Trucada de matinada

Un relat de: 94_desertrose
La senyora Manuela posava gomets verds als bons aprenents i gomets vermells als dolents, era un bon sistema per aconseguir una classificació simple i fàcil d'entendre.

La seva feina era de les que “no fan les dones” i feia més de 20 anys que havia de suportar el mateix comentari de forma repetitiva i avorrida, però per sort li quedava menys d'una setmana per a jubilar-se i havia de decidir quin dels seus aprenents es quedaria amb el negoci. No era una decisió fàcil ja que no n'hi havia cap que acumulés prou gomets verds.

Aquell dia, després de mirar i remirar la pluja de colors a la taula de gomets, va decidir marxar a casa aviat amb l'esperança que els seus dubtes es resolguessin quan ja no hi pensés.

En el moment que va trepitjar el carrer, un fred intens se li va escolar als ossos i es va replegar sobre ella mateixa d'una manera natural mentre aixecava la mà dreta reclamant un taxi i al qual hi va pujar tan ràpid com les seves “velles” cames li van permetre.
El taxista no va resultar ésser un “el” sinó una “la” i de forma espontània el seu somriure va acompanyar a la seva sorpresa i es va deixar portar.
“La” taxista va iniciar una conversa tímida que poc a poc es va anar convertint en la més intel·ligent i sorprenent de les xerrades que havia tingut en 65 anys.
Quinze minuts...... només li van caldre quinze minuts perquè tota la seva monòtona i avorrida vida canviés i decidís el seu futur.
Com?? Molt fàcil..... “la” taxista va guanyar més gomets verds en un quart d'hora que els aprenents durant anys. Trist i bo a la vegada. Així que Manuela va apostar, va decidir i es va arriscar: el negoci seria per “la” taxista.

Quan Manuela ho va decidir “la” taxista encara no ho sabia i, en el mateix moment que el cotxe la deixava davant la porta de casa seva, Manuela li explicava la seva decisió. La taxista no s'ho va creure i va pensar que aquella era una de tantes persones boges que portava amunt i avall cada dia al taxi, així que va marxar incrèdula i oblidant-ho tan ràpid com Manuela entrava per la porta.
Manuela va obrir la porta de casa seva i sense pensar-ho massa es va servir una copa de vi Rioja per celebrar la decisió mentre brindava amb ella mateixa per la sort i l'encert d'aquell vespre.

Aquella nit Manuela va dormir d'una “tirada” i sense malsons. Va descansar.
Aquella nit “la” taxista va tenir el seu primer malson i el que havia estat sempre el seu plàcid descans es va veure trencat contínuament per constants apnees.
En una d'aquestes apnees, “la” taxista se'n va adonar que la darrera persona a la qual havia acompanyat aquell dia s'havia deixat una targeta al cotxe i la va trucar de matinada.
Manuela va contestar de forma automàtica al telèfon (com sempre) i va verbalitzar un “digui'm” poc animat.
“La” taxista es va identificar....
Manuela es va despertar de cop....
“La” taxista es va disculpar per l'hora i va acceptar l'oferta que Manuela li va fer aquella tarda.
Manuela va sospirar una bona estona i finalment va verbalitzar: “GRÀCIES”

Comentaris

  • enigma[Ofensiu]
    94_desertrose | 09-01-2011

    hola epicuri
    aquest és l'enigma del relat............ acompanynant a un futur incert (com sempre)
    gràcies per llegir-me
    gràcies per comentar
    petons
    desertrose

  • i el negoci és...[Ofensiu]
    Epicuri | 20-12-2010

    Francament intrigant...com si fos una entrega d'aquelles novel.les Dickenianes, pot ser estic espès, pot ser forma part de l'enigma...Quin és el negoci de la Manuela? si sha de pensar, diguem-ho i pensaré...

    Penso que res de "literari" te cap mes valor que el d'un document escrit, l'imporatnt, penso és el que es viu, un m'agrada...pot ser de més valor????

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: