Pentina'm

Asseguda a la butaca de davant el televisor parlava sense parar cada dia amb el seu home i li preguntava sempre el mateix, si havia recordat passar per casa del forner a buscar la farina.

La nena no sentia mai la resposta, però la seva àvia sembla que sí perquè continuava la conversa esbroncant al seu home per haver-ho oblidat ja que tenien 5 filles a les que alimentar.

______________________________________________________________________________________________________________________________

La nena va trucar a casa de la seva tia a les cinc de la tarda i ella li va obrir la porta.
Es va dirigir al fons de la planta baixa on, després de caminar uns quants metres pel passadís, va arribar a un esplèndid menjador el qual s'il·luminava de colors vermellosos i ocres durant les tardes de tardor.
---------------------------
Durant el seu recorregut diari pel passadís i abans que els darrers rajos del sol la sorprenguessin en aquell menjador allunyat ja de tota realitat, sempre intentava imaginar com la trobaria aquella tarda...... i MAI ENCERTAVA!
--------------------------

Aquella tarda la va sorprendre el color vermell intens que s'escolava des del cel obert pels espais entreoberts de la persiana baixa del menjador.....
I en aquell moment va sospitar perquè va veure i gaudir d'un únic espectacle en primera persona i va saber que (per fi) la seva àvia era feliç.
--------------------------------------
La seva àvia va girar el cap molt lentament quan la va sentir entrar i li va dir que l'estava esperant, que s'acostés perquè la volia pentinar.

Aquella tarda l'àvia no parlava amb ningú més que amb ella mateixa i amb tanta coherència que la nena es va deixar portar pel perfum del capvespre i mentre l'àvia parlava rítmicament es va deixar pentinar


El raspall anava amunt i avall i l'àvia anava i tornava pels carrers del poble on una vegada havia estat feliç (per moltes guerres i postguerres viscudes)
Després de més d'una hora parlant i navegant amunt i avall al mateix ritme que el raspall, l'àvia va somriure i mentre la besava dolçament va xiuxiuejar-li a l'orella que l'estimava.

La llum del capvespre va desaparèixer i la cambra es va enfosquir ràpidament, però un últim raig de sol vermellós o potser ja violeta va trencar la por i la buidor al il·luminar per un breu moment el passadís.........
-----------------------

La família va vetllar el cos de l'àvia durant més de dos dies ja que era setmana santa i no se la podia enterrar fins que el mossèn digués........
L'àvia no havia estat mai creient, sempre havia estat una persona respectuosa amb totes les creences i religions, però mai creient i la nena recordava quan li deia........ per sobre de TOT, dubta i lluita, però va tenir la mala sort de morir durant la setmana santa!!

La nena va haver de marxar............. i ho va fer, va marxar........
------------------------------

Avui en dia la nena ja no és tan nena, però continua necessitant desconnectar en aquells moments massa kafkians i hi ha una cosa que sempre l'acompanya i és la seva àvia........ les seves magdalenes a mitja tarda, la seva paciència al estimar-la, la seva emoció al abraçar-la, el seu silenci al escoltar-la, la seva llum cada cop que camina a través d'un passadís o cada cop que el capvespre fa la seva presència........

Sempre hi ha un breu moment del dia que els darrers rajos del sol l'acompanyen en la seva lluita silenciosa, l'acompanyen en els seus encerts i en les seves equivocacions i l'acompanyen en els seus somriures.

Llavors sap que la pentinarà cada cop que persegueixi fugisserament la llum del capvespre.