PARAULES AL VENT

Un relat de: 94_desertrose
Sempre es sorprenia amb el color dels ceps........... cada dia se sorprenia de la llum del Penedès....... i cada cop es sorprenia més de la seva pròpia reacció al gaudir en silenci d'un espectacle envejable i quotidià.
Feia dies que intentava explicar això mateix a les persones que estimava, però no sabia com fer-ho i mentre es perdia en incoherents paraules, se n'adonava del que sempre predicava: els sentiments.... les emocions.... són personals i per tant mai es poden transmetre tal i com les sents egoistament.
Paraules egoistes......... escrits envejables........... lletres perdudes............
Necessitava transcriure les seves percepcions i fins hi tot compartir-les, de vegades a través de persones alienes a la seva vida, ja que el sol fet de compartir-les l'estimulava a continuar escrivint i fins hi tot li permetia enganyar-se pensant que aquest fet l'ajudava.
Les paraules se les endú el vent............ les lletres perduren............
Quin fart de crear lletres!! ufffffffffff!!!!!!!!!!!.............
Però independentment de les vivències, del record, de les paraules o de les lletres............... només desitjava somriure, plorar............. i en definitiva sentir i emocionar-se......... i això només ho aconseguia quan escrivia.
I un escrit rere l'altre va arribar a estimar-se.
I aquell sentiment la va confondre..........
Tota una vida per arribar a l'auto- estima??
Doncs sí.
I una vegada va acceptar que s'estimava i va ésser capaç de decidir, la seva decisió no va ser de les del “final feliç”......... va ser una decisió dura i amarga i la qual l'acompanyaria durant molt de temps en la seva realitat i en el seu present...... i ja sense interpretar futurs, va apostar......... i va guanyar.
Va guanyar presents, i potser va arribar a guanyar ja la llibertat.

Comentaris

  • Records, paraules i actituds[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-02-2011

    En efecte, l’essència sobreviu als canvis... i a les ventades, de la mateixa manera que els records sobreviuen a la distància i als silencis. L’oblit no és total ni definitiu mentre hi hagi un color, una olor, una imatge, unes paraules o qualsevol altre element que ens permeti reviure allò que el temps semblava haver erosionat, arraconat, enfosquit amb el seu pas... però reviu de tant en tant.

    Per si vols llegir quelcom breu sobre aquest element de la natura: Al vent ( has de clicar sobre les lletres en color per anar-hi )

    T’envio una abraçada lliurement,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: