aquell etern instant agredolç ha manipulant el meu entorn...

NEGRE - Uf! per un moment havia perdut el fil de la seva mirada... altre cop m'he deixat manipular l'ànima... per sort tot ha estat un miratge!...

BLANC - Em repetiré aquella màxima una altre vegada i, segura ja de les meves paraules, cridaré: "sempre hi ha algú que t'estima més del que creus".

NEGRE - Miratge segurament... ja que em nego a la manipulació i em deixo portar... aquest cop vull creure... i els dubtes han fugit ja lluny meu... avui ser que " sempre estimaré més del que crec".


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: